Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 25 anys d'insubmissió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 25 anys d'insubmissió. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de març del 2022

INSUBMISSIÓ A TOTES LES GUERRES!

 

Manifest a favor de l’objecció de consciència i

de la deserció a Rússia i a Ucraïna

 

Som els qui, durant les darreres dècades del segle XX i principis del segle XXI vam participar a la campanya antimilitarista contra el Servei Militar Obligatori i la Prestació Substitutòria al Regne d’Espanya. Vam ser desenes de milers de persones, amb el suport de milions de persones més, en una mobilització popular històrica que va conquerir el dret a l’objecció de consciència i que va acabar amb la servitud vergonyant de la «mili». Una comunitat desobedient i antipatriarcal que es va enfrontar a milers de judicis, a la persecució i a la presó; i que es va sostenir gràcies al suport mutu i, en gran mesura, a la lluita de les dones mentre eren a la presó els homes que es negaven al reclutament. Ahir, com avui, reivindiquem la insubmissió a la guerra, i una humanitat alliberada de l’autoritarisme i dels exèrcits. Vam lluitar aleshores i continuem lluitant ara contra totes les injustícies que provoquen les guerres i per l’eliminació de les seves causes.

 

Mentre els estats adornen la barbàrie de la guerra amb la seva propaganda patriòtica, insistim en el dret universal a renunciar a les armes i que les persones decideixin lliurement el seu destí. Ningú s’hauria de veure obligat a escollir entre un costat o l’altre de l’escorxador.

 

El govern ucraïnès ha establert el reclutament forçós per als homes d’entre 18 i 60 anys, convertint en clandestins milers de joves i adults que es neguen a combatre, i als quals les bandes paramilitars detenen en controls de carretera i a la sortida de les ciutats. El govern rus enganya i coacciona els soldats perquè no abandonin les files de la seva armada. La Unió Europea nega l’asil polític als desertors de tots dos bàndols, envia armes a la zona i anuncia l’increment del seu pressupost militar. La guerra accelera la crisi energètica i mediambiental global, i amenaça encara més l’economia de les persones vulnerables i dels països empobrits.

 

Ens neguem a obeir passivament sense oferir resistència. Ens neguem a compadir les víctimes de les guerres sense protestar. Rebutgem la masculinitat forjada en la figura i el mite del guerrer, la colonització patriarcal de les nostres ments i dels nostres cossos. No ens volem convertir en éssers nocius i perillosos, capaços de cometre tota mena d’humiliacions i maltractaments. No volem ser còmplices de la violència sexual contra dones de totes les edats, ni de l’assassinat d’infants, de persones malaltes o de gent gran indefensa. Les solucions que generen més violència perpetuen la dominació.

 

     EXIGIM que s’aturi la invasió russa, la retirada de les tropes d’ocupació i el respecte a la voluntat de tota la gent que viu a les diferents zones d’Ucraïna per decidir el seu futur en llibertat, respectant els drets de totes les minories.

 

     EXIGIM que la Unió Europea i el Regne d’Espanya en particular acceptin les peticions d’asil dels qui deserten de la guerra o fugen del reclutament obligatori, d’acord amb el dret universal a l’objecció de consciència. Matar en una guerra no és un «deure cívic».

 

     EXIGIM que la Unió Europea aculli sense restriccions totes les persones que hi arribin fugint de qualsevol guerra que hi hagi al món. Rebutgem el racisme i la crueltat de les fronteres.

 

     EXIGIM que s’aturi l’enviament d’armes i tropes de països de l’OTAN a la zona, el desmantellament dels paradisos fiscals on blanquegen els seus beneficis les indústries d’armament i les oligarquies europees, i la desmilitarització del conflicte. Els crims de guerra anteriors de qualsevol de les parts en conflicte no justifiquen cap intervenció sagnant més: la solució no pot ser mai afegir més llenya al foc.

 

     ANIMEM les poblacions civils dels territoris en guerra a resistir-se a l’odi social i a donar suport als soldats i els desertors que es neguin a participar a la matança.

 

     DONEM SUPORT a tota aquella gent que a Ucraïna i a Rússia s’organitza amb finalitats pacífiques, utilitza mitjans de lluita incruents, practica la desobediència civil i la defensa noviolenta, i pateix la repressió política per oposar-se a la guerra; especialment, als moviments antimilitaristes i feministes d’aquelles terres.

 

     FEM UNA CRIDA a organitzar una xarxa europea de suport als pacifistes i desertors que desobeeixen a la guerra a Ucraïna i que per aquest motiu pateixen persecució política.

 

     DESOBEIREM les lleis espanyoles i europees tantes vegades com calgui per acollir a casa nostra els pacifistes i desertors de Rússia i d’Ucraïna.

 

Acabar amb totes les guerres és acabar amb la dictadura del sistema econòmic capitalista que les provoca i se’n beneficia. S’equivoquen aquells que creuen que allargar aquesta guerra a Ucraïna, els antecedents més propers de la qual es remunten al 2014, portarà alguna mena de benefici per a ningú: només servirà per produir més patiment i per alimentar el feixisme a tots els racons del planeta.

 

dijous, 23 d’abril del 2020

La llegenda de Sant Jordi segons el Kleenex

Avui Plujademais fa un viatge al passat per recuperar un fragment del Kleenex, suplement idiota que tancava la revista antimilitarista Mocador i del qual s'encarregaven uns quants centenars de neurones, totes de dins del meu cap (sé que per als lectors del Mocador ja no és cap misteri que l'equip de redacció del Kleenex era jo i prou). El Mocador on sortia aquest va ser el número 17, d'estiu del 1991.


