diumenge, 30 de març del 2014

3 anys d'absència

Aprofito avui que fa 3 anys que es va morir el meu pare, Miquel Barrobés, per penjar una foto d'un petit oli que va pintar l'any 85. Com es veu en la comparació amb la mà, es tracta d'un quadre de petit format que ara té en propietat algú que es va posar en contacte fa poc amb el meu germà Eduard -que potser sabrà explicar millor la història i li agrairé que deixi el comentari pertinent- per veure si era familiar seu (i no sé si amb la intenció de vendre-li el quadre). No sabria jurar si la platja pintada correspon a Calella de Palafrugell, Llançà o algun altre poble de la Costa Brava. També agrairé si algú ho sap i deixa un comentari.
I com ja vaig dir en aquesta altra entrada, si algú té quadres del meu pare i me'n pot fer arribar alguna foto, miraré d'immortalitzar-la en aquest blog. O si més no que estigui a Internet mentre existeixi Internet i/o la humanitat.

divendres, 28 de març del 2014

Diccionari anglès-català (7)

Ara feia temps que no publicava cap post del diccionari amb paraules que no surten al diccionari anglès-català de l'Enciclopèdia o que hi surten amb alguna incorrecció. Com ja he dit algun cop, però, jo tampoc sóc infal·lible, de manera que si hi trobeu res incorrecte o millorable, agrairé la vostra col·laboració.

dijous, 27 de març del 2014

Parleu bé!


Ara fa unes setmanes vaig estar de visita a Santa Coloma de Farners, a veure alguns dels antics amics i companys del desaparegut Ateneu Alternatiu Selvatà, la majoria dels quals ara estan en una mena de diàspora física i/o mental. Dels pocs que hi queden, el Toni em va acollir a casa seva, la Fàbrica de l'Albó, Castanyet amunt en direcció al Sobirà de Santa Creu d'Horta. Al matí, quan em vaig despertar, em vaig fixar en aquestes rajoles que no havia vist la nit abans.



dissabte, 22 de març del 2014

El blues de la reserva - resum de la qüestió

Com ja vaig explicar abans del primer capítol, fa força anys, cap al 97, la meva germana Glòria em va regalar (o potser me'l va deixar i encara no li he tornat) la novel·la Reservation Blues de Sherman Alexie, un indi nord-americà de la tribu spokane, una de tantíssimes tribus petites que mai han sortit segurament a cap western.

Em va encantar la novel·la, per la història mateixa (tres spokanes de trenta-i-pocs anys munten un grup de blues amb la guitarra 'endimoniada' del bluesman Robert Johnson) i per totes les referències al passat i al present dels spokanes i els indis americans en general, amb un realisme màgic i tràgic, esquitxat de poesia, humor, tristesa, esperança i desesperança. 

Ai, sí, se m'havia oblidat de dir que quan jo era petit, de gran volia ser indi... tot i que a les pel·lis -com a la vida real- sempre perdien. Però a mi els westerns em van ensenyar molt a llegir entre línies i veure en aquelles apologies del genocidi dels pobles nadius d'Amèrica que en la realitat no eren els indis els dolents de la pel·lícula.