dijous, 28 de desembre del 2017

Marjane Satrapi

Marjane Satrapi és una dibuixant de còmics iraniana establerta des de fa molt de temps a França i de la qual aquest Nadal m'he fet regalar un tercer còmic dels quatre que té traduïts al català, Brodats, que cronològicament és el seu segon àlbum (2003).



divendres, 22 de desembre del 2017

Canvi de nom


"¿Sabéis cómo se llama ahora el PP en Catalunya?
Se llama 'PP en liquidació'."

(ells que vagin rient; nosaltres anem marxant)

dimarts, 19 de desembre del 2017

Corrandes de l'exili

Reprenent els poemes que va recitar l'Emigdi Subirats a Tortosa i que vaig començar amb Ales negres, avui li toca el torn al més conegut i l'únic que no era d'un poeta ebrenc, les Corrandes de l'exili de Pere Quart. L'Emigdi les va dedicar aquell dia a Carles Puigdemont i la resta del govern exiliat a Bèlgica, dedicatòria que Plujademais estén als presos polítics d'Estremera i Soto del Real.


CORRANDES DE L'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

dissabte, 16 de desembre del 2017

El principio de Sorites

Segur que la primera pregunta que us heu fet tots és "Sori-què?" 'Sorites' és una paraula grega que vol dir 'munt de sorra', i existeix la paradoxa de Sorites, que diu que si a un munt de sorra li treus un gra de sorra, continua sent un munt de sorra... fins que a la llarga, en algun moment difícil de determinar, deixa de ser-ho.




divendres, 1 de desembre del 2017

Casualitat o missatge subliminar?

Faig una breu pausa mentre reviso una traducció de l'anglès al castellà per a CEJN (un client que fa ja uns anys que em passa traduccions i sempre penso que n'he de fer un post) perquè no he pogut evitar la temptació d'explicar el que m'acabo de trobar a la pàgina web del diccionari de la Real Academia de la Lengua Española.

I és que a la dreta de la pàgina -i no m'hi havia fixat mai- surt la "palabra del día", que avui, dia que se suposa que els consellers empresonats i els Jordis han de prestar declaració, era "mazmorra". I després, tirant pàgina avall, destaquen a l'apartat d'"obras académicas" un llibre titulat Yo el supremo d'un tal Augusto Roa Bastos...

Casualitat o missatge subliminar al Tribunal Suprem perquè dicti 'masmorra' per a tots ells?

dissabte, 25 de novembre del 2017

El president

EL PRESIDENT

Sobre el pit de voleiadissa blanca,
símbol de pulcritud i austeritat...
El President té la paraula franca
i un gest sensiblement emocionat.

Un catorze d'abril, claror de festa...
Un sis d'octubre que era un plor trencat...
Un juliol encès roig de tempesta...
I el President, al mig, il·luminat!

President de cada hora i cada dia...
(Catalunya va fent la seva via
amb un pressentiment de destins grans!)

I en obrir-se els balcons d'aquesta plaça
un alenar d'història apar que passa,
si el President exclama: "Catalans!"

Artur Bladé i Desumvila 
(Benissanet 1907-Barcelona 1995)

divendres, 17 de novembre del 2017

Ales negres

ALES NEGRES

Han passat corbs d'acer
amb un xisclet d'espant i de terror
Han passat corbs, i tot l'espai
ha fet pudor
de mort i planys d'esglai.

Han passat corbs, genets apocalíptics
que han fet un devessall de la ciutat.
Han passat corbs, com una torbonada,
i tot ho han empestat
de cendres, de runes i misèria.

La gent ha clos el puny
quan han passat els corbs d'acer;
ha clos el puny, i una mirada
rabiüda ha encès d'odis el pit,
i amb un accent de veu acalorada
els negres corbs ha maleït

Ha estat fugissera la volada
dels pirates covards;
han deixat caure dins l'ombra, la metralla
i han fugit esperitats,
enllà, enllà de la muntanya
com si fossin dimonis empestats.

Han fugit lluny, les ales negres
que han envaït el nostre cel...
Han fugit com fugen les raberes,
deixant només un rastre de recel.

Han fugit dins la nit, perquè la llum
del dia els hi fa nosa.
Els corbs d'acer, pirates famolencs
de sang i de vides innocents,
només amb la fosca són valents!

Han passat corbs d'acer
amb un xisclet d'espant i de terror.
Han passat corbs, i tot l'espai
ha fet pudor
de mort i planys d'esglai.

JOAN CID I MULET
De "Les ales del neguit" (1937)

dimecres, 15 de novembre del 2017

Hilillos


Hilillos de plastilina


Hilillos de independencia


El señor de los hilillos

dilluns, 30 d’octubre del 2017

IZ


¡¡¡LÍBRANOS DEL PP, PEDRO, POR DIOS!!!

dijous, 19 d’octubre del 2017

Franquisme 2.0: Íñigo Méndez de Vigo, baró de Claret

Perquè quedi clar qui són els personatges que amb la màscara de demòcrates intenten esclafar la revolta pacífica del poble català, miraré d'anar publicant la biografia de ministres i altres càrrecs polítics actuals del PP (i potser d'altres partits polítics), per la qual cosa enceto avui l'etiqueta Franquisme 2.0 amb el baró de Claret, actual ministre d'Educació, Cultura i Esport, a més de portaveu del Consell de Ministres del Regne d'Espanya.




