divendres, 19 de desembre del 2014

El Faro - Cruïlla de camins


Com ja vaig comentar algun dia, si últimament no he escrit gaires entrades sobre traduccions ha estat perquè he estat molt absorbit amb la traducció del castellà al català i l'ajust d'aproximadament la tercera part dels episodis de la sèrie El Faro - Cruïlla de camins, un culebró de la televisió gallega coproduït per tota la resta d'autonòmiques.


Ara que ja s'ha acabat de doblar la primera temporada, aprofito per comentar la sèrie a partir dels seus personatges per acabar amb alguns apunts sobre la traducció i l'ajust que m'ha tocat fer. Veureu que la trama està molt comprimida en uns pocs personatges i que pràcticament tots tenen relació amb tots.


Lucía i Ricardo

Són la parella protagonista d'una història interminable d'amors i desamors: el Ricardo de casa bona, la seva família -els Muñoz- tenen una empresa important, Los Samanes; la Lucía, de la modesta família Peña, fa d'actriu amateur i somia amb el teatre mentre ajuda al restaurant familiar, El Faro, restaurant que precisament volen comprar els Samanes per vendre els terrenys a uns russos. En català, a la Lucía la dobla l'Eva Lluch i al Ricardo el Roger Pera.

Quan jo em vaig incorporar a la sèrie, a l'episodi 12, el Ricardo i la Lucía ja s'havien conegut, enamorat i barallat. Al llarg de la sèrie, alternaran l'amor i l'odi constantment, fins al punt de començar un capítol que ell li demana per casar-se i acabar-lo que ella li diu que no el vol veure mai més. En els 120 capítols de la primera temporada, ell li demanarà dues vegades per casar-s'hi (però no s'acabaran casant), la deixarà embarassada (i ho sabrà tothom de la sèrie menys ell), ella coneixerà el Santiago, el pare del Ricardo (sense saber que n'és el pare), i s'hi casarà per papers (tot i que el Santiago també s'enamora d'ella), però poques hores després del casament el Santiago cau a terra i es passa 25 capítols en coma.

El Santiago, el patriarca dels Muñoz i màxim accionista de Los Samanes

Durant aquest temps que el Santiago està en coma, la seva germana i sòcia Rosa -la Dolentíssima de la sèrie- fa acusar falsament la Lucía d'intent d'homicidi, i mentrestant el Ricardo es reconcilia amb la seva ex Irene, amiga de la família de tota la vida. Just el dia que es casen el Ricardo i la Irene (que en aquesta sèrie en això van molt ràpid) a la Lucía la condemnen a la presó, on acabarà parint el fill que tothom sap que és del Ricardo menys el Ricardo. Mentrestant, el Santiago es recupera del coma amb una oportuníssima amnèsia que permet allargar la trama una bona pila d'episodis fins que finalment se'n recorda de tot, testifica perquè la Lucía surti de la presó i final feliç. Ai, no, que encara hi ha alguna sorpresa final, però com que encara no han emès els últims episodis ho deixo aquí per no fer un 'spoiler'.

La malvada tia Rosa, que dobla al català l'Azucena Díaz

L'Eva Lluch posa la veu en català a la Lucía, la bona de la sèrie, que de tan bona de vegades sembla directament pàmfila. Durant la sèrie en veu de tots colors, però no perd mai l'optimisme i la (massa) bona fe, fins a extrems que la bufetejaries.
El Ricardo el dobla el Roger Pera. El seu personatge és molt insegur emocionalment, se suposa que degut al presumpte abandonament per part de la seva mare quan era petit (després se sabrà que la malvada tia Rosa la va fer tancar a una residència psiquiàtrica durant 26 anys i acabarà reapareixent). Com que l'actor que interpreta el Ricardo és molt inexpressiu i es mou encarcarat, queda el dubte de si és que l'actor és així o si és que el feien actuar així per reflectir aquesta inseguretat emocional.

Al Santiago el dobla l'actor Domènec Farell, que es va haver de passar 25 capítols sense treballar quan el seu personatge va quedar en coma. El personatge del Santiago és el soci majoritari de l'empresa Los Samanes -que dirigeix juntament amb la seva germana Rosa i el seu soci Manuel. 



Aquesta seria l'alineació titular dels Muñoz, d'esquerra a dreta: a dalt, Miguel, la seva filla Irene, els germans Ricardo Lidia; a baix, el Manuel -soci-, la tieta Rosa i el Santiago.

