5 pel·lis de cop: Khumba, El teorema del zero, Vici inherent, Batman contra Superman, Gintama

D'entrada disculpes per fer una entrada per parlar de cinc pel·lícules alhora, però entre les unes i les altres -i altres coses que m'omplen el temps lliure- no havia trobat el moment per comentar-les, i m'ha semblat millor que fer cinc entrades diferents, una per a cada pel·li. Ja veureu que cap de les pel·lis té res a veure en absolut amb cap de les altres. Anem per feina:

KHUMBA

Per començar, una pel·li de dibuixos dels creadors d'El rei lleó, de producció sud-africana, però en aquest cas el protagonista en lloc d'un lleó és una zebra (mascle). La trama de la història no té gaire misteri, està feta amb el programa de fer guions habitual de la Disney i similars: en aquest cas el Khumba és una zebra que neix amb la meitat posterior del cos sense ratlles, la seva mare es mor a la segona escena (indispensable en aquest tipus de pel·lis des de Bambi), la resta de zebres el rebutgen per ser diferent, fuig del ramat i s'ajunta amb altres animals marginats com ell mateix i acaba convertint-se en heroi i vencent el lleopard dolent, cosa que evidentment fa que la resta de zebres el readmetin al ramat.

Pel que fa a la traducció, un dels pocs dubtes que em vaig trobar va ser el del gènere: en català la paraula zebra és femení, però quin és el gènere d'una zebra mascle? O sigui que de tant en tant, quan hi havia ambients havia d'especificar si eren zebres mascles (per exemple quan jugaven a futbol, suposo que el 2013 a Sud-áfrica encara estaven de ressaca dels mundials), femelles, o barrejat.

EL TEOREMA DEL ZERO

Aquesta és una pel·li d'en Terry Gilliam, tot i que el guió no és d'ell sinó d'un tal Pat Rushin, i ens ubica en un futur distòpic tipus Brazil, un futur no gaire llunyà però amb detalls retro similars als de Brazil. Cal dir que la pel·li comença que promet, però de mica en mica es va enredant en si mateixa fins a esdevenir bastant incomprensible i que el final es fa llarguíssim i no treu cap a res.

Sobre qüestions de traducció, el primer dubte va ser el títol, més que res el dubte venia per la versió castellana, que no sé per què van optar per titular-la "Teorema zero" (amb z!), a mi em va semblar més encertat pel que és la pel·li posar-li articles i dir-ne "El teorema del zero" (de fet el prota, Qohen Leth, és una informàtic que rep l'encàrrec de demostrar que tot tendeix a zero), perquè a més a més, si no vaig errat, tots els teoremes solen ser "teorema de" alguna cosa i no "teorema X".

També em vaig trobar havent d'adaptar al català noms inventats, com ara 'reproducte' o 'mansicles'. En algun cas vaig deixar en mans del lingüista l'opció de mantenir el nom anglès o posar-hi l'adaptació que li proposava, com ara amb el 'sistema de computació Q-Buit' o 'Q-Void'. També vaig adaptar una mena de psiquiatra virtual que en deien Shrink-ROM com a Psiqui-ROM. O un personatge misteriós interpretat per Matt Damon que en anglès li diuen 'Management' i que vaig adaptar com a 'Direcció', sense article ni res, que em va semblar que quedava més bé.

També vaig haver de tirar d'imaginació perquè en Qohen Leth sempre parlava de si mateix en plural (we), i més d'un cop li preguntaven "Why the we? Who's the we?" i com que en català el·lidim el pronom no podia dir "Per què dius nosaltres? Qui sou vosaltres?" si ell prèviament no havia dit "nosaltres", sinó alguna cosa així com "Per què parles en plural? Hi ha algú més?" o similars.

