divendres, 17 de novembre de 2017

Ales negres

ALES NEGRES

Han passat corbs d'acer
amb un xisclet d'espant i de terror
Han passat corbs, i tot l'espai
ha fet pudor
de mort i planys d'esglai.

Han passat corbs, genets apocalíptics
que han fet un devessall de la ciutat.
Han passat corbs, com una torbonada,
i tot ho han empestat
de cendres, de runes i misèria.

La gent ha clos el puny
quan han passat els corbs d'acer;
ha clos el puny, i una mirada
rabiüda ha encès d'odis el pit,
i amb un accent de veu acalorada
els negres corbs ha maleït

Ha estat fugissera la volada
dels pirates covards;
han deixat caure dins l'ombra, la metralla
i han fugit esperitats,
enllà, enllà de la muntanya
com si fossin dimonis empestats.

Han fugit lluny, les ales negres
que han envaït el nostre cel...
Han fugit com fugen les raberes,
deixant només un rastre de recel.

Han fugit dins la nit, perquè la llum
del dia els hi fa nosa.
Els corbs d'acer, pirates famolencs
de sang i de vides innocents,
només amb la fosca són valents!

Han passat corbs d'acer
amb un xisclet d'espants i de terror.
Han passat corbs, i tot l'espai
ha fet pudor
de mort i planys d'esglai.

JOAN CID I MULET
De "Les ales del neguit" (1937)

dimecres, 15 de novembre de 2017

Hilillos


Hilillos de plastilina


Hilillos de independencia


El señor de los hilillos

dilluns, 30 d’octubre de 2017

IZ


¡¡¡LÍBRANOS DEL PP, PEDRO, POR DIOS!!!

dijous, 19 d’octubre de 2017

Franquisme 2.0: Íñigo Méndez de Vigo, baró de Claret

Perquè quedi clar qui són els personatges que amb la màscara de demòcrates intenten esclafar la revolta pacífica del poble català, miraré d'anar publicant la biografia de ministres i altres càrrecs polítics actuals del PP (i potser d'altres partits polítics), per la qual cosa enceto avui l'etiqueta Franquisme 2.0 amb el baró de Claret, actual ministre d'Educació, Cultura i Esport, a més de portaveu del Consell de Ministres del Regne d'Espanya.




El ministre amb el braç alçat (casualment, esclar)

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Plujademais se suma a la vaga general

Avui el blog Plujademais se suma a la vaga general com a mostra de rebuig a la brutal actuació de les mal anomenades forces de l'ordre de l'estat espanyol el passat dia 1 d'octubre del 2017.

dissabte, 30 de setembre de 2017

Our Brand Is Crisis


Aquesta és una d'aquelles pel·lis que de vegades ni mereixerien una entrada a Plujademais, però que bàsicament la vull comentar per demostrar que en aquesta vida no es pot obrir mai massa la boca. I si vau llegir el post de Pat, el gos, on explicava la sort que havia tingut per la manera com es facturen les traduccions i ajustos audiovisuals i la poca teca que hi havia, en aquest cas vaig tenir la mala sort d'una pel·li on no només no paraven de xerrar en tota l'estona, sinó que a més hi havia un munt d'escenes on xerraven bastants dels actors alhora, de manera que em van sortir unes 90 pàgines de traducció per una pel·li de 10 rotllos (per fer-ho curt, em va sortir a uns 7 euros la pàgina 😭).

dimarts, 26 de setembre de 2017

Crida a la sedició

Diu el diccionari que sedició vol dir "alçament contra l'autoritat establerta", i precisament d'això ens acusen les autoritats espanyoles als centenars de milers -espero que milions i tot- de catalans que aquest proper dia 1 d'octubre ens atrevirem a anar amb una papereta a la mà a veure si amb sort trobem una urna on posar-la i no ens ho impedeixen la multitud de mercenaris invasors de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional que aquests dies estan embarcats a Barcelona i Tarragona (es veu que es van sorprendre molt quan van saber que Girona no toca a mar).



Com que la repressió de tota mena que aquests dies està duent a terme el corrupte govern de l'infame Mariano Rajoy i el Partit Popular (amb la connivència i suport del també corrupte PSOE i dels neofalangistes de Cs) sembla que no tindrà aturador, poso el blog Plujademais al servei de la insurrecció pacífica, alegre i combativa amb què el poble català vol aconseguir la seva independència, tot i saber que és possible que pugui significar el final d'aquest blog, tal com està passant amb desenes de pàgines web del govern de la Generalitat, de l'ANC, d'Òmnium Cultural o directament de particulars i entitats que reclamen el referèndum i el dret a decidir.

I no puc dir gran cosa més, perquè l'angoixa em bloqueja les idees; només que cal perseverar, no caure en provocacions, mirar de controlar els eixelebrats del nostre bàndol i sobretot els provocadors disfressats de la policia secreta espanyola que sortiran a centenars mirant de crear merder que pugui justificar una violència policial que d'altra manera seria injustificable. I recordar els referents del pacifisme de tota la vida: Gandhi, Martin Luther King, Xirinacs, els moviments independentistes de les repúbliques bàltiques, la insubmissió al servei militar a l'estat espanyol...