dilluns, 1 de juny de 2020

Abdicació del rei Borbó

Aquests temps de Covid-19 han sorgit arreu del país iniciatives diverses, algunes de més espontànies que d'altres, per fer aflorar el sentiment de germanor i de veïnatge i donar-nos ànims entre tots plegats en aquests temps tan durs com estranys. Aquí al meu barri he tingut la sort de no tenir ningú que posés el 'Resistiré' del Dúo Dinámico (tot i que va córrer que la lletra estava dedicada a un pres polític de l'època franquista), sinó el Miquel Gómez, un acordionista que cap a tres quarts de nou del vespre ens oferia uns deu minuts de música diversa -sobretot i molt majoritàriament havaneres, que en dec haver sentit més aquests dies que en tota la meva vida sencera- i que sempre acabava indefectiblement amb Abdicació del rei Borbó, una versió de La presó del rei de França de la Companyia Elèctrica Dharma, amb una lletra que fa "Absolució del rei Borbó, ja n'hi ha prou de corrupció, i llibertat presos polítics i llibertat pels exiliats."




Sé que alguns lectors de Plujademais hauríeu triat una altra paraula que també rima amb Borbó i que recorda precisament com va acabar l'últim rei de França i aquell giny del país veí que en diuen guillotina... però en Miquel va triar abdicació i això hem demanat col·lectivament uns quants veïns fins al dia d'ahir, que va anunciar que ja no sortiria més a tocar a tres quarts de nou del vespre, suposo que entre altres coses perquè estem tornant a la "normalitat", cada vegada hi ha més enrenou de cotxes, els dies són més llargs i alguns dels seus fidels (com jo mateix) molts dies ja no hi som perquè hem sortir a fer un volt...

dijous, 23 d’abril de 2020

La llegenda de Sant Jordi segons el Kleenex

Avui Plujademais fa un viatge al passat per recuperar un fragment del Kleenex, suplement idiota que tancava la revista antimilitarista Mocador i del qual s'encarregaven uns quants centenars de neurones, totes de dins del meu cap (sé que per als lectors del Mocador ja no és cap misteri que l'equip de redacció del Kleenex era jo i prou). El Mocador on sortia aquest va ser el número 17, d'estiu del 1991.


Un historiador anònim simpatitzant del Kleenex ha fet arribar al nostre equip de redacció la següent teoria sobre la figura de Sant Jordi, basada en un estudi a fons de la història de l'època:

No és veritat, com fins i tot il·lustrava una portada del Mocador, que Sant Jordi fos insubmís i el drac fos un símbol de l'exèrcit. ON VAS A PARAR!!! El drac era insubmís, i Sant Jordi un mercenari pagat pel rei. La prova més evident d'això és que Sant Jordi anava armat, i en aquest país les armes sempre les han tingut els militars, no pas els insubmisos. El drac, a més a més, anava al seu aire i es negava a fer el servei militar o la PSS, cosa que irritava el rei en gran manera. El que finalment va fer decidir el rei a enviar el seu mercenari per donar mort al drac va ser l'amistat que unia el drac amb la princesa, amistat que feia que la princesa es replantegés molts temes, i critiqués la política militarista del seu pare, denunciés els foscos interessos econòmics que movien la guerra santa amb els moros, etc. I així doncs, el mercenari del rei, "Sant" Jordi, va assassinar el drac per la seva oposició al militarisme, i la princesa va ser regalada al mercenari com si fos un gerro de flors. És per això que hauríem de reivindicar la figura del drac, i convertir el dia 23 d'abril en una commemoració de la mort d'aquest gran lluitador per la pau que va ser el drac.



I suposo que ja deveu haver endevinat qui era aquest 'historiador anònim', oi? 😜😜

dimecres, 1 d’abril de 2020

Antimilitarisme imprescindible en temps de coronavirus

Feia temps que no escrivia res al blog, i ho faig avui per copiar directament de la revista digital Elcritic.cat un article de la bona amiga Dolors Sabater, ex alcaldesa de Badalona (ex per desgràcia dels pobres badalonins, que han d'aguantar entre un patètic alcalde socialista Pastor que demana la presència de l'exèrcit a la ciutat per desinfectar -i de passada fer propaganda unionista subliminal- i el fantasma sempre present del retorn del xèrif Garcia Albiol).

dimarts, 10 de desembre de 2019

Insubmissió! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit

Diuen que la història l'escriuen els vencedors, però de la petita victòria que va ser la lluita per l'abolició del servei militar obligatori, la "mili", encara no se n'havia escrit gaire cosa.



dijous, 14 de novembre de 2019

Somnis de llibertat contra la desmemòria històrica

Fa pocs dies, la gent de l'Ateneu de Sant Feliu de Codines va programar un passi del documental Sueño de libertad - presos de la memoria, un reportatge sobre els presos polítics dels primers anys de la dictadura franquista, centrat especialment en la figura del pres i poeta Marcos Ana i alguns dels que van compartir presó amb ell.




¿La vida?

Decidme cómo es un árbol.
Decidme el canto de un río
cuando se cubre de pájaros.
Habladme del mar, habladme
del olor ancho del campo,
de las estrellas, del aire.
Recitadme un horizonte
sin cerradura y sin llave,
como la choza de un pobre.
Decidme cómo es el beso
de una mujer. Dadme el nombre
del Amor, no lo recuerdo.
¿Aún las noches se perfuman
de enamorados con tiemblos
de pasión bajo la luna?
¿O sólo queda esta fosa,
la luz de una cerradura
y la canción de mis losas?
Veintidós años... Ya olvido
la dimensión de las cosas,
su color, su aroma... Escribo
a tientas: "el mar", "el campo"...
Digo "bosque" y he perdido
la geometría de un árbol.
Hablo, por hablar, de asuntos
que los años me borraron...
No puedo seguir, escucho
los pasos de un funcionario.

Marcos Ana

dijous, 24 d’octubre de 2019

L'esclat de la rebel·lia a Catalunya analitzat per un de Bilbao en un diari argentí

Un bon amic bilbaí de l'època dels insubmisos, l'Álvaro Hilario, àlies Tutti, ha escrit un article molt interessant que analitza la situació que es viu a Catalunya per al diari argentí La Columna Vertebral.

Per llegir-lo cliqueu AQUÍ.

dimecres, 24 de juliol de 2019

Guantánamo Kid


Feia dies que no comentava un còmic, potser perquè amb l'estrès del dia a dia feia temps que no en llegia cap que valgués la pena ressenyar a Plujademais. Però aquest s'ho val: és la història de Mohammed El-Gorani, un jove txadià que per casualitats de la vida (en aquest cas ben fotudes) era al Pakistan poques setmanes després del 11 de setembre del 2001 i amb un passaport fals que s'havia fet fer per passar per major d'edat i poder sortir del seu Txad natal per estudiar anglès i informàtica a la recerca d'un futur millor.

Però la policia pakistanesa el va fer pres en una redada a la sortida de la mesquita i el va vendre literalment als Estats Units, que cercavan venjança i escarment amb la detenció de centenars de suposats jihadistes als quals volien encolomar la culpa dels atemptats.


Potser ja us he explicat massa d'aquest interessantíssim còmic de denúncia del que va representar i encara representa -malgrat les falses promeses del fals profeta Obama- la base de Guantánamo. Compreu-lo, busqueu-lo a la biblioteca o demaneu-me que us el deixi. Val la pena.