El Miguel (doblat per Alfonso Vallès) és psiquiatre, amic del Santiago, i de jove havia sortit amb la Rosa, que durant la sèrie el fa anar com un titella. La seva frase més habitual és: "aquesta és l'última vegada que t'ajudo a sortir-te amb la teva", i l'acostuma a dir cada vegada que la Rosa l'implica en els seus plans maquiavèl·lics. Tot i que se suposa que és el millor amic del Santiago, li va seguir la veta a la Rosa signant com a psiquiatre el certificat de bogeria de la seva dona i mantenint-la totalment dopada durant 26 anys, i amb això la Rosa el té agafat pels collons i l'amenaça de fer-ho saber si no l'obeeix cada cop que l'hi demana. Més endavant també col·labora a buscar un col·lega que signi conforme el seu "millor amic" tenia demència temporal quan es va casar amb la Lucía.

La Irene parla català amb la veu de la Joel Mulachs. Filla de pares separats, s'ha criat amb el pare -Miguel- i amb la mala influència de la Rosa. Comença la sèrie com a ex del Ricardo però amb ganes de reconciliar-s'hi, de manera que quan ell s'enamora de la Lucía fa tot el possible -aconsellada sempre per la Rosa- per enverinar la seva relació. Després es reconcilia amb el Ricardo i s'hi casa amagant-li que la Lucía espera un fill seu, però finalment ell li confessa que estima la Lucía i se separen. Acaba la primera temporada de la sèrie amb mala peça al teler, acusada de col·laborar en el segrest d'un nadó, tot i que sembla que la Lucía i el Ricardo són taaaaaaan bons que no presentaran denúncia contra ella.

La de dalt a la dreta és la Lidia (doblada per la Berta Cortés), germana del Ricardo, amiga i sòcia de la Irene en un negoci de mobles 'vintage', casada amb un militar filòsof destinat a l'altra punta del món que apareix molt de tant en tant. Als primers episodis de la sèrie, la Lidia sembla molt bleda i pijorra però després s'acaba fent amiga de la Lucía i plantant cara a les injustícies de la seva tia Rosa. Fins i tot li canvia la veu, -si més no a la versió en castellà a partir de la qual treballàvem nosaltres a la primera temporada-, canvi que ha sabut mantenir molt bé la Berta Cortés.

La tieta Rosa és la malvada de la sèrie i li agrada que tothom balli al seu so. En el seu currículum hi destaca haver fet tancar la seva cunyada 26 anys en una residència psiquiàtrica fent-la passar per boja perillosa incapaç de cuidar els seus fills petits i d'haver-los fet creure a ells que els havia abandonat per anar-se'n amb un amant actor. Durant la sèrie es dedica a fer la vida impossible a la família Peña (els del Faro), primer perquè acceptin una oferta ridícula pel restaurant i després ja per pura maldat per venjar-se que li han esguerrat el negoci amb els russos. Així, arriba a comprar el jutge i una bona colla de testimonis falsos per fer tancar la Lucía a la presó; contacta amb una presa -germana bessona de la secretària de l'empresa- perquè l'agredeixi a la presó amb la idea de fer-li perdre el fill; fa cremar el restaurant; després contacta amb el paleta perquè faci alguna mena de sabotatge a l'obra de reconstrucció; i finalment fa segrestar el nadó. Cal dir que als últims episodis es van passar una mica amb el maquillatge, que de tan pàl·lid i exagerat la feia semblar una mena de Cruella de Ville. La seva fugida final a l'Argentina fa sospitar que a meitat de la 2a temporada reaparegui i la faci sonada.

De la foto dels Muñoz falta explicar el personatge del Manuel, doblat per Joan Carles Gustems. El Manuel és amic de la infantesa del Santiago, de procedència humil (un dia confessa que a casa mai li donaven berenar i de vegades tampoc sopar) però convertit en un ric empresari sense gaires escrúpols per seguir la línia empresarial que marca la Rosa: escanyar els pobres, subornar polítics, especular... Divorciat i amb un fill (Víctor), no es conforma amb les diverses amants que té sinó que s'acaba enrotllant amb la secretària (Yolanda) i deixant-la prenyada. Acaba la primera temporada amb males perspectives pel que fa a possibles judicis i presó.


Aquesta és la Carmen, mare del Ricardo i presumpta boja que han tingut 26 anys tancada en una residència i dopada. Un simple canvi de medicació farà que torni a ser una persona normal, que conegui la mare de la Lucía i que acabi sent clau perquè lliguin caps.



L'alineació dels Peña ja porta directament els noms, tot i que hi faltaria la tieta Berta, que es va incorporar a mitja temporada (en futbol en dirien 'fitxatge del mercat d'hivern').

El José, doblat per l'Alberto Nieza, és -o era- el pare de la Lucía, però al capítol 15 es convertia en el primer mort de la sèrie després d'un accident de cotxe. L'Alberto Nieza comentava en  un dinar que vam fer amb gent relacionada amb el doblatge de la sèrie que ja li va fer mala espina quan va veure que al primer capítol el seu personatge duia el braç en cabestrell. Ara espera una improbable resurrecció o un també improbable 'spin-off' sobre el passat immediat del Faro.

