dijous, 7 agost de 2014

Nou lema del PSOE

L'equip d'informadors del blog ha tingut accés a documents interns del PSOE que, davant de l'augment de vots de Podemos i la pèrdua de vots propis, proposen de cara a les properes eleccions el lema següent:

dilluns, 21 juliol de 2014

Guerra santa a Terra Santa

Parlant del nou episodi del que assèpticament -i cínicament- s'anomena el 'conflicte entre Israel i Palestina', on la paraula conflicte mirar d'emmascarar la cruesa d'un genocidi on gran part de les víctimes són gent corrent -el que en diuen població civil, potser també amb un propòsit eufemístic- he recordat gràcies a un comentari d'un lector de l'Ara.cat que una altra arma que tenim les persones per combatre la barbàrie (o és per relativitzar-la?) és el sentit de l'humor. El comentari remetia a aquest vídeo musical que intenta resumir en 3 minuts i mig la història del que tants pobles al llarg de la història han considerat 'casa seva'.


El vídeo és en anglès, però força entenedor pels qui en tingueu un nivell bàsic. Si no, també el podeu trobar amb subtítols en castellà en aquest altre enllaç, que també dóna més informació sobre els autors del vídeo i sobre la cançó.

dijous, 17 juliol de 2014

El meu planeta dels simis (un somni)

Ahir vaig tenir un somni, suposo que inspirat pels anuncis d'una nova entrega de la nova saga d'El planeta dels simis, tot i que l'estètica del somni tenia més a veure amb la saga antiga.

diumenge, 15 juny de 2014

El gran negoci de l'opi

Ja havia explicat algun cop el meu problema de drogaddicció amb el futbol, i em sento totalment identificat amb l'humorista John Oliver, que explicava en un programa de televisió dels Estats Units com una màfia que es diu FIFA està guanyant milers de milions de dòlars (o euros) venent-nos aquest opi del poble. De la mateixa manera que tota una colla de petits grans mafiosos com el Florentino Pérez, el Sandro Rossell, els xeics àrabs, els nous rics russos, etc., que dirigeixen clubs de futbol per fer el gran negoci. I com milions de persones, tot i saber-ho, continuem sense poder-nos-en desenganxar, entre altres coses perquè ens venen l'opi a la televisió, a la premsa i a tot arreu. I perquè, cal dir-ho, el que són els partits de futbol en sí tenen la seva gràcia.



De manera que faig una crida a qui es trobi en la mateixa situació i se'n vulgui sortir de posar-se en contacte amb mi i mirem de fer una associació que es digui 'futbolers anònims', per mirar de tornar a ser persones i guanyar per al futur els milers d'hores que d'altra manera acabaríem perdent pendents dels partits de futbol i tot el que els envolta. A veure si podem desenganxar-nos de l'opi del futbol!!!

dijous, 12 juny de 2014

Traduir poesia

Avui publico un poema del poeta serbo-americà Charles Simic traduït per la Marta Pera Cucurell dins del recull Mestre de disfresses, que li va servir per guanyar el Xè Premi Jordi Domènech de traducció de poesia, organitzat per Cafè Central.

Penes íntimes

No tinc més dret a queixar-me
que el veterà mutilat que toca el banjo,
que la vella que obre el moneder
per donar-li algun cèntim,

no fos que tots dos s'ofenguessin i em peguessin
al cap amb una crossa.
La meva angoixa ha de continuar muda,
amagada darrere el pas ferm i un somriure.

Un dia, de genolls, vaig renegar de Déu
per tot el dolor i la injustícia que consent.
Des de llavors, encara em sento més sol
com un viudo etern inconsolable

passo pel costat dels indigents arraulits en portals
un matí d'hivern i no goso
lamentar-me de la meva nit d'insomni
ni dels peus freds que em fan caminar de pressa.


Si no us conformeu amb aquest poema, podeu fer clic on diu 'vull continuar llegint' i sabreu més coses de Charles Simic, de la Marta Pera, del premi de traducció de poesia Jordi Domènech, del Cafè Central, de quina relació té tot això amb mi, i tindreu un parell de poemes de Charles Simic en anglès de propina.

divendres, 6 juny de 2014

Censura

Ara la censura torna a estar de moda. Des de ministres de l'interior feixistes amb tendència a passar-se pel Valle de los Caídos fins a diaris digitals que volen passar per plurals i que diuen que "l'Ara som tots" però que de sobte, i amb l'excusa barata d'evitar els 'trolls' que tampoc en tenien tants, han incorporat la figura del 'moderador', un bonic eufemisme per 'censor'.

Sembla que ara li ha tocat novament el torn a El Jueves, que ha rebut l'ordre per part de l'empresa matriu RBA (ja tristament coneguda pel seu tracte amb els col·laboradors externs -traductors, correctors, etc.) de "no tocar mai més en portada" la família reial. De manera que AQUESTA PORTADA tan encertada sembla que no s'arribarà a publicar mai, si no és que la pressió popular els obliga a repensar-s'ho.


De moment, sembla que Albert Monteys, Manel Fontdevila (autor de la portada censurada), Bernardo Vergara, Paco Alcázar, Guillermo, Manual Bartual, Isaac Rosa i Luís Bustos, a més dels que s'hi puguin afegir, ja han anunciat la seva intenció de plegar de la revista, cosa que podria ser un cop mortal per a El Jueves.

Merda de país! Merda de censors! Visca la llibertat d'expressió!

dimarts, 20 maig de 2014

Diccionari anglès-català (8)

Aquí va la vuitena entrega del diccionari amb paraules que no surten o surten equivocades al Diccionari anglès-català de l'Enciclopèdia Catalana. Com sempre, s'accepten rectificacions.

Affordable – Assequible, econòmic

Artsy - Artístic

Bounty – Abundància