dimecres, 10 de febrer de 2016

El estremeñu está vivu

Poques notícies solen arribar a les nostres terres d'Extremadura, i moltes d'aquestes poques tenen relació amb declaracions desafortunades de dirigents polítics -ja siguin del PP o del PSOE- contra les reivindicacions d'autogovern del poble català.

És per això que l'altre dia em vaig sorprendre molt de descobrir -gràcies a un company de l'APTIC- que aquests polítics que he esmentat no representen de fet el poble d'Extremadura sinó els descendents dels 'señoritos' castellans que des de fa segles ostenten el poder en aquella regió. I com no podia ser d'una altra manera que l'habitual dels castellans, imposant la seva cultura i la seva llengua sobre les llengües autòctones de la regió.

Perquè sí, resulta que existeix una llengua, l'estremeñu -dialecte del asturlleonès-, reconeguda per la UNESCO i l'ONU com a tal i identificada com un idioma en perill d'extinció perquè, entre d'altres coses, el propi govern d'Extremadura -o hauria de dir Estremaúra- no la reconeix en el seu 'estatut d'autonomia.'

En podeu trobar més informació en aquest article d'eldiario.es, que també parla d'altres dialectes en perill a Estremaúra, com el 'xalimegu' o 'fala' i el 'portugués rayano'.

Perquè en feu un tast, us adjunto un vídeo que també surt al diari en qüestió en defensa de la llengua i la cultura extremenyes.



I és que hi ha gent que "prefieri siguil el campanillu que más retrumbea" que no pas defensar la cultura pròpia. I és una cosa que aquí Catalunya coneixem prou bé, sobretot de les famílies burgeses que en temps s'havien passat al castellà perquè era la llengua del poder. O tanta i tanta gent que actualment considera més important saber bé l'anglès que no pas el català pel mateix motiu.

dimarts, 19 de gener de 2016

Traduccions selvàtiques

Potser és una mena d'homenatge a Tarzan, que era un personatge que vivia a la jungla, però una coneguda empresa internacional de paqueteria exprés amb un nom de ressonàncies selvàtiques va contestar amb el missatge següent al meu germà aquestes festes de Nadal per avisar-lo del retard en el lliurament d'un paquet:

"Estimado cliente, 
"Cliente respetado, Nos lamentamos para informar que debido a una anomalía de nuestro compañero en España el envío sufrió una tardanza significativa de la entrega, según el término apreciado para lo mismo. La situación ocurrida con esta entrega no es de ningún ejemplo del servicio que por lo general damos a nuestros clientes, anomalía que obviamente se volvió atrás y se dirigió a las personas a cargo, para análisis y corrección apropiada.

Además Informamos que el pedido seguirá todavía hoy a España, cuando su entrega apreció para el día de mañana. Presentamos nuestras excusas más sinceras por los trastornos causados. En expectación de la continuación del merecimiento de Su confianza, nos establecemos completamente teniendo para cualquier explicación que entienda necesariamente. Sin más que el momento firmamos nuestro nombre con estima y consideración, Pensativamente",



"¿Tú haber entendido, Chita?"

dijous, 31 de desembre de 2015

Born to lose, live to win...

...and die a legend. Ahir 29 de desembre va morir als 70 anys una autèntica llegenda del heavy metal, el Lemmy Kilmister, cantant, baixista i líder indiscutible del grup Motörhead, una banda que potser més que heavy feia rock'n'roll pur i dur, com li agradava dir al propi Lemmy.





Sí, és veritat que no era guapo, i també -com podreu sentir en els vídeos que adjuntaré com a homenatge- que tenia una veu ronca i gens melodiosa. Però també és veritat que va convertir els Motörhead en el grup més fiable de la història del heavy, potser perquè sempre es va allunyar d'experiments i tots els seus discos (23) sonen a "Motörhead".


diumenge, 6 de desembre de 2015

Si beus, no surtis a fer pintades


Aquest Nadal farà 13 anys que visc a Sant Feliu de Codines, i des del primer dia em va cridar l'atenció aquesta pintada a mitges. En aquest cas, i al contrari que l'altra més recent que vaig il·lustrar al blog fa uns mesos, sí que sé com s'acabava perquè en algun altre lloc hi era sencera: "Kontra el kapital, guerra social."

