dijous, 27 de setembre del 2012

Un cafè amb llet que s'ha tallat

Aquest setmana, el president de Catalunya Artur Mas ha decidit avançar les eleccions davant la impossibilitat de dur a terme el "pacte fiscal" amb el qual s'havia presentat als darrers comicis i per mirar de capitalitzar el clam popular per la independència que va sortir massivament al carrer el passat 11 de setembre. Potser finalment els partits catalanistes es posaran d'acord i aconseguirem sortir d'aquesta xacra que és Espanya, i esperem que la futura Catalunya independent sigui un país més just, més lliure i més democràtic en el sentit grec de la paraula.

De moment, però, un dels danys col·laterals que té aquest avançament d'eleccions és l'anul·lació d'una comissió d'investigació del Parlament que havia d'investigar un més que presumpte cas de corrupció en el món de la sanitat pública i que van destapar dos periodistes de la revista Cafèambllet, Marta Sibino i Albano Dante. Per si fos poc, aquests dos periodistes s'enfronten ara a un judici per una denúncia dels corruptes als quals han desemmascarat.


A continuació transcric un article publicat per l'Esther Vivas al seu bloc (i també al diari Público), on ho explica.

diumenge, 23 de setembre del 2012

Diccionari anglès-català (6)


Aquí va una nova remesa de paraules que no surten al diccionari anglès-català de l'Enciclopèdia Catalana o que surten amb una traducció incorrecta.

Back – 2 adj. Darrere (INCORR. Darrera) 3b. adv. Endarrere (INCORR. Endarrera)

Bailer – Sàssola

Crawl – Arrossegar-se (també en sentit figurat), anar de quatre grapes

Downplay – Minimitzar

Harp – (verb) Insistir, persistir

Harping – (adj.) Persistent, insistent

Lull – (verb) Bressolar, bressar / Calmar, apaivagar / (nom) Calma, treva, pausa

Lullaby – Cançó de bressol

Marble – Bala. To play marbles – Jugar a bales (INCORR. Jugar a boles)

Overcast – Ennuvolat

Sibling – Germà, germana

Underhand / Underhanded – Tèrbol (INCORR. Turbi)

Workings – Funcionament, desenvolupament

divendres, 21 de setembre del 2012

Bola de Drac GT a les Guilleries

Des de fa uns dies estan reposant al canal Super3 la sèrie Bola de Drac GT, la tercera saga del superculebrot del Son Goku i companyia, que vaig traduir jo gairebé sencera ara farà uns catorze o quinze anys, quan vivia a la Fàbrica del Sobirà, un casalot al bell mig de les Guilleries, a uns 15 quilòmetres de Santa Coloma de Farners i 10 de Sant Hilari Sacalm, i a un quilòmetre i mig de la imponent masia del Sobirà de la Santa Creu.


Després d'haver viscut tota la vida a Barcelona, la primavera de 1998 en un rampell vaig decidir engegar-ho tot a rodar per anar-me a instal·lar amb un amic i la seva companya a les Guilleries, amb la sana intenció de buscar-me la vida fora del món de les traduccions. De fet, part del rampell va venir donat per una pel·li claustrofòbica que estava traduint un cap de setmana per al desaparegut estudi Triveu i que tenia com a escenari l'interior d'un submarí militar, una feina a la qual no havia sabut dir que no quan ja tenia la intenció d'anar a passar el cap de setmana a la Fàbrica del Sobirà, que des de feia poques setmanes s'havia convertit en la meva segona residència pel mòdic preu de 5.000 pessetes -30 euros!!!- al mes (que era una tercera part del lloguer). Total, que vaig tornar la pel·li a mig traduir, com ja he dit, i vaig fugir.

Al desembre, però, m'havia petat els estalvis i per aquells verals no hi havia gaires feines que pogués fer un urbanita més aviat escanyolit com jo. De manera que, amb la cua entre les cames, vaig escriure a Triveu demanant-los disculpes novament i a veure si em podien donar feina. Pocs dies després, vaig tenir l'agradable sorpresa d'una trucada en la qual acceptaven les disculpes i m'oferien si volia traduir la sèrie Bola de Drac GT. Evidentment, vaig dir que sí.

He de dir que jo havia estat un fan del primer Bola de Drac, que ara fa poc, abans de la reposició, fins i tot m'havia baixat de Megaupload per encomanar el meu entusiasme a les meves filles. També he de dir que, després, amb el Bola de Drac Z m'havia anat desenganxant, perquè la cosa ja era molt més de lluites interminables que no d'humor ximplet, i per tant ja no sabia ben bé què havia passat o qui era fill de qui.

Bola de Drac GT ja no comptava amb la participació de l'Akira Toriyama, autor d'El Doctor Slump i les dues primeres sèries Dragon Ball, i semblava que volia recuperar la part d'humor a més de l'acció. De manera que feien que "l'avi" Son Goku es tornés petit novament -per obra i gràcia d'unes noves boles de drac gal·làctiques- i se n'anés a viatjar per l'univers acompanyat de la seva néta Pan i en Tranks, el fill ja jove d'en Vegeta -un dels molts "dolents reconvertits en bons" de la sèrie- a buscar aquestes boles de drac per tornar-se gran altra vegada. Amb el pas dels capítols, però, aquesta bona intenció humorística s'anava perdent per tornar a embolicar la troca amb nous dolents "superpoderosos" que feien que en Son Goku hagués novament de superar el nivell del superguerrer que supera el nivell del superguerrer que supera el nivell del superguerrer que supera el nivell del superguerrer... Un rotllo patatero, tot plegat.

