divendres, 5 de desembre de 2014

Mestre de disfresses

El passat dissabte 15 de novembre a la nit es va presentar a la llibreria Dòria de Mataró el llibre de poemes de Charles Simic Mestre de disfresses amb traducció de Marta Pera Cucurell, i com ja vaig anunciar en el seu moment, vaig anar a la presentació i ara, amb uns dies de retard, us en faig la crònica.



Que la presentació del llibre es fes a Mataró suposo que té a veure bàsicament amb què la Marta és mataronina, tot i que això potser no hauria estat possible si no existís un marc tan ideal com la llibreria Dòria, una d'aquelles llibreries que no es posen de cognom 'papereria' i que a més de negoci miren de ser centres de cultura amb actes com aquesta presentació.

He de confessar que jo no havia estat mai abans expressament a Mataró i que vaig descobrir que, un cop superats els barris horribles de blocs de pisos sense cap encant, té un centre prou boniquet amb carrers de vianants tallats al trànsit, tot i que em va faltar temps i algun guia autòcton per fer-hi una visita turística com Déu mana i el dimoni recomana.


Com veieu en el cartell, a més de la presentació s'hi celebraven també els 25 anys de l'editorial Cafè Central, de manera que l'acte va començar amb unes paraules de l'Antoni Clapés -un dels editors- parlant d'aquests 25 anys de l'editorial i de la seva missió d'infectar la població d'aquest petit país amb el 'virus' de la poesia. I que amb aquest objectiu ja hagin complert 25 anys és digne d'admiració (i d'agraïment). Jo no sé si personalment m'acabaré infectant molt o poc, però m'he marcat com a objectiu de llegir algun poema cada dia (molts no, que crec que els poemes s'han de mastegar bé i pair a poc a poc, que massa seguits empatxen) i aquest últim any fins i tot m'he atrevit a escriure'n un de propi i publicar-lo al blog.

A continuació, la Marta Pera i el poeta mataroní Joan Carles González Pujalte van llegir una petita selecció dels poemes traduïts que surten al llibre Mestre de disfresses, que també conté la versió en anglès de cada poema, cosa que permet valorar alhora la mestria del poeta i la de la traductora a l'hora de triar solucions i girs per trobar-hi la sonoritat i el ritme més adient en català mirant de trair tan poc com sigui possible l'original.


La Marta Pera


En Joan Carles González Pujalte


Cal dir que, tot just començar i per un problema que no sabria explicar exactament amb les ulleres de llegir de la Marta, li van haver d'apropar una làmpada de peu tirant a 'vintage' que en diuen ara, cosa que va donar a l'acte un entranyable aire de menjador de casa en família, tot i que hi havia força gent a la sala.

Després, i en commemoració d'aquests 25 anys, la traductora Dolors Udina, el traductor i poeta mallorquí Jaume Pons Alorda i l'editor i poeta Víctor Sunyol van llegir poemes extrets dels diversos llibres publicats fins ara dins de la col·lecció Jardins de Samarcanda. Llàstima que hi va faltar la poeta quebequesa Denise Desautels, que estava anunciada i hauria representat un toc 'exòtic', però a darrera hora el jetlag la va superar i es va quedar descansant a Barcelona. De manera que la cosa més exòtica -deixant de banda l'accent mallorquí del Jaume Pons Alorda- era un vídeo que es podia veure a la paret del fons i on les mans de l'escultor Joan Poch anaven modelant un bloc de fang. De fet es veu que ho feia en directe en algun racó de la sala, però jo d'això en aquell moment no me'n vaig adonar i m'ho han hagut d'explicar posteriorment.

Un cop acabat l'acte i després de demanar a la Marta que em dediqués un exemplar del llibre, amb uns pocs dels presents vam anar a fer unes cervesetes i després me'n vaig tornar cap a Sant Feliu de Codines sense perdre'm ni en una sola rotonda ni en cap desviació, una cosa inaudita en mi quan condueixo de nit.

Acabaré aquesta crònica recomanant-vos a tots que aquest Nadal regaleu poesia (més barat que una samarreta del Barça i sense propaganda de Qatar), i regalant-vos un altre dels poemes simicperians per veure si us motiveu a comprar el llibre.

EL PARDAL

Pel que fa a les guerres actuals,
he sentit a la televisió
que duraran sempre
perquè els enemics són molts.

Hi haurà una pila de feina
per als fabricants de bombes,
d'uniformes i de llits d'hospital,
i, per descomptat, de taüts.

Pardal que saltirones al pati,
si el president no s'equivoca,
tu i jo potser anirem amb crosses
a la teva pròxima visita.

2 comentaris:

  1. Gràcies, Marc!
    I quan vulguis guia turística per visitar Mataró com cal, només ho has de dir. I val més que no esperis gaire, no fos que anéssim amb crosses...

    ResponElimina
  2. Està bé deixar-se infectar pel virus de la poesia, sol ser benigne.

    ResponElimina