VICI INHERENT

Un nou canvi radical, del futur al passat, en una adaptació d'una novel·la de Thomas Pynchon que ens porta a la Califòrnia de principis dels 70, el món on el detectiu privat hippy i fumeta Doc Sportello rep la vista d'una ex que li encarrega investigar els pressumptes plans malèfics de la dona del seu amant actual -un constructor ric- de fer-lo tancar en un psiquiàtric. En el curs de la investigació, en Doc s'anirà trobant tota mena de fauna: surfistes il·luminats, polis corruptes, un saxofonista exionqui reconvertit en confident de la policia, dentistes cocaïnòmans, motoristes nazis, panteres negres, putes asiàtiques...

En aquest cas, el primer dubte sobre la traducció va ser un dubte 'ètic'. La novel·la de Thomas Pynchon ja ha estat traduïda al català per Ferran Ràfols a Amsterdam Llibres. Per tant, si la pel·li manlleva paraula per paraula diàlegs sencers del llibre original, els puc manllevar jo també de la traducció? Perquè, esclar, en Pynchon devia cobrar una bona picossada per drets d'autor, però en canvi sembla evident que en Ferran Ràfols no veurà ni mig euro de drets d'autor quan facin la pel·li a TV3.

Per tant, ¿estaria delinquint si copiava algun fragment o frase directament de l'excel·lent traducció d'en Ferran Ràfols? Tot i els dubtes, vaig demanar el llibre a la biblioteca i en algun cas sí que m'hi vaig inspirar força, tot i que cal dir que sovint el fet d'haver d'ajustar els diàlegs perquè quadrin en boca feia impossible la còpia literal, que ja he explicat molts cops que la tendència al monosíl·lab de l'anglès t'obliga sovint a retallar o comprimir les frases, cosa que evidentment no passa en la traducció literària.

Tampoc sabia com s'ho prendrien en Ferran o els editors, però jo personalment si algun dia es fa la traducció d'una pel·li que sigui l'adaptació d'una novel·la que hagi traduït (que no són gaires, la vida m'ha portat més cap a l'audiovisual) crec que preferiria veure que el traductor ha copiat els meus diàlegs o s'hi ha inspirat que no que els ha fet de nou i em sembla que la traducció és pitjor que la meva o no m'acaba de fer el pes.

Cal dir també que tot i que la pel·li és llarga (2 h 20 minuts), l'adaptació es menja força escenes i personatges de la novel·la, que és força extensa, i que tampoc era fàcil anar trobant els diàlegs corresponents al llibre, o sigui que al final les parts 'copiades' o 'inspirades' no eren tantes. I alguna cosa també la vaig canviar, com per exemple el nom d'un grup inventat (els Spotted Dick) que a la pel·li hi posaven un acudit sobre 'dick' (penis) i per tant calia traduir-lo perquè l'acudit vingués a tomb. Entre les moltes possibles adaptacions del nom, perquè 'spot' és una paraula força polisèmica en anglès, sigui com a nom o com a verb, vaig optar per 'Tita a la vista', tot i que també es podria entendre com a 'pigallada' o similar.

També vaig tenir un dubte que vaig deixar en mans de la lingüista -Dolors Senserrich- amb el malnom del poli Christian 'Bigfoot' Bjornssen. El 'bigfoot', per qui no ho sàpiga, és una mena de monstre llegendari de Nord-amèrica tipus Ieti, i no sabia si deixar el nom tal qual o adaptar-lo com he vist de vegades en dibuixos animats i altres llocs com a Peusgrans. La Dolors va optar per deixar-lo com a Bigfoot, igual que havia fet el traductor literari.