La mare de la Lucía és l'Ángela -doblada per la Sílvia Vilarrasa. Víctima en el mateix accident de cotxe que mata el seu marit, s'està un munt de capítols recuperant-se i molt deprimida. A nivell pràctic, molts capítols ni sortia. Després, i per embolics d'aquests de culebró, el Ricardo li acaba pagant anònimament una residència cara perquè faci la recuperació i allà coincideix amb la Carmen -la mare 'boja' del Ricardo- i es fan amigues, cosa que facilitarà que lliguin caps i al final se sàpiga tot.

La Montserrat Miralles dóna veu a l'àvia Fina. El seu personatge és una dona forta, que no es rendeix mai, i optimista malgrat tenir els dos fills morts. Té la mania de deixar anar de tant en tant dites i frases fetes, cosa que per al traductor audiovisual té una doble dificultat: la primera trobar el refrany català equivalent, si és que n'hi ha. I la segona que aquest equivalent català encaixi per l'ajust. Si és massa curt rai perquè sempre hi pots fer algun afegitó, però si és massa llarg... no sempre és fàcil escurçar un refrany i que no perdi part del significat. 

Berta i Jesús

La Berta i el Jesús vindrien a ser la parella còmica de la sèrie. Ella és la vídua de l'altre fill mort de l'àvia Fina i la dobla la Victòria Pagès. Amb els diners d'una loteria se suposa que ha muntat un parell de negocis i ha viatjat molt per Europa (com un altre personatge fictici que en aquest cas no doblava sinó que interpretava la Victòria Pagès, us sona 'Oh Europa'?). Després de la mort del José s'incorpora a ajudar al Faro, on coincideix amb el Jesús -doblat per Xavier Casan-, client, amic de la família i camioner a l'atur que també ajuda al Faro. Passen de no suportar-se i fer-se la guitza contínuament a flirtejar com adolescents i acaben vivint en parella.

La Berta té l'especialitat d'equivocar-se amb les paraules i, quan l'hi rectifiquen dir "pues eso, lo que yo decía." En aquest cas vaig haver de consultar a la lingüista quina opció de les diferents que li devien arribar dels diferents traductors havia triat, i l'opció triada va ser "és el que he dit", amb la possibilitat d'afegir "doncs això" al davant o "jo" al darrere si ho requeria l'ajust. Aquestes equivocacions amb les paraules en molts casos també m'han obligat a esprémer-me una mica el cervell per trobar-hi una solució enginyosa, com ara un "andando que es jabundio" convertida en "espavil que ve el mandril".

També en una de les converses entre aquest parell em vaig trobar que ella filosofava sobre la falta de colors a la vida i ell li deia "y tú eres la paleta." Aleshores ella s'ho agafava com de 'paleta' femení de 'paleto' i s'ofenia i li retreia que ell sí que era un 'paleto', que ella havia viatjat tant... i ell li havia d'aclarir "paleta de colores". O sigui que la traducció havia de lligar la conversa dels colors amb el "pagerol/pagès/llanut/ignorant/taujà" que no ha vist món. Uf!

Li vaig deixar triar a l'Odile Arqué entre dues opcions que s'aguantaven amb pinces: la a) consistia a anar pel broc gros i deixar el paleta i la paleta a la conversa assumint que un paleta tampoc sol ser algú que hagi vist molt món. La b) feia derivar la conversa dels colors cap a flors i ella era la 'pagesa' que cuidava les flors. Va guanyar la b).

La Patri i el Víctor

El Víctor i la Patricia -doblats respectivament per Marcel Navarro i Cristal Barreyro- són parella ja quan comença la sèrie i tenen la peculiaritat que ell és el millor amic de tota la vida i soci del Ricardo -com els seus respectius pares, Manuel i Santiago- i ella és la millor amiga de la Lucía. Ja us he dit que tot és una mica comprimit en aquesta sèrie. Tot i això, el Ricardo i la Lucía no es coneixen per ells. Per comprimir-ho tot una mica més encara, la Patricia té un germà que es diu Alejandro (doblat per Xavier Fernández) que havia estat nòvio de la Lucía. Com a respectius millors amics del Ricardo i la Lucía, els alts i baixos amorosos d'aquests dos esquitxaran la seva relació.


La Yolanda -doblada per Gemma Ibáñez- és la secretària de Los Samanes i està enamorada del seu cap, el Manuel, que acabarà seduint-la, desvirgant-la, deixant-la prenyada i desentenent-se de la futura filla excepte per la part econòmica. Fa una mica de pont entre les dues famílies perquè també és clienta del Faro, tot i que per altres detalls de la sèrie semblaria que físicament Los Samanes i El Faro no són a prop. La de la foto és la Yolanda quan encara no estava embarassada. Ara imagineu-vos-la sense ulleres, amb una perruca negra llisa brillant i vestida de 'choni' i tindreu l'Andrea, la seva bessona empresonada per tràfic de persones i a qui la Rosa promet la llibertat si li fa perdre el fill a la Lucía. Les dues bessones les interpretava la mateixa actriu i les doblava la Gemma Ibáñez.



