Després d'haver viscut tota la vida a Barcelona, la primavera de 1998 en un rampell vaig decidir engegar-ho tot a rodar per anar-me a instal·lar amb un amic i la seva companya a les Guilleries, amb la sana intenció de buscar-me la vida fora del món de les traduccions. De fet, part del rampell va venir donat per una pel·li claustrofòbica que estava traduint un cap de setmana per al desaparegut estudi Triveu i que tenia com a escenari l'interior d'un submarí militar, una feina a la qual no havia sabut dir que no quan ja tenia la intenció d'anar a passar el cap de setmana a la Fàbrica del Sobirà, que des de feia poques setmanes s'havia convertit en la meva segona residència pel mòdic preu de 5.000 pessetes -30 euros!!!- al mes (que era una tercera part del lloguer). Total, que vaig tornar la pel·li a mig traduir, com ja he dit, i vaig fugir.
Al desembre, però, m'havia petat els estalvis i per aquells verals no hi havia gaires feines que pogués fer un urbanita més aviat escanyolit com jo. De manera que, amb la cua entre les cames, vaig escriure a Triveu demanant-los disculpes novament i a veure si em podien donar feina. Pocs dies després, vaig tenir l'agradable sorpresa d'una trucada en la qual acceptaven les disculpes i m'oferien si volia traduir la sèrie Bola de Drac GT. Evidentment, vaig dir que sí.
He de dir que jo havia estat un fan del primer Bola de Drac, que ara fa poc, abans de la reposició, fins i tot m'havia baixat de Megaupload per encomanar el meu entusiasme a les meves filles. També he de dir que, després, amb el Bola de Drac Z m'havia anat desenganxant, perquè la cosa ja era molt més de lluites interminables que no d'humor ximplet, i per tant ja no sabia ben bé què havia passat o qui era fill de qui.
Bola de Drac GT ja no comptava amb la participació de l'Akira Toriyama, autor d'El Doctor Slump i les dues primeres sèries Dragon Ball, i semblava que volia recuperar la part d'humor a més de l'acció. De manera que feien que "l'avi" Son Goku es tornés petit novament -per obra i gràcia d'unes noves boles de drac gal·làctiques- i se n'anés a viatjar per l'univers acompanyat de la seva néta Pan i en Tranks, el fill ja jove d'en Vegeta -un dels molts "dolents reconvertits en bons" de la sèrie- a buscar aquestes boles de drac per tornar-se gran altra vegada. Amb el pas dels capítols, però, aquesta bona intenció humorística s'anava perdent per tornar a embolicar la troca amb nous dolents "superpoderosos" que feien que en Son Goku hagués novament de superar el nivell del superguerrer que supera el nivell del superguerrer que supera el nivell del superguerrer que supera el nivell del superguerrer... Un rotllo patatero, tot plegat.
A banda d'això, he d'explicar que a la Fàbrica del Sobirà no hi arribava l'Internet, doncs és una casa que queda una mica enclotada al costat de la riera Grevolosa, per la qual cosa, a banda d'anar a buscar les cintes de vídeo amb nous capítols a Barcelona de tant en tant, cada cop que tenia traduït un capítol pujava a veure els amics de Cal Xicot i a gorrejar-los Internet per enviar la traducció.
Pel que fa a la feina en si, com ja he explicat alguna vegada jo no sé japonès, per tant us podeu imaginar que a mi em donaven els vídeos amb l'original en japonès i el text amb els diàlegs traduïts -barroerament- a l'anglès. Sempre vaig imaginar que l'original japonès devia tenir més matisos idiomàtics que el text anglès que em donaven a mi, on tot era "amazing" i "unbelievable" i de tant en tant et trobaves alguna frase que havies de fer mans i mànigues per traduir-la, perquè l'anglès era força macarrònic. O alguna frase que faltava i directament te l'havies d'inventar perquè quedés bé en el context. O sigui que em va tocar "crear" una mica a més de traduir, mirant d'enriquir una mica els diàlegs i de fer que sonés "boladedraquià". Esclar que, com ja he dit, el Bola de Drac Z l'havia deixat de seguir a la meitat, quan en Son Gohan encara era petit, i quan després n'he vist algun capítol he vist que en Vegeta sovint li diu "pallasso" a en Goku, i tinc el dubte si potser al GT em va sobtar que li digués "clown" i, interpretant que era cosa del macarronisme de l'anglès dels textos, ho vaig canviar per altres adjectius com ara "pallús". Serà qüestió de comprovar-ho algun dia (evidentment ja no guardo els textos de les traduccions, que devien morir tal com va morir el disc dur on els tenia).
Ara aquests dies n'he mirat algun capítol i segurament per això he tornat a somiar amb la Fàbrica del Sobirà i els seus entorns, que recomano visitar a tothom qui no conegui la zona. En els meus temps guillerencs, a la masia d'El Sobirà hi havia restaurant i s'hi menjava força bé, a part d'haver-hi unes vistes impressionants. Per a qui no vulgui arribar tan lluny, a 5 km. de Santa Coloma i sense haver de fer pista de terra també hi ha Castanyet, un "no-arriba-a-poble" on si no l'han tancat hi ha un baret-restaurant força agradable.
T'ha sortit un pèl nostàlgic. Ens anem fent grans!
ResponElimina