dimecres, 23 abril de 2014

K-9s

Com potser ja he explicat alguna vegada, a la feina de traducció audiovisual el més freqüent és que et passin les imatges i una transcripció del text o diàlegs que cal traduir. I a les transcripcions t'hi pots trobar de tot -algun dia potser en faig un post-. Avui he rigut molt amb aquesta.

"During World War II, Cat Island was the site of the US Army’s classified War Dogs program, which experimented with training K-9s for combat."

He trigat uns segons a caure-hi, però de seguida m'he fet un fart de riure.

I ho deixo com un concurs, a veure qui és el primer que escriu la resposta vàlida als comentaris. Què coi és K-9s?

dimarts, 22 abril de 2014

Sant Jordi: roses i espines

Avui, en vespres d'una nova diada de Sant Jordi, em permeto copiar un article de l'Esther Vivas sobre la cara oculta del negoci de les roses, que aquí es regalen com a símbol d'amor però per d'altres són símbol de precarietat laboral i vital.

Sant Jordi: roses i espines

Esther Vivas
L’amor s’ha convertit en objecte de màrqueting. Sant Jordi n’és el millor exemple. Tot s’hi val per a fer negoci i posar preu al que sentim. Una rosa vermella és la sublim expressió d’aquest amor, convertit en mercaderia. Milions de roses són comercialitzades el dia de Sant Jordi. Però, d’on vénen? Com han estat cultivades? Per qui? La major part arriben de Kenya, Etiòpia, Colòmbia i l’Equador, els majors exportadors cap a la Unió Europea. El seu origen té poc a veure amb la imatge idíl·lica que busquen representar. La precarietat laboral, la mala salut dels seus treballadors, l’impacte en el medi ambient és el que amaguen.

divendres, 18 abril de 2014

25 anys d'insubmissió (2a part) - La segona presentació, la meva

Demà dissabte 19 d'abril farà 25 anys de la segona presentació d'insubmisos, que potser no tindria tant d'interès si no fos perquè va ser la meva.

diumenge, 13 abril de 2014

L'animalada més gran que m'ha tocat mai traduir (probablement)


Fa poques setmanes em va tocar traduir 4 episodis dels 8 que formen la primera temporada d'un reality americà que es diu Last Car Standing i que s'emetrà en català suposo que al canal Esport3 com El cotxe guanyador. Bàsicament la idea era que en cada episodi competien 5 cotxes vells (en un eren furgonetes) en 4 proves d'allò més bèsties, i després de cada prova un dels cotxes quedava eliminat i el clavaven a "l'estaca de la vergonya", moment que podeu veure a la imatge congelada del vídeo d'aquí sota. Us deixo aquest breu vídeo de propaganda d'un dels capítols -en anglès- perquè us en feu una idea.


diumenge, 30 març de 2014

3 anys d'absència

Aprofito avui que fa 3 anys que es va morir el meu pare, Miquel Barrobés, per penjar una foto d'un petit oli que va pintar l'any 85. Com es veu en la comparació amb la mà, es tracta d'un quadre de petit format que ara té en propietat algú que es va posar en contacte fa poc amb el meu germà Eduard -que potser sabrà explicar millor la història i li agrairé que deixi el comentari pertinent- per veure si era familiar seu (i no sé si amb la intenció de vendre-li el quadre). No sabria jurar si la platja pintada correspon a Calella de Palafrugell, Llançà o algun altre poble de la Costa Brava. També agrairé si algú ho sap i deixa un comentari.
I com ja vaig dir en aquesta altra entrada, si algú té quadres del meu pare i me'n pot fer arribar alguna foto, miraré d'immortalitzar-la en aquest blog. O si més no que estigui a Internet mentre existeixi Internet i/o la humanitat.

divendres, 28 març de 2014

Diccionari anglès-català (7)

Ara feia temps que no publicava cap post del diccionari amb paraules que no surten al diccionari anglès-català de l'Enciclopèdia o que hi surten amb alguna incorrecció. Com ja he dit algun cop, però, jo tampoc sóc infal·lible, de manera que si hi trobeu res incorrecte o millorable, agrairé la vostra col·laboració.

dijous, 27 març de 2014

Parleu bé!


Ara fa unes setmanes vaig estar de visita a Santa Coloma de Farners, a veure alguns dels antics amics i companys del desaparegut Ateneu Alternatiu Selvatà, la majoria dels quals ara estan en una mena de diàspora física i/o mental. Dels pocs que hi queden, el Toni em va acollir a casa seva, la Fàbrica de l'Albó, Castanyet amunt en direcció al Sobirà de Santa Creu d'Horta. Al matí, quan em vaig despertar, em vaig fixar en aquestes rajoles que no havia vist la nit abans.