diumenge, 23 de novembre de 2014

16 de novembre de 1989 - Consell de guerra als insubmisos Josep Maria Moragriega i Carlos Hinojosa

Amb una setmana de retard respecte als 25 anys, deixo avui quatre apunts sobre el que va ser el judici militar -o en l'argot Consell de Guerra-, que va representar un punt i apart en la història de la campanya d'insubmissió al servei militar obligatori i la prestació social substitutòria.

L'any 1989 havia estat un in crescendo en la lluita insubmisa, i al novembre ja hi havia hagut cinc tongades de presentacions a tot l'estat d'insubmisos al servei militar i també, amb la posada en marxa de la PSS, començaven a sortir casos d'insubmissió que servien també per denunciar les entitats que demanaven prestacionistes. A finals d'any ja érem més de 500 insubmisos a tota Espanya.

A nivell de premsa, escrita sobretot, la insubmissió estava sent un tema 'estrella' i els diaris encara informaven de les presentacions, es feien ressò de les nostres notes de premsa i de tant en tant sortia algun article més a fons, o en parlaven els 'opinadors', sortien cartes al director sobre el tema, o retalls com aquest personificant la lluita en la figura del Carlos Hinojosa.


La imatge es pot ampliar a pantalla sencera amb un clic

És en aquest context quan té lloc a Barcelona el primer consell de guerra, i crec que l'últim a insubmisos que no fossin oficialment 'desertors'. Els insubmisos jutjats eren el Carlos Hinojosa i el Josep Maria Moragriega, dos dels tres insubmisos que havien estat en presó preventiva després de la primera presentació. Estranyament, havia quedat pel camí el Yon Sánchez, tot i que en tots tres casos la instrucció depenia del jutge togat militar Ricardo Izquierdo.

La sala on es van celebrar els judicis era petita, i només un petit grup d'antimilitaristes van poder accedir-hi. Com que fins i tot entre els antimilitaristes hi havia classes, jo no vaig ser un dels 'escollits', de manera que ara fa pocs dies vaig quedar amb el Carlos Hinojosa perquè m'expliqués el que en recordava. Jo el que sí que recordo és que al carrer érem centenars, si no uns pocs milers, els qui cridàvem consignes en un matí gris amb estones de pluja fina.

M'explicava el Carlos que el dia del consell de guerra, i un cop dins de l'edifici del Govern Militar, a ell el van fer esperar en una sala mentre jutjaven el Josep Maria, que tenia d'advocat el Mateu Seguí. Quan va arribar el seu torn, ja amb el Josep Maria fora de la sala, recorda que va trobar una sala petita presidida per cinc militronchos uniformats i carregats de medalles. Un cop el fiscal i l'advocat Jordi Oliveres van acabar els respectius al·legats d'acusació i de defensa, quan el jutge Fernando Pérez Esteban -no era l'Izquierdo- li va demanar si volia dir res, el Carlos va començar a exposar les seves motivacions antimilitaristes i de seguida el van tallar dient que "no procede". Aleshores el van fer passar a una sala, no recorda si amb el Josep Maria o sol, i al cap d'una estona li van notificar directament la condemna de 13 mesos, que tenia cinc dies per presentar recurs contra la sentència i el van deixar sortir, moment que recull la foto de l'article de dalt.

A fora al carrer hi va haver una certa sorpresa -a més d'una enorme celebració- perquè majoritàriament donàvem per fet que un cop condemnats els portarien directament a la presó, i de sobte s'obria un interrogant davant d'una situació nova que era el decidir si es posava o no recurs.

Solució: el dissabte 18, dos dies després, es reuniria -com cada dissabte- l'assemblea d'insubmisos al matí, i -extraordinàriament- aquella tarda també hi hauria assemblea de la Plataforma. Però això ja serà tema per a una propera i sucosa entrada amb molt de marro i draps bruts!!! De moment, el títol provisional és "El trencament".


1 comentari:

  1. És interessant veure que l'Agustí Pons, a l'article, ja es refereix als polítics de la transició com "una generació que havia passat de la revolta a la prudència quasi quasi en una sessió contínua." I només era l'any 89!

    ResponElimina