divendres, 28 de desembre del 2012

Els cims invencibles


Per fi, amb uns quants mesos de retard sobre la data d'edició prevista inicialment, arriba a les llibreries de Catalunya l'última novel·la de la Carme Meix, Els cims invencibles - Entre Pàndols i Cavalls, una novel·la ambientada en la Guerra Civil a les Terres de l'Ebre. De moment tot just n'he llegit les primeres pàgines, on l'autora ens presenta els diferents personatges -un grup de noies de Gandesa, una parella d'enamorats de Barcelona, un rellotger de San Francisco...- que d'una manera o altra es veuran implicats o esquitxats o afectats per aquests fets històrics.

Com sempre, l'autora aprofita el seu gran domini del català per regalar-nos una prosa rica, d'aquesta que tant es troba a faltar a les novel·les de periodistes, ex cantautors i altres bestioles mediàtiques que lamentablement darrerament copen els premis i les llistes de vendes d'això que se'n diu "literatura" gràcies a les males arts del màrqueting. També com en altres ocasions que ha ambientat els relats a la seva Terra Alta natal, l'autora combina el català normatiu amb el 'gandesà' dels personatges de la seva terra amb una gràcia insuperable.

Bé, de moment no en puc dir gaire cosa més. Quan me l'hagi acabat ja en faré la crítica amb coneixement de causa. I, evidentment, recomano a tots els lectors de Plujademais que us el compreu i, encabat, deixeu un comentari en aquest post explicant què us ha semblat.

dijous, 27 de desembre del 2012

I un últim vídeo curiós...

Després de les dues últimes entrades sobre el tema dels sioux i del 150è aniversari de l'execució pública més nombrosa en la història dels Estats Podrits d'Amèrica (26.12.1862), i havent vist que al documental Dakota 38 hi havia imatges filmades del penjament, he estat buscant a YouTube si hi havia cap vídeo que fos únicament l'execució... No l'he sabut trobar, però sí que he trobat en canvi aquest curiós videoclip que hi fa referència.


Sobre els autors del videoclip, que es fan dir A.C.W.F.P., he trobat el següent enllaç de MySpace a Can Google. Dir que és un grup underground i desconegut potser seria quedar-se curt, però de totes maneres us l'enllaço, perquè Plujademais no deixa de ser un blog underground i desconegut.

dimecres, 26 de desembre del 2012

La llibertat dels genocides

La setmana passada vaig publicar un post amb un enllaç al documental Dakota 38, que explicava com els indígenes nord-americans miren de recuperar la dignitat robada amb la colonització europea del continent, i concretament del territori que avui dia coneixem com els Estats Units d'Amèrica, un país que té com un dels lemes "the land of the free", la terra dels lliures, però un país que s'ha construït a base de desposseir dels seus territoris als habitants originals (els mal anomenats "indis") i de fer treballar gratuïtament milions de persones capturades a l'Àfrica... Vaja, que podríem dir que "así, así, así gana el Madrí".

Avui volia afegir-hi l'enllaç a una xerrada breu (menys de 15 minuts) sobre la història passada i present de la tribu dels lakota, dakota o sioux i la seva relació amb "l'home blanc". Feu clic en aquest enllaç si la voleu veure i escoltar. I una bona notícia per als qui no sapigueu anglès: hi ha la possibilitat d'afegir-hi subtítols en molts idiomes, entre ells el català.

dijous, 20 de desembre del 2012

Dakota 38

Aquest proper dia de Sant Esteve farà 150 anys de l'execució en massa més gran de la infame història dels Estats Units d'Amèrica, el penjament a la localitat de Mankato de 38 "guerrers" sioux (o dakota, com s'anomenen ells mateixos) com a represàlia per haver-se rebel·lat contra l'estat de misèria al qual els havien condemnat els blancs amb la seva permanent usurpació de terres i el perpetu trencament dels tractats signats.

Des de l'any 2008, i guiats pel somni d'un d'ells, 38 genets dakota recorren cada any a cavall la distància entre la reserva de Pine Ridge i Mankato per retre homenatge als 38 morts en un acte de reconeixement però alhora de reconciliació, retrobament i perdó...

El següent documental ho explica millor, l'únic inconvenient és que és en anglès i no té subtítols, per la qual cosa cal dominar l'idioma mínimament.


dimecres, 12 de desembre del 2012

Franco ha Werto


L'inefable hooligan viking José Ignacio Wert, paladí de l'ànima franquista del PP i la FAES (per FAlange ESpañola, potser?), amb la seva estultícia habitual li ha fet un enorme favor a l'independentisme català mostrant l'autèntica cara imperialista del nacionalisme espanyol amb el seu avantprojecte de llei d'educació que vol retornar el tuf feixista de les Escuelas Nacionales de postguerra a les aules de Catalunya -i de la resta de l'estat-, relegant el català i altres llengües minoritàries de l'estat a la tercera categoria (al mateix nivell que la segona llengua estrangera), a més de voler retornar a l'obligatorietat de l'assignatura de religió. Tot plegat, un míssil més de l'ofensiva recentralitzadora d'aquesta colla de fatxes del PP.

Gràcies, senyor Wert. Propera estació: Independència!!!

diumenge, 9 de desembre del 2012

Raons per entendre la davallada electoral de CiU tot prenent un cafè amb llet

Ja fa dies que van passar les eleccions, i tot i que des de Madrid han volgut veure la causa de la davallada electoral de CiU en el seu pas al sobiranisme, aquí a Catalunya sabem que la política neoliberal de retallades de drets socials, privatitzacions i afavoriment de les elits econòmiques (La Caixa, Abertis, etc.), a més de l'aparició de diversos casos de corrupció, és el que ha fet que alguna gent optés per no votar-los i passar el seu vot a altres opcions menys ambiguament sobiranistes com ara ERC.

També em sembla curiós això de la llei d'Hondt, que un partit perdent 90 mil vots, com va perdre CiU, perdi 12 diputats, i en canvi un altre amb més de 120 mil vots, les CUP, només tregui tres parlamentaris.

Us deixo un vídeo dels periodistes de Cafèambllet que explica algunes coses de la política de CiU que si haguessin estat difoses més àmpliament per la premsa potser haurien fet que fossin més de 90 mil els vots perduts pel senyor Mas. De la mateixa manera que segurament n'haurien perdut el PSC i el PP si no ens haguessin amagat el cas Mercuri de corrupció urbanística a l'ajuntament de Sabadell fins a, curiosament, pocs dies després de les eleccions.


Caldrà esperar que el nou govern rectifiqui a temps el rumb i no ens porti, com diuen la gent de Cafèambllet, a ser una república bananera.