dissabte, 31 de març del 2012

Un any i un dia

Ahir va fer un any que es va morir el meu pare -Miquel Barrobés i Meix- però no vaig tenir temps de fer-li un post. Per tant ho faig avui, quan fa un any i un dia de condemna de la seva absència, un any i un dia que depén del moment sembla que fos ahir i que en canvi altres vegades sembla que faci molt més temps que ja no hi és.

Sé que és una mica cutre que ho digui, però el que més enyoro és poder comentar amb ell l'actualitat blaugrana i del futbol en general, que era de l'únic tema que els dos sabíem segur que no discutiríem -perquè si havíem de parlar de política, religió, l'educació de les meves filles, la longitud dels meus cabells, etc., no ens posàvem mai d'acord i podíem acabar els dos enfadats. En canvi, en futbol els dos érem culés, guardiolistes, antimourinhistes (de vegades imagino els comentaris que hauria fet respecte al dit a l'ull del Mou al Tito Vilanova i coses per l'estil), fans dels "tres petits" -Xavi, Messi i Iniesta-, etc.

L'any passat vaig penjar la foto d'un dels seus quadres, i aquest any volia penjar els altres dos que tinc a casa, però justament avui la càmera em feia el burro. Com que la meva germana Glòria m'ha copiat la idea i ha penjat les fotos de tots els que corren per la casa familiar a la seva pàgina web, en copio tres aquí i qui en vulgui veure més, aquest és l'enllaç de la pàgina de la Glòria.



Calella de Palafrugell




Holanda



El Pedraforca



Aprofito per fer una crida a tothom que pugui llegir aquest post i tingui algun oli d'en Miquel Barrobés, que en faci una foto i ens la faci arribar, a veure si acabem fent un arxiu amb tots els quadres que va pintar.

divendres, 23 de març del 2012

Crònica del Tercer Reich

Aquests dies estic traduint una sèrie documental de quatre capítols que suposo que s'emetrà pel Canal 33 amb el títol Crònica del Tercer Reich. Sí, ja sé què esteu pensant: ¿una altra sèrie documental sobre Hitler, els nazis i la Segona Guerra Mundial? Doncs sí, ves. M'imagino que costa ser original a l'hora de fer documentals, i de la mateixa manera que tots hem vist mil vegades el lleó que empaita un nyu, també hem vist mil vegades l'exèrcit alemany envaint Polònia.



De moment encara estic amb el tercer episodi, però m'ha semblat que feia dies que no penjava cap post i que ja tocava, i a més hi ha prou suc per comentar.

dissabte, 10 de març del 2012

Amandrai i la màgia negra

Aquest dimecres dia 7 va fer sis anys que es va morir un músic excepcional, el malià Ali Farka Touré, i és per això que, amb alguns dies de retard perquè no trepitgés l'homenatge a la meva mare, adjunto el link perquè pugueu gaudir d'un dels seus temes que més m'agraden: AMANDRAI.



Aquest tema, que al disc original Talking Timbuctu tocava conjuntament amb el guitarrista nord-americà Ray Cooder, en aquesta ocasió l'acompanya l'ngonista també malià Bassekou Kouyaté (ngonista vol dir que toca l'ngoni, aquest curiós instrument de corda africà que veureu al vídeo). Com podreu observar, el més destacat del clip és precisament el "duel" entre la guitarra d'en Touré i l'ngoni d'en Kouyaté.

I per acabar, hauria volgut afegir la lletra traduïda de la cançó, però no he trobat enlloc la lletra en cap idioma, ni tan sols el significat de la paraula Amandrai. Si algú troba res al respecte, o té el disc original i hi surt la lletra en anglès o francès, agrairé enormement que me la feu arribar (no cal que la traduïu al català, ja ho faria jo).

dimarts, 6 de març del 2012

Una crack mundial no reconeguda

El dia 6 de març de l'any 1937 -avui fa doncs 75 anys- va néixer a Gandesa Carme Meix, una de les més grans glòries que ha donat la literatura catalana, tot i que la literatura catalana gairebé no se n'hagi adonat que existeix.


