25 anys d'insubmissió (2a part) - La segona presentació, la meva

Demà dissabte 19 d'abril farà 25 anys de la segona presentació d'insubmisos, que potser no tindria tant d'interès si no fos perquè va ser la meva.

Com ja havia explicat en la primera entrega d'aquesta sèrie, cada dos mesos els militars convocaven una part del contingent que s'havia de presentar a fer la mili, i a mi, un cop el Consejo Nacional de la Objeción de Conciencia va desestimar la meva sol·licitud de declarar-me objector, m'havia tocat presentar-me a Saragossa cap a finals de març. Passats els dies preceptius, doncs, ens vam presentar tota una colla de nous insubmisos, si no recordo malament a Catalunya érem 11 que se sumaven als 8 que ja s'havien presentat al febrer.

Aspecte d'una assemblea d'insubmisos al Casal de la Pau, normalment els dissabtes al matí. El del fons que està assegut 'estil indi' dalt d'un escriptori sóc jo (el de la dreta, amb grenyes)

Com l'altra vegada, el jutge Izquierdo es va negar a rebre'ns en grup i ens va fer esperar en una saleta dins del govern militar, on ens anava cridant a pujar a declarar d'un en un. Aquell dia va decretar l'ingrés en presó preventiva d'un de nosaltres, el badaloní Marià Sans. Recordo que quan vaig pujar jo a declarar, acompanyat de l'advocat Pep Cruanyes (que us pot sonar perquè darrerament ha tingut certa notorietat per la seva participació en la Comissió de la Dignitat que treballa per la recuperació de la memòria històrica i el retorn dels Papers de Salamanca) ja sabíem que el Marià ingressaria a la Model. Jo era l'últim dels 11 i recordo la cara de sorpresa del Cruanyes quan em va dir que jo no aniria a la presó perquè depenia del jutge togat militar de Saragossa i li vaig preguntar si no podia fer res per entrar-hi, perquè em sabia greu que el Marià hi hagués d'entrar sol, perquè vaig pensar que s'ho podia passar malament. No s'hi podia fer res, de manera que l'Izquierdo em va prendre declaració i vaig sortir fora, on esperava una gentada, com acostumava a passar a les presentacions (sobretot a les primeres). Des d'allà vam esperar que s'enduguessin el Marià a la Model i vam anar-hi tots a manifestar-nos-hi. S'hi va estar uns 10-12 dies fins que el van deixar sortir en llibertat provisional. Jo vaig quedar pendent que el jutge de Saragossa digués alguna cosa.

L'advocat Josep Cruanyes, en una imatge més actual

En aquella època eren abundants les manifestacions d'insubmissió, que de mitjana aplegaven entre 2.000 i 5.000 persones. Solíem sortir de la plaça Universitat i baixàvem per Pelai i les Rambles fins al Govern Militar. Algun cop ens havíem desviat per passar també per la plaça Sant Jaume.

Gràcies al Pere Comellas us puc penjar algunes fotos d'aquella època, com la de dalt. I hem obert una carpeta de Dropbox on esperem que altra gent en pugui penjar. O sigui que si algú dels qui llegeixi aquesta entrada té fotos d'aquells temps, que es posi en contacte amb mi i li donarem la contrasenya perquè hi pugui accedir i pujar i baixar fotos. Aquí en van unes quantes:

Aquesta és de la mani de l'1 de maig del 89, convenientment disfressats contra la PSS 

Aquesta és d'un 15 de maig, Dia Internacional de l'Objecció de Consciència, potser del 90 o el 91

La mateixa mani, baixant per les Rambles

I com sempre, el final davant del Govern Militar

Els anarquistes del CAMPI marcant paquet de radikalitat i procurant que ningú els confongués amb els hippies no-violents del MOC

I aquí acaba la segona part d'aquesta història dels 25 anys, que tindrà continuïtat amb tota seguretat. Per batalletes que no quedi. O us pensàveu que als que no hem fet la mili no ens agrada explicar batalletes de la nostra no-mili?