Evidentment, no puc acabar sense parlar dels traductors i la traducció: a la foto, jo a l'esquerra, l'Agustí Farran a la dreta, i al mig el Ramon Hernández, actor que doblava el personatge molt secundari del Cabrera, "el traductor dels russos", i que per tant en el dinar que he comentat abans li va tocar sortir a la foto dels traductors. Els altres traductors reals que han participat a la sèrie han estat el Quim Roca, la Marina Bornas i la Iola Ledesma, que també ha fet sobretot de lingüista juntament amb l'Odile Arqué i la Dolors Casals.

No cal dir que traduir una sèrie en grup requereix coordinació per decidir noms i maneres de dir coses, i per això es va crear un 'googledrive' per anar-hi penjant els episodis, a més de comunicar-nos per e-mail. El drive també servia perquè cada episodi tenia un pròleg amb seqüències de l'episodi anterior i un epíleg amb un avançament del següent, i els traductors havíem de fer un exercici de retalla-i-enganxa amb les frases del traductor de l'episodi anterior o següent, per no canviar els diàlegs, que em va semblar entendre que els tornaven a doblar enlloc d'aprofitar el tall de veu.

També en algun cas calia per saber sobre alguna situació de la sèrie, tot i que amb el pròleg de més de cinc minuts ja et posaves al dia. Jo al principi de la sèrie rebia els episodis alterns, tipus 12, 16, 20, 30, 35, 38... i després en grups de dos, tres o quatre seguits, per saltar-me'n després uns quants de cop i passar de 100-101-102 a 109-110-111, de manera que tot i el pròleg et perdies moltes coses. 

Del fet de traduir i ajustar del castellà al català, una curiositat és que acostumat a l'anglès, molt més sintètic i que per tant t'obliga sovint a haver d'escurçar una frase perquè encaixi amb la boca, amb el castellà passava el contrari, que hi havies d'afegir alguna cosa per acabar-les d'encaixar. Tot i que hi ha excepcions, per exemple quan et surt 'mi/tu/su hermana' en una frase curta i et trobes que amb 'la teva germana' la frase se't fa massa llarga. I si és la germana rai, que hi ha confiança per posar-li un 'ta' davant, però quan no és la germana o la mare un possessiu femení et pot fer ballar el cap una bona estona per decidir per on retalles (com al Mas-Colell).

Un altre aspecte a tenir en compte en el procés de traducció i ajust era vigilar que el voler respectar uns moviments de boca per qüestions d'ajust no et portés a traduir massa literalment la construcció castellana. O el cas contrari, que l'expressió potser més genuïna no s'allunyi massa exageradament dels moviments de la boca.

He comentat al principi que el culebró era de la televisió gallega, però una de les curiositats és que durant el rodatge els actors gallegoparlants parlaven en gallec i els castellanoparlants ho feien en castellà, de manera que a la versió gallega només calia doblar els castellans i viceversa. Com que els traductors teníem la versió en castellà, en alguns casos veies que la traducció castellana d'algun original gallec quedava bastant mal ajustada i t'havies de fixar en els moviments de boca per refer la frase.

També a la versió castellana hi havia sovint un embolic entre els pretèrits perfets i els indefinits que t'obligaven a pensar si l'acció referida era molt o poc passada en la trama de la sèrie per decidir el temps verbal.

Bé, per acabar he de dir que per culpa meva la meva mare està enganxada a la sèrie, sobretot perquè la van començar quan estàvem de vacances junts a l'Escala i jo a més estava amb el portàtil traduint capítols i de vegades li preguntava alguna cosa, sobretot en el camp dels refranys de l'àvia Fina.

2 comentaris:

  1. Molt ben resumit. Ara bé, els amors del Ricardo i la Lucia encara resten en suspens. Suposo que és per donar al·licient a la segona part del serial, perquè hi haurà una segons part, oi? Millor, feina per a tots els que us hi escarrasseu -i us hi guanyeu les garrofes. M'agrada que citis els dobladors. Jo, de fe, l'hauria deixat de mirar, però em fa l'efecte que, fent-ho, els trauria el pa a les meves estimades nétes. Necessiteu audiència, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, per mi pots deixar de mirar-la... si pots. Ara veig que ja ha començat la segona temporada, en què la 'boja' està de gran empresària a Los Samanes i es transforma en la dolenta de la sèrie.

      Elimina