La seva infantesa va estar marcada per la misèria de la postguerra, la mort de la seva mare -Carme Fuster- quan ella només tenia 5 o 6 anys, la difícil relació amb la seva madrastra posterior -Tereseta Altadill-, el seu enamorament de la lectura i el fet que, per ser una noia, un cop acabada l'educació primària no li deixessin continuar estudiant i s'hagués d'encarregar d'ajudar a casa.

Als 27 anys, l'any 1964, es casa amb el seu cosí Miquel i es trasllada a viure a Barcelona, on continua amb el seu rol de mestressa de casa i té quatre fills (Eduard -1965-, Carles -1967-, Marc -1968- i Glòria -1973-). El seu amor per la lectura i per la llengua la porta a fer classes de català, però com que no en té prou, a principis dels 80 fa l'examen d'accés a la universitat per a majors de 25 anys i es matricula a Filologia Catalana. Tot i continuar assumint totes les tasques habituals de mestressa de casa i haver de gruar amb els fills -sobretot el tercer que és una mica poca-solta i es passa el dia fent emprenyar i clavant calbots a la seva germana-, es treu tots els cursos al juny i amb bona nota. No contenta amb això, un cop acabada la carrera es treu el CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica) i el 1987 comença a donar classes en diversos instituts (a Badalona, al seu barri de Sant Andreu i fins a la seva jubilació el 2002 a Santa Coloma de Gramenet).

Engrescada amb tot plegat, es llença finalment a la piscina, comença a escriure i, com que ja he dit que és una crack mundial, li comencen a donar premis i a publicar llibres: el 1991 guanya el Caterina Albert i Paradís de poesia amb Palau d'absències; el 1993 és finalista del Sant Joan de novel·la amb La dansada -que es publica el 1996-; el 1995 guanya el premi de novel·la històrica de la Universitat de Lleida amb El crit de l'esparver; el 1997 és finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana amb Paisatge amb boira; i els anys 2003 i 2006 guanya el Vila d'Ascó de narrativa amb Cercles i Collita de foc respectivament. També ha participat als reculls El brogit de l'Ebre (2003) i Terres d'aigua (2004). Ara està pendent que li publiquin una novel·la ambientada a la Guerra Civil -com diu ella ja no venia d'una més-, el títol definitiu de la qual encara està per decidir.

Destaca la seva prosa rica i, en els casos de La dansada i Collita de foc, la fantàstica combinació del català estàndard de la narració amb el gandesà que parlen molts dels personatges, cosa que li dóna una autenticitat meravellosa als seus relats. Evidentment, escriu molt millor que jo, que em costa trobar les paraules per definir-la. És, per tant, una autora que val la pena de llegir, que toca un ventall de temes molt ample: El crit de l'esparver (Pagès Editors) rememora la Catalunya del segle XV i la guerra dels remences; Paisatge amb boira (Columna) és una novel·la romàntica molt adient per als amants dels culebrots, en un món d'aparences que enganyen com la boira mateixa; La dansada (Pagès Editors) és un viatge constant entre el passat i el present d'una família gandesana; Cercles (Cossetània Edicions) és un recull de narracions breus ambientades en èpoques i llocs diferents, amb el nexe comú de la intolerància; Collita de foc ens transporta a les terres aspres de la Terra Alta i el Maestrat de finals del segle XIX i principis del XX, amb el teló de fons de la fil·loxera. En definitiva, tots ells llibres molt recomanables per als amants de la bona literatura.

PD: PER MOLTS ANYS, MAMA!!!! I QUE N'ESCRIGUIS MOLTS MÉS!!!!

diumenge, 4 de març del 2012

Llibres que he traduït darrerament

Si fa dies que no feia cap post sobre traduccions no ha estat perquè m'hagi quedat a l'atur, o hagi tingut una davallada de feina... sinó per mandra, simplement.

El cas és que des de l'abril de l'any passat vaig decidir no treballar més per a dos dels tres estudis de doblatge que em donaven feina regularment (però no la paguen i el deute entre els dos és un nombre de cinc xifres...) i el nom dels quals no diré perquè se suposa que és il·legal i encara rebria més del que es rep quan et deuen més de deu mil euros. A veure si el 14 de març puc seguir via 'streaming' la xerrada que fan a l'APTIC sobre morositat.

Total, que des de l'abril m'he dedicat bàsicament a traduir llibres per a una editorial que sí que paga regularment, Ediciones B.