Ara que els genocides culturals del PP volen fer un pas més per acabar amb les llengües minoritàries de l'Aragó, negant-los el nom (del català en diran LAPAO i de l'aragonès LAPAPYP), reprodueixo un text que m'ha fet arribar en Pascual Aguilar, fill d'Alcorisa i resident/resistent a les Guilleries, escrit pel periodista aragonès Jorge Romance. Està escrit en aragonès, i tot i que segurament com a mi se us escaparà alguna paraula, és prou entenedor.
No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Fa bells anyos, en un acto d'homenache que se feba a Pandicosa, qui ye agora delegau d'o gubierno espanyol en Aragón y allora candidato a ser president d'Aragón, Gustavo Alcalde, d'o PP, preguntaba a qui recibiba l'homenache "si el dialecto en qué había hablado era de la zona". L'homenachau heba feito parti d'a suya charrada en aragonés, en l'aragonés d'a Val de Tena, y o candidato a gubernar Aragón no conoixeba a luenga, sisquiá lo soniu que en feba.
dilluns 13 de maig de 2013
dilluns 22 d’abril de 2013
Sant Jordi, mercenari del rei
Ara fa 22 anys, quan en tenia 22, vaig publicar al Kleenex, la contraportada irònica que feia bàsicament jo sol de la revista Mocador -la revista del Moviment d'Objecció de Consciència-, la següent teoria sobre les figures de Sant Jordi i el drac, teoria que evidentment encara sostinc ara que en tinc 44, mitja vida després.
"Un historiador anònim simpatitzant del Kleenex ens ha fet arribar la següent teoria sobre la figura de Sant Jordi, basada en un estudi a fons de la història de l'època: No és veritat, com fins i tot il•lustrava una portada de la revista El Mocador, que Sant Jordi fos insubmís i el drac fos un símbol de l'exèrcit. RES D'AIXÒ!!!
El drac era insubmís, i Sant Jordi un mercenari pagat pel rei. La prova més evident d'això és que Sant Jordi anava armat, i en aquest país les armes sempre les han tingut els militars, no pas els insubmisos. El drac, a més, anava al seu aire i es negava a fer el servei militar o la PSS, cosa que irritava el rei en gran manera.
El que finalment va fer decidir al rei a enviar el seu mercenari per donar mort al drac va ser l'amistat que unia el drac amb la princesa, amistat que feia que la princesa es replantegés molts temes i critiqués la política militarista del seu pare, denunciés els interessos econòmics que movien la guerra santa amb els moros, etc. I així doncs, el mercenari del rei, “Sant" Jordi, va assassinar el drac per la seva oposició al militarisme, i la princesa va ser regalada al mercenari contra la seva voluntat com si fos un gerro de flors.
És per això que hauríem de reivindicar la figura del drac, i convertir el dia 23 d'abril en una commemoració de la mort d'aquest gran lluitador per la pau que va ser el drac."
"Un historiador anònim simpatitzant del Kleenex ens ha fet arribar la següent teoria sobre la figura de Sant Jordi, basada en un estudi a fons de la història de l'època: No és veritat, com fins i tot il•lustrava una portada de la revista El Mocador, que Sant Jordi fos insubmís i el drac fos un símbol de l'exèrcit. RES D'AIXÒ!!!
El drac era insubmís, i Sant Jordi un mercenari pagat pel rei. La prova més evident d'això és que Sant Jordi anava armat, i en aquest país les armes sempre les han tingut els militars, no pas els insubmisos. El drac, a més, anava al seu aire i es negava a fer el servei militar o la PSS, cosa que irritava el rei en gran manera.
El que finalment va fer decidir al rei a enviar el seu mercenari per donar mort al drac va ser l'amistat que unia el drac amb la princesa, amistat que feia que la princesa es replantegés molts temes i critiqués la política militarista del seu pare, denunciés els interessos econòmics que movien la guerra santa amb els moros, etc. I així doncs, el mercenari del rei, “Sant" Jordi, va assassinar el drac per la seva oposició al militarisme, i la princesa va ser regalada al mercenari contra la seva voluntat com si fos un gerro de flors.
És per això que hauríem de reivindicar la figura del drac, i convertir el dia 23 d'abril en una commemoració de la mort d'aquest gran lluitador per la pau que va ser el drac."
dissabte 20 d’abril de 2013
Amb quants traductors te n'has anat al llit?
Aquest Sant Jordi, i com sempre amb la intenció de fer visible la feina sovint invisible dels traductors -en aquest cas dels traductors literaris, que potser són els menys invisibles dels traductors en general- l'APTIC serà present tant a Barcelona com a Girona amb paradeta pròpia i amb el lema que dóna títol a aquesta entrada. Jo no hi podré col·laborar personalment perquè estaré venent llibres de segona mà a la plaça major de Sant Feliu de Codines per mirar de treure quatre calerons per al viatge de final de curs de 6è de les meves filles i els seus companys de curs, però us recomano que si en teniu l'oportunitat passeu a fer-hi un cop d'ull.
dissabte 13 d’abril de 2013
D'oca a oca...
Una de les coses que més m'apassionen de la feina de traductor és aquest anar saltant d'un tema a un altre, d'un estil a un altre, que comporten les traduccions editorials i, sobretot, les audiovisuals -més que res perquè són més curtes i en pocs dies en tens una feta i passes a la següent.
Aquí va un resum de les que he fet últimament per a TV3:
Aquí va un resum de les que he fet últimament per a TV3:
divendres 29 de març de 2013
diumenge 24 de març de 2013
Habemus Papam!
Com ja avançava a l'últim post, he traduït a mitges amb la Laura Paredes, que ja havíem fet a mitges la primera temporada de Fanboy i Chum Chum, un llibre sobre el Papa.
Avui n'informaven a l'Ara.cat.
Quan el tingui a les mans o surti publicat, ja faré un post comentant-lo.
dijous 21 de març de 2013
Valentina y el cuarto oscuro, novel·la eròtica basada en un còmic
M'han arribat a les mans aquesta setmana els dos exemplars que em pertoquen d'una novel·la que vaig traduir a principis de tardor, Valentina and the Dark Room, una novel·la eròtica basada en el personatge de còmic de Guido Crepax que aquí havia publicat en el seu dia la revista Tótem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


