divendres, 8 de febrer de 2019

30 anys d'insubmissió

Després d'uns mesos de 'pausa' sense trobar el moment per entrades noves al blog, torno amb l'anunci d'un acte (el primer) per commemorar els 30 anys de la primera presentació d'insubmisos.


La idea de l'acte no és posar-nos medalles (només faltaria, som antimilitaristes!!!) sinó recordar el poder de la desobediència civil i veure com es pot extrapolar el que vam aprendre amb la insubmissió als temps actuals, especialment amb la qüestió de la República que desitgem.


Es preparen més actes similars durant l'any, força confirmats ja alguns a Osona i a Reus que anunciaré quan hi hagi data definitiva.

Jo a veure si aprofito i reprenc el fil de l'etiqueta 25 anys d'insubmissió, que van quedar força coses al tinter per explicar. (I de passada a veure si reprenc el blog en general, després d'uns mesos d'abandonament.)

diumenge, 4 de novembre de 2018

33 reflexions sobre l'absència d'un moviment antimilitarista

Em permeto la llicència de traduir avui un article publicat a Público per l'escriptora i politòloga iraniana exiliada a l'estat espanyol Nazanín Armanian, que podeu llegir en versió original aquí.

Ja fa set anys que dura la guerra de Síria i tres la brutal agressió militar d'una vintena de països al Iemen i encara no hi ha hagut ni una sola manifestació considerable exigint-ne la fi. Els EUA i els seus socis planegen nous atacs militars contra diverses nacions, mentre mantenen obertes les guerres de l'Iraq, l'Afganistan (la més llarga de l'OTAN), Líbia, el Sudan i Somàlia, guerres que destrossen la vida de milions de persones cada dia.

dimecres, 12 de setembre de 2018

Porra porta giratòria

Ara que fa pocs dies que s'ha anunciat la retirada de Soraya Sáenz de Santamaría de la política activa, i mentre tots els mitjans i periodistes perden el temps analitzant el seu passat recent, a Plujademais ens avancem i proposem una porra per veure qui endevina quina deu ser la porta giratòria que ha provocat aquest anunci.

dijous, 6 de setembre de 2018

Coquini Riquini

Aquest any ha fet 25 anys que la meva mare es va comprar una casa a l'Escala, a l'Alt Empordà. En aquest blog ja he penjat alguna cosa sobre l'antic campament militar de l'Escala, però avui vull homenatjar un modest però entranyable personatge de les platges escalenques, el senyor Coquini Riquini (segur que té un nom, però de moment no el sé).


Com podeu veure en aquest vídeo, el senyor Coquini Riquini es dedica a la venda ambulant de cocos per les platges de l'Escala, tant te'l pots trobar a Montgó, com a Riells, com a la platja del poble o a les platges d'Empúries. Com que quan vaig a la platja no acostumo a dur el mòbil, aquí el vam filmar a la plaça de l'Univers de l'Escala, al final de la platja de Riells, un dia que el vam trobar casualment mentre passejàvem. Tot i que, com dic, el seu hàbitat natural són les platges, traginant les galledes de cocos a la vora de l'aigua mentre s'anuncia amb el seu "ole, coco".


Com deia, fa 25 anys que aprofito la segona residència materna per fer alguns dies (o setmanes) de vacances a l'Escala, i sempre hi hem vist el senyor Coquini Riquini, tot i que amb el pas del temps de vegades temem que algun any es jubili i deixar de veure'l. Cosa que, de moment, aquest any encara no ha passat. I quan passi espero que l'ajuntament de l'Escala li dediqui una estàtua a la platja, i si tenen vista hi puguis posar un euro i sentir la seva cantarella (o 2 euros i que et surti un coco ja tallat a més de l'entranyable cantarella).

dijous, 19 de juliol de 2018

La salsitxa del pijama XXL a la recerca del passat a les falles

No, el títol del post no és el títol de cap pel·lícula sinó, com potser algú que ja conegui el meu estil haurà sospitat, un popurri amb els títols de les 5 últimes coses que he fet de traducció audiovisual. Les aniré explicant per l'ordre que les he posat al títol, que no es correspon exactament a l'ordre que les vaig fer.

dissabte, 12 de maig de 2018

Solidaritat amb El Jueves

Puf, això de la manca de llibertat d'expressió a la merda de país que és Espanya cada cop és més alarmant. I que em perdonin totes les víctimes del franquisme 2.0 a les quals no dono cobertura en aquest blog, que de moment ja s'ha solidaritzat amb Valtonyc, Pablo Hasel i avui amb Guille Martínez-Vela i Joan Ferrús, director i subdirector respectivament de la revista satírica El Jueves, encausats pel jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona per la publicació, pocs dies després de l'1 d'octubre i de la brutal, abominable i feixista repressió per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de la població civil i pacífica que volia votar, per aquest acudit que, com a homenatge a la llibertat d'expressió i amb solidaritat amb tots dos encausats reprodueixo aquí.



VISCA LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ! NO PASSARAN!

divendres, 20 d’abril de 2018

Els borbons als taurons!

Dins de l'escalada repressiva i de retorn accelerat al franquisme que viu aquest estat en el qual encara tenim la desgràcia de viure, ahir es va produir un altre cas abominable amb la detenció -a base de patada a la porta a la matinada- d'un activista social, Roberto Mesa, en aquest cas a Tenerife i amb l'excusa que havia protestat per la visita de Felipe Borbón Grecia (també conegut com a Felipe Sexto, tot i que no és parent del Camilo aquell que cantava) al seu perfil de Facebook amb la frase "Borbones a los tiburones".



Podríem entendre el cas si la denúncia l'hagués posat alguna associació animalista, atès que els taurons són una espècie amenaçada i només els faltaria haver de menjar segons què, però no, la denúncia l'han posat els franquistes 2.0 de sempre, que l'acusen de delicte d'odi i altres animalades per l'estil.

Plujademais no pot sinó solidaritzar-se amb en Roberto Mesa i animar els seus lectors i lectores a fer-se'n ressò a les xarxes socials a les que estiguin: blogs, twitter, facebook, grups de whatsapp...

VISCA LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ!!!