Avui a Plujademais faig un 'retalla i enganxa' d'un article que va publicar l'octubre de l'any passat el bon amic -i seguidor i comentarista d'aquest blog- Pere Comellas a la revista digital Visat sobre la feina del traductor (literari).
La traducció suïcida i la interpretació musical
per Pere
Comellas Casanova
Em
sembla que era Theo Hermans que deia que, al capdavall, el principal retret que
es fa a les traduccions és que no siguin l’original. Però si aquest ha de ser
l’ideal de la traducció —ser l’original—, aleshores es tracta d’una activitat
suïcida: la màxima aspiració és immolar-se, desaparèixer, ser una altra cosa.
Justament això és el que explicava Borges en el seu conte fantàstic «Pierre
Menard, autor del Quijote». Borges es reia de Pierre Menard perquè havia volgut
tornar a escriure el Quixot, idèntic lletra per lletra, al Quixot de
Cervantes.