dijous, 28 de desembre de 2017

Marjane Satrapi

Marjane Satrapi és una dibuixant de còmics iraniana establerta des de fa molt de temps a França i de la qual aquest Nadal m'he fet regalar un tercer còmic dels quatre que té traduïts al català, Brodats, que cronològicament és el seu segon àlbum (2003).



divendres, 22 de desembre de 2017

Canvi de nom


"¿Sabéis cómo se llama ahora el PP en Catalunya?
Se llama 'PP en liquidació'."

(ells que vagin rient; nosaltres anem marxant)

dimarts, 19 de desembre de 2017

Corrandes de l'exili

Reprenent els poemes que va recitar l'Emigdi Subirats a Tortosa i que vaig començar amb Ales negres, avui li toca el torn al més conegut i l'únic que no era d'un poeta ebrenc, les Corrandes de l'exili de Pere Quart. L'Emigdi les va dedicar aquell dia a Carles Puigdemont i la resta del govern exiliat a Bèlgica, dedicatòria que Plujademais estén als presos polítics d'Estremera i Soto del Real.


CORRANDES DE L'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

dissabte, 16 de desembre de 2017

El principio de Sorites

Segur que la primera pregunta que us heu fet tots és "Sori-què?" 'Sorites' és una paraula grega que vol dir 'munt de sorra', i existeix la paradoxa de Sorites, que diu que si a un munt de sorra li treus un gra de sorra, continua sent un munt de sorra... fins que a la llarga, en algun moment difícil de determinar, deixa de ser-ho.




divendres, 1 de desembre de 2017

Casualitat o missatge subliminar?

Faig una breu pausa mentre reviso una traducció de l'anglès al castellà per a CEJN (un client que fa ja uns anys que em passa traduccions i sempre penso que n'he de fer un post) perquè no he pogut evitar la temptació d'explicar el que m'acabo de trobar a la pàgina web del diccionari de la Real Academia de la Lengua Española.

I és que a la dreta de la pàgina -i no m'hi havia fixat mai- surt la "palabra del día", que avui, dia que se suposa que els consellers empresonats i els Jordis han de prestar declaració, era "mazmorra". I després, tirant pàgina avall, destaquen a l'apartat d'"obras académicas" un llibre titulat Yo el supremo d'un tal Augusto Roa Bastos...

Casualitat o missatge subliminar al Tribunal Suprem perquè dicti 'masmorra' per a tots ells?

dissabte, 25 de novembre de 2017

El president

EL PRESIDENT

Sobre el pit de voleiadissa blanca,
símbol de pulcritud i austeritat...
El President té la paraula franca
i un gest sensiblement emocionat.

Un catorze d'abril, claror de festa...
Un sis d'octubre que era un plor trencat...
Un juliol encès roig de tempesta...
I el President, al mig, il·luminat!

President de cada hora i cada dia...
(Catalunya va fent la seva via
amb un pressentiment de destins grans!)

I en obrir-se els balcons d'aquesta plaça
un alenar d'història apar que passa,
si el President exclama: "Catalans!"

Artur Bladé i Desumvila 
(Benissanet 1907-Barcelona 1995)

divendres, 17 de novembre de 2017

Ales negres

ALES NEGRES

Han passat corbs d'acer
amb un xisclet d'espant i de terror
Han passat corbs, i tot l'espai
ha fet pudor
de mort i planys d'esglai.

Han passat corbs, genets apocalíptics
que han fet un devessall de la ciutat.
Han passat corbs, com una torbonada,
i tot ho han empestat
de cendres, de runes i misèria.

La gent ha clos el puny
quan han passat els corbs d'acer;
ha clos el puny, i una mirada
rabiüda ha encès d'odis el pit,
i amb un accent de veu acalorada
els negres corbs ha maleït

Ha estat fugissera la volada
dels pirates covards;
han deixat caure dins l'ombra, la metralla
i han fugit esperitats,
enllà, enllà de la muntanya
com si fossin dimonis empestats.

Han fugit lluny, les ales negres
que han envaït el nostre cel...
Han fugit com fugen les raberes,
deixant només un rastre de recel.

Han fugit dins la nit, perquè la llum
del dia els hi fa nosa.
Els corbs d'acer, pirates famolencs
de sang i de vides innocents,
només amb la fosca són valents!

Han passat corbs d'acer
amb un xisclet d'espant i de terror.
Han passat corbs, i tot l'espai
ha fet pudor
de mort i planys d'esglai.

JOAN CID I MULET
De "Les ales del neguit" (1937)