Però el que em fa més gràcia és imaginar-me l'escena: dos o més "revolucionaris" embriagats; un que fa la pintada i un altre que li diu "tio, t'has deixat la erra". "Hosti, sí! Ha, ha, ha!" I llavors ve quan posa la erra amb la fletxeta on no toca i decideixen deixar-ho córrer i anar a fer la pintada a una altra paret.

diumenge, 29 de novembre de 2015

Wrath of Titans - Pèplum 2.0

En un altre petit parèntesi entre ajust i ajust d'El Faro, em van passar per traduir i ajustar una pel·lícula infumable i totalment oblidable -Wrath of Titans-, tot i que segur que deu haver-hi gent que li agraden aquesta mena de pel·lis, cosa que demostra que era una seqüela d'una altra pel·li titulada Clash of Titans.

L'argument de la pel·lícula seria que els déus Ares i Hades s'uneixen amb la intenció de trair Zeus i Posidó per alliberar Cronos, que està captiu al Tàrtar. Però l'heroic semidéu Perseu, juntament amb el seu cosí Agenor -fill de Posidó- i la reina Andròmeda malbarataran els seus plans, rescataran Zeus i mataran Cronos.


Però bé, a banda dels noms dels personatges i l'ambientació pèplum, qualsevol semblança amb la mitologia grega real no només és pura coincidència sinó que fa una mica d'angúnia pensar que potser hi haurà friquis analfabets que l'única cosa que sàpiguen de mitologia grega sigui d'haver vist aquesta pel·li i la seva preqüela.

dilluns, 16 de novembre de 2015

El Faro - A viaxe

Ok, sé que ha plogut una mica des que vaig escriure l'entrada sobre la primera temporada del Faro i de fet ja s'està acabant de doblar la quarta temporada sense que us hagi explicat res més.

Doncs bé, d'entrada us diré que a partir de la segona temporada el que era una coproducció de totes les autonòmiques va passar a ser una producció únicament de la televisió gallega, amb la qual cosa els capítols ens arribaven en gallec (que es diu O Faro) i jo -com que no sóc traductor de gallec- m'estic limitant només a ajustar... Bé, de fet m'hauria de limitar només a ajustar, però per deformació professional també acabo canviant la meitat dels diàlegs al meu gust i no només per qüestions d'ajust. També estic aprofitant per fer una immersió lingüística en el gallec.


Però com diu el títol d'aquesta entrada, el que us vull explicar és un viatge que vam fer a Santiago de Compostela part del personal que fem que aquesta sèrie arribi als espectadors de TV3 en català: traductors, ajustadors i actors de doblatge.




Aquí ens teniu tal com vam arribar a Santiago, el 12 d'octubre,
on ens van venir a rebre dues persones de la productora gallega.

dijous, 24 de setembre de 2015

Els 25 refranys més coneguts en català

Durant l'any passat, un grup de gent amant de la paremiologia van fer córrer una enquesta per les xarxes socials i correus electrònics perquè qui hi volgués participar identifiqués quins refranys coneixia i quins no. Poc abans de l'estiu em van enviar un rànquing amb els 25 més coneguts pels participants a l'enquesta, que no sé si són o no representatius del conjunt dels catalans, però que m'ha semblat prou curiós com per publicar-lo al blog, acompanyant cada refrany amb un comentari propi sobre el que em suggereix ara mateix.

1. Més val sol que mal acompanyat
(in - inde - independència!)

2. Feta la llei, feta la trampa
(jutges, advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos)

3. Hi ha més dies que llonganisses
(sí, això del "procés" s'està fent i es farà llarg)

4. Com més serem, més riurem
(això en cas que no parlem d'un vagó de metro atapeït)

5. Qui paga, mana
(excepte si es tracta de pagar deutes a la 'troica', oi, senyor Tsipras?)