A banda d'això, he d'explicar que a la Fàbrica del Sobirà no hi arribava l'Internet, doncs és una casa que queda una mica enclotada al costat de la riera Grevolosa, per la qual cosa, a banda d'anar a buscar les cintes de vídeo amb nous capítols a Barcelona de tant en tant, cada cop que tenia traduït un capítol pujava a veure els amics de Cal Xicot i a gorrejar-los Internet per enviar la traducció.

Pel que fa a la feina en si, com ja he explicat alguna vegada jo no sé japonès, per tant us podeu imaginar que a mi em donaven els vídeos amb l'original en japonès i el text amb els diàlegs traduïts -barroerament- a l'anglès. Sempre vaig imaginar que l'original japonès devia tenir més matisos idiomàtics que el text anglès que em donaven a mi, on tot era "amazing" i "unbelievable" i de tant en tant et trobaves alguna frase que havies de fer mans i mànigues per traduir-la, perquè l'anglès era força macarrònic. O alguna frase que faltava i directament te l'havies d'inventar perquè quedés bé en el context. O sigui que em va tocar "crear" una mica a més de traduir, mirant d'enriquir una mica els diàlegs i de fer que sonés "boladedraquià". Esclar que, com ja he dit, el Bola de Drac Z l'havia deixat de seguir a la meitat, quan en Son Gohan encara era petit, i quan després n'he vist algun capítol he vist que en Vegeta sovint li diu "pallasso" a en Goku, i tinc el dubte si potser al GT em va sobtar que li digués "clown" i, interpretant que era cosa del macarronisme de l'anglès dels textos, ho vaig canviar per altres adjectius com ara "pallús". Serà qüestió de comprovar-ho algun dia (evidentment ja no guardo els textos de les traduccions, que devien morir tal com va morir el disc dur on els tenia).

Ara aquests dies n'he mirat algun capítol i segurament per això he tornat a somiar amb la Fàbrica del Sobirà i els seus entorns, que recomano visitar a tothom qui no conegui la zona. En els meus temps guillerencs, a la masia d'El Sobirà hi havia restaurant i s'hi menjava força bé, a part d'haver-hi unes vistes impressionants. Per a qui no vulgui arribar tan lluny, a 5 km. de Santa Coloma i sense haver de fer pista de terra també hi ha Castanyet, un "no-arriba-a-poble" on si no l'han tancat hi ha un baret-restaurant força agradable.

dilluns, 3 de setembre del 2012

El blues de la reserva - Capítol 9


Món petit

Un noi indi pren una copa
de tot el que va matar el seu germà.
Un noi indi creua amb el cotxe la via del tren
després de mirar a banda i banda.
I arriba a la reserva,
on els supervivents estan obligats
a arreplegar els ossos i la sang,
mentre els morts veuen com el món es fa miques.

tornada:
Però és un món petit
no cal que hi paris atenció.
És la reserva,
a les notícies ni en fan menció.
Sí, és un món petit,
i cada dia és més petit, més petit, més petit.

Una noia índia desapareguda
mentre feia dit a l’autopista.
Una noia índia va sortir a la carretera
i un llop blanc se li va menjar el cor.
Una noia índia trobada nua vora el riu,
morta amb dos trets al cap.
Una altra que se’n va, una altra que se’n va,
i el nostre món s’omple amb tots els nostres morts.

(es repeteix la tornada)


Una setmana després que els Coyote Springs tornessin d’amagat de Manhattan a la reserva índia spokane, en Junior Polatkin va robar una escopeta de la furgoneta d’en Simon. En Junior no n’entenia gens de calibres, però sabia que l’escopeta estava carregada. Sabia que l’escopeta estava carregada perquè li ho havia dit en Simon. En Junior es va penjar l’escopeta a l’espatlla i va pujar a la torre de l’aigua, que havia estat buida gairebé tota la vida. Va mirar avall cap a la reserva, cap als sostres de les cases d’HDU i del supermercat. Sota d’ell es va aplegar una gentada, encerclant la torre. Va sentir les sirenes llunyanes dels cotxes de la policia tribal i el va sorprendre que els pasmes ja estiguessin en camí.

En Junior es va despenjar l’escopeta. Va notar la fusta suau i freda de la culata, la va recolzar a la reixa metàl·lica del terra i va posar el front contra la boca del canó. Hi havia un joc de nens així, va recordar en Junior, amb un bat de beisbol. Dret al lloc del batedor, posaves un extrem del bat a terra i recolzaves el front a l’altre extrem. Aleshores havies de donar voltes i voltes sobre el bat, una, dues, deu vegades. Després havies de córrer des del lloc del batedor fins a la primera base, fent esses com un borratxo. En Junior ho va recordar. Va treure el fiador, va posar el polze contra el gallet i va sentir una lleugera tensió. En Junior va prémer el gallet.


* * *

Nota: per no tenir problemes per temes de drets d'autor, he decidit suprimir gran part dels capítols mentre miro de buscar alguna editorial interessada a publicar-lo. Si t'interessa llegir-lo, escriu-me a marc(arrova)barrobes.cat i te l'enviaré sencera.