Què et passa, que no menges?

Penjo el conte que m'ha servit per guanyar un cap de setmana per a dues persones encara no sé exactament on (és un pack d'aquests que tries on vols anar), que era el 1r Premi de categoria adult del concurs Hi havia una vegada, organitzat per Ona Codinenca, La Pinya, la biblioteca Joan Petit Aguilar (la que ahir sortia a les notícies perquè s'hi havia atrinxerat un home amb un ganivet), i l'ajuntament de Sant Feliu de Codines. El conte havia de contenir la frase "no sabia com dir-li".

Aprofito el post per rendir homenatge a l'avui mort Tito Vilanova, el nom del qual apareix en aquest conte i curiosament també en aquest altre que vaig escriure fa uns anys.

QUÈ ET PASSA, QUE NO MENGES?

-Què et passa, que no menges? –li va preguntar l’Eva.

El Joan va aixecar el cap del plat de cigrons i se la va mirar amb aquell esguard seu tan característic de xaiet a punt d’entrar a l’escorxador.

-Ai, que a tu te’n passa alguna... –l’Eva de seguida sabia llegir els problemes en la mirada del seu home-. Que no et trobes bé?

-Sí, sí, no em passa res.

-I com és que no menges? Justament avui t’he fet els cigrons a la catalana que tant t’agraden.

L’Eva encara recordava les lloances que li havia fet dels cigrons a la catalana aquell dia llunyà que havien passat de ser amics a ser alguna cosa més, quan el Joan havia anat a casa seva per repassar junts per l’examen de genètica evolutiva i havien acabat amb una rebolcada apassionada –la seva primera rebolcada- al llit dels pares d’ella, que eren fora de cap de setmana.

K-9s

Com potser ja he explicat alguna vegada, a la feina de traducció audiovisual el més freqüent és que et passin les imatges i una transcripció del text o diàlegs que cal traduir. I a les transcripcions t'hi pots trobar de tot -algun dia potser en faig un post-. Avui he rigut molt amb aquesta.

"During World War II, Cat Island was the site of the US Army’s classified War Dogs program, which experimented with training K-9s for combat."

He trigat uns segons a caure-hi, però de seguida m'he fet un fart de riure.

I ho deixo com un concurs, a veure qui és el primer que escriu la resposta vàlida als comentaris. Què coi és K-9s?

Sant Jordi: roses i espines

Avui, en vespres d'una nova diada de Sant Jordi, em permeto copiar un article de l'Esther Vivas sobre la cara oculta del negoci de les roses, que aquí es regalen com a símbol d'amor però per d'altres són símbol de precarietat laboral i vital.

Sant Jordi: roses i espines

Esther Vivas

L’amor s’ha convertit en objecte de màrqueting. Sant Jordi n’és el millor exemple. Tot s’hi val per a fer negoci i posar preu al que sentim. Una rosa vermella és la sublim expressió d’aquest amor, convertit en mercaderia. Milions de roses són comercialitzades el dia de Sant Jordi. Però, d’on vénen? Com han estat cultivades? Per qui? La major part arriben de Kenya, Etiòpia, Colòmbia i l’Equador, els majors exportadors cap a la Unió Europea. El seu origen té poc a veure amb la imatge idíl·lica que busquen representar. La precarietat laboral, la mala salut dels seus treballadors, l’impacte en el medi ambient és el que amaguen.

25 anys d'insubmissió (2a part) - La segona presentació, la meva

Demà dissabte 19 d'abril farà 25 anys de la segona presentació d'insubmisos, que potser no tindria tant d'interès si no fos perquè va ser la meva.

L'animalada més gran que m'ha tocat mai traduir (probablement)

Fa poques setmanes em va tocar traduir 4 episodis dels 8 que formen la primera temporada d'un reality americà que es diu Last Car Standing i que s'emetrà en català suposo que al canal Esport3 com El cotxe guanyador. Bàsicament la idea era que en cada episodi competien 5 cotxes vells (en un eren furgonetes) en 4 proves d'allò més bèsties, i després de cada prova un dels cotxes quedava eliminat i el clavaven a "l'estaca de la vergonya", moment que podeu veure a la imatge congelada del vídeo d'aquí sota. Us deixo aquest breu vídeo de propaganda d'un dels capítols -en anglès- perquè us en feu una idea.