Un historiador anònim simpatitzant del Kleenex ha fet arribar al nostre equip de redacció la següent teoria sobre la figura de Sant Jordi, basada en un estudi a fons de la història de l'època:

No és veritat, com fins i tot il·lustrava una portada del Mocador, que Sant Jordi fos insubmís i el drac fos un símbol de l'exèrcit. ON VAS A PARAR!!! El drac era insubmís, i Sant Jordi un mercenari pagat pel rei. La prova més evident d'això és que Sant Jordi anava armat, i en aquest país les armes sempre les han tingut els militars, no pas els insubmisos. El drac, a més a més, anava al seu aire i es negava a fer el servei militar o la PSS, cosa que irritava el rei en gran manera. El que finalment va fer decidir el rei a enviar el seu mercenari per donar mort al drac va ser l'amistat que unia el drac amb la princesa, amistat que feia que la princesa es replantegés molts temes, i critiqués la política militarista del seu pare, denunciés els foscos interessos econòmics que movien la guerra santa amb els moros, etc. I així doncs, el mercenari del rei, "Sant" Jordi, va assassinar el drac per la seva oposició al militarisme, i la princesa va ser regalada al mercenari com si fos un gerro de flors. És per això que hauríem de reivindicar la figura del drac, i convertir el dia 23 d'abril en una commemoració de la mort d'aquest gran lluitador per la pau que va ser el drac.



I suposo que ja deveu haver endevinat qui era aquest 'historiador anònim', oi? 😜😜

dimarts, 10 de desembre del 2019

Insubmissió! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit

Diuen que la història l'escriuen els vencedors, però de la petita victòria que va ser la lluita per l'abolició del servei militar obligatori, la "mili", encara no se n'havia escrit gaire cosa.



dimarts, 4 de juny del 2019

30 anys d'insubmissió a Osona en imatges

Ara fa tot just un mes vaig tenir l'honor que em convidessin a ser un dels ponents en l'acte que es va fer al Casino de Vic per commemorar els 30 anys d'insubmissió.
Us adjunto el que en va publicar el diari el 9Nou i un vídeo molt ben parit que van fer els organitzadors amb fotos i retalls de premsa de l'època.




30 anys més tard, la nostra convicció continua intacta. Un món sense exèrcits seria un món millor! I si mai aconseguim la República catalana, farem el possible perquè sigui una república antimilitarista!!!

divendres, 8 de febrer del 2019

30 anys d'insubmissió

Després d'uns mesos de 'pausa' sense trobar el moment per entrades noves al blog, torno amb l'anunci d'un acte (el primer) per commemorar els 30 anys de la primera presentació d'insubmisos.


La idea de l'acte no és posar-nos medalles (només faltaria, som antimilitaristes!!!) sinó recordar el poder de la desobediència civil i veure com es pot extrapolar el que vam aprendre amb la insubmissió als temps actuals, especialment amb la qüestió de la República que desitgem.


Es preparen més actes similars durant l'any, força confirmats ja alguns a Osona i a Reus que anunciaré quan hi hagi data definitiva.

Jo a veure si aprofito i reprenc el fil de l'etiqueta 25 anys d'insubmissió, que van quedar força coses al tinter per explicar. (I de passada a veure si reprenc el blog en general, després d'uns mesos d'abandonament.)

dilluns, 26 de gener del 2015

Insubmisos JASP (25 anys d'insubmissió)

Avui faré un salt enrere cronològicament i ens situarem al desembre del 1988, dos mesos abans de la primera presentació, per il·lustrar fins a quin punt estàvem preparats els insubmisos per al que calgués.


diumenge, 23 de novembre del 2014

16 de novembre de 1989 - Consell de guerra als insubmisos Josep Maria Moragriega i Carlos Hinojosa

Amb una setmana de retard respecte als 25 anys, deixo avui quatre apunts sobre el que va ser el judici militar -o en l'argot Consell de Guerra-, que va representar un punt i apart en la història de la campanya d'insubmissió al servei militar obligatori i la prestació social substitutòria.

L'any 1989 havia estat un in crescendo en la lluita insubmisa, i al novembre ja hi havia hagut cinc tongades de presentacions a tot l'estat d'insubmisos al servei militar i també, amb la posada en marxa de la PSS, començaven a sortir casos d'insubmissió que servien també per denunciar les entitats que demanaven prestacionistes. A finals d'any ja érem més de 500 insubmisos a tota Espanya.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

25 anys d'insubmissió (3a. part) - Clandestinitat i presó

Com ja vaig explicar el mes d'abril en la segona entrega d'aquest 'serial' sobre els 25 anys d'insubmissió, la manera de procedir del jutge militar de Catalunya -Ricardo Izquierdo- quan els insubmisos no depeníem directament de la seva zona militar era deixar-nos en llibertat "provisional" i passar l'expedient al jutge que correspongués, en el meu cas el de Saragossa.

Normalment, més endavant aquests jutges ens cridaven a declarar en citacions individuals davant de l'Izquierdo, citacions a les quals no acudíem per allò de l'acció col·lectiva. Aquesta negativa solia comportar, al cap de pocs dies, que se'ns posés en recerca i captura.

divendres, 18 d’abril del 2014

25 anys d'insubmissió (2a part) - La segona presentació, la meva

Demà dissabte 19 d'abril farà 25 anys de la segona presentació d'insubmisos, que potser no tindria tant d'interès si no fos perquè va ser la meva.

dijous, 20 de febrer del 2014

25 anys d'insubmissió (1a. part) – La primera presentació

20 de febrer de 1989. Vuit joves a Catalunya i un total d’uns setanta a l’Estat espanyol es presenten davant dels respectius jutges militars per expressar la seva desobediència i negativa a fer el Servei Militar Obligatori –la “mili”- i la Prestació Social Substitutòria –la PSS- prevista per la llei per als objectors de consciència. És el que es va conèixer com a “objectors insubmisos”.