BATMAN CONTRA SUPERMAN: 

L'ALBA DE LA JUSTÍCIA

Patapam! Nou canvi radical, ara amb aquesta pel·li de superherois enfrontats entre ells... o no tant. D'entrada la pel·lícula prometia alguna cosa diferent, amb grups de defensa dels drets humans protestant per la mania d'en Batman de marcar un ratpenat amb un ferro roent a la pell dels delinqüents que atrapa o manifestacions demanant que en Superman se'n torni al seu planeta (perquè a la penúltima pel·li havien aparegut uns kriptonians dolents i en la batalla a la ciutat de Metròpoli havien causat caos, destrucció i desenes de milers de morts). Però aquest fil inicial de seguida es perd, apareix un dolent histriònic (Lex Luthor Junior), la baralla entre Superman i Batman acaba sent anecdòtica i de seguida es tornen a aliar per combatre... un monstre kriptonià creat per Lex Luthor i que sembla una barreja entre un trol i un balrog del Senyor dels Anells. Total, que acabes deprimit de saber que aquesta merdassa infecta de pel·lícula ha estat en el seu moment rècord de taquilla als Estats Units i molts altres països del món.

Entre els dubtes de traducció, un era si posar l'article davant de Superman quan parlen d'ell. Vaig optar per no fer-ho si en parlaven com a personatge públic ("Superman va actuar com un llop solitari...") i amb article si en parlaven amb més familiaritat, com ara la Lois Lane ("Estic segura que en Superman no va matar ningú").

També em vaig haver de submergir en pàgines web dedicades als personatges per veure si per exemple en català s'ha traduït el planeta Krypton com a Kriptó, l'adjectiu 'kryptonian' com a 'kriptonià' o la ciutat de Metropolis com a Metròpoli.  I bé, el que passa amb les pàgines web és que hi trobes de tot, ben traduït i mal traduït, llavors has d'acabar mirant d'esbrinar com s'ha traduït en pel·lícules anteriors a TV3.

D'altra banda, el personatge de Lex Luthor sortia sovint amb cites diverses que havies de buscar d'on venien i adaptar-les... com a ara un 'wabbit' imitant la manera de parlar original de l'Elmer de Bugs Bunny, que perquè s'entengués d'on venia vaig adaptar com a 'oi, Bugs?' o una cita de la novel·la Lolita que vaig trobar-ne la traducció a Internet... però no em va agradar i li vaig suggerir al lingüista (en aquest cas en Jordi Quiles) una altra versió. Deia 'Tot just Lo al matí' i vaig suggerir 'Lo i prou al matí.' De totes maneres, no sé si hi haurà gaire gent a Catalunya que pugui recordar la cita original o saber d'on coi ve.

Ah, i si us fixeu en el cartell, hi surt una noia al darrere amb vestit de superheroïna. És la Wonder Woman, que apareixia sobretot de cara a la batalla contra el monstre de Kriptó, però com que no l'anomenaven en cap moment no em va caler esbrinar com es diu aquest personatge en català.

GINTAMA

I per acabar, la més rara de totes 5 pel·lis, una adaptació amb actors reals d'un manga. Per si fos poc estrany això, a mi em va arribar la pel·li en japonès i la traducció ja ajustada i pautada en castellà, de manera que jo m'havia de refiar totalment del que digués el traductor/a castellà perquè de japonès 'arigato', 'kamikaze', 'demo' (que vol dir 'però') i poca cosa més.

I potser és que soc massa primmirat, però em va semblar que l'ajust era força dolent, sobretot tenint en compte que al ser l'adaptació d'un manga hi havia força gestos còmics i tal que no semblaven reflectits en el text castellà.

I sobre la traducció, hi havia un moment que sortia un personatge secundari (o terciari i tot) que era una periodista que sortia en directe a la tele informant d'un assassinat i se suposa que el nom japonès és graciós (i sexual?), però la versió castellana era tan impresentable com "Dolores Fuertes Delano". Perquè sisplau, en una pel·li japonesa, que tothom té noms japonesos i cara de japonès, com coi se li acut aquest nom? (a més per qüestió d'ajust el nom quedava llarguíssim). Jo, assumint que la cosa anés de riure i sexe vaig proposar de nom Aiko i de cognom Mamkoulashona (sona japonès), amb les possibilitats alternatives Mamkoulafiga, Mamkouelkul, Mamkouelxixi o Mampikalkul.

Només puc confiar que la resta de la traducció fos més bona, perquè si no...