El ministre amb el braç alçat (casualment, esclar)

dimarts, 3 d’octubre del 2017

Plujademais se suma a la vaga general

Avui el blog Plujademais se suma a la vaga general com a mostra de rebuig a la brutal actuació de les mal anomenades forces de l'ordre de l'estat espanyol el passat dia 1 d'octubre del 2017.

dissabte, 30 de setembre del 2017

Our Brand Is Crisis


Aquesta és una d'aquelles pel·lis que de vegades ni mereixerien una entrada a Plujademais, però que bàsicament la vull comentar per demostrar que en aquesta vida no es pot obrir mai massa la boca. I si vau llegir el post de Pat, el gos, on explicava la sort que havia tingut per la manera com es facturen les traduccions i ajustos audiovisuals i la poca teca que hi havia, en aquest cas vaig tenir la mala sort d'una pel·li on no només no paraven de xerrar en tota l'estona, sinó que a més hi havia un munt d'escenes on xerraven bastants dels actors alhora, de manera que em van sortir unes 90 pàgines de traducció per una pel·li de 10 rotllos (per fer-ho curt, em va sortir a uns 7 euros la pàgina 😭).

dimarts, 26 de setembre del 2017

Crida a la sedició

Diu el diccionari que sedició vol dir "alçament contra l'autoritat establerta", i precisament d'això ens acusen les autoritats espanyoles als centenars de milers -espero que milions i tot- de catalans que aquest proper dia 1 d'octubre ens atrevirem a anar amb una papereta a la mà a veure si amb sort trobem una urna on posar-la i no ens ho impedeixen la multitud de mercenaris invasors de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional que aquests dies estan embarcats a Barcelona i Tarragona (es veu que es van sorprendre molt quan van saber que Girona no toca a mar).



Com que la repressió de tota mena que aquests dies està duent a terme el corrupte govern de l'infame Mariano Rajoy i el Partit Popular (amb la connivència i suport del també corrupte PSOE i dels neofalangistes de Cs) sembla que no tindrà aturador, poso el blog Plujademais al servei de la insurrecció pacífica, alegre i combativa amb què el poble català vol aconseguir la seva independència, tot i saber que és possible que pugui significar el final d'aquest blog, tal com està passant amb desenes de pàgines web del govern de la Generalitat, de l'ANC, d'Òmnium Cultural o directament de particulars i entitats que reclamen el referèndum i el dret a decidir.

I no puc dir gran cosa més, perquè l'angoixa em bloqueja les idees; només que cal perseverar, no caure en provocacions, mirar de controlar els eixelebrats del nostre bàndol i sobretot els provocadors disfressats de la policia secreta espanyola que sortiran a centenars mirant de crear merder que pugui justificar una violència policial que d'altra manera seria injustificable. I recordar els referents del pacifisme de tota la vida: Gandhi, Martin Luther King, Xirinacs, els moviments independentistes de les repúbliques bàltiques, la insubmissió al servei militar a l'estat espanyol...



divendres, 15 de setembre del 2017

Pat, el gos

La Lola i el Pat, els protagonistes

Entre finals d'abril i fins ara, amb interrupcions per vacances, pel·lis poc interessants per fer-ne un post, The Last Kingdom i algun documental, he estat traduint aquesta sèrie de dibuixos, Pat, el gos, tampoc amb massa història des del punt de vista del traductor si no fos per una petita peculiaritat pecuniària que explicaré al final.

dijous, 31 d’agost del 2017

Imagina un país...


Potser no caldrien més paraules, però explicaré que aquesta foto m'ha arribat via whatsapp de la manifestació de dissabte 26 d'agost a Barcelona. I que, per si algú no sap prou anglès, el cartell que sosté aquesta mare afectuosa diu "Imagina un país que no vengui armes".

PD: I si algú no sap castellà, el cartell del costat diu "Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes".

divendres, 18 d’agost del 2017

El que degrada la porta

A França es veu que també tiren de Google Translator. O d'alguna cosa pitjor, perquè ja em direu com s'arriba del francès -que jo diria que és correcte 100%- a aquest recaragolament de l'ordre de les paraules.


La lliçó és ben clara. Si el president de la comunitat de veïns és francès o belga, no us diré que no li deixeu fer el rètol, que podria semblar xenòfob, però sí que li oferiu amablement ajuda per a la traducció als altres idiomes.

dissabte, 22 de juliol del 2017

The Last Kingdom (L'últim regne)


El proper dilluns 24 de juliol s'estrena a TV3 la sèrie The Last Kingdom (L'últim regne), una sèrie de la BBC que he traduït i ajustat, situada a finals del segle IX a Anglaterra, en temps d'invasions dels víkings.


dissabte, 17 de juny del 2017

Shenzhen

Demà tinc un vermut-dinar de 50è aniversari d'un amic (un dels històrics 8 insubmisos de la primera presentació pública al Govern Militar de Barcelona) i he pensat de fer servir la tàctica de regalar-li un còmic dels que tinc per casa i que m'han agradat, en aquest cas Shenzen de Guy Delisle. I abans de regalar-l'hi, n'he escanejat la portada i una pàgina per poder-lo incloure a Plujademais.




En Guy Delisle és un autor canadenc de qui també podeu seguir la trajectòria a partir del seu blog personal i que de jove s'havia dedicat a conèixer món anant a treballar a diferents estudis d'animació, experiències que després ha plasmat en forma de còmics autobiogràfics.

Perquè us feu una idea de l'estil i tingueu ganes de comprar-lo o demanar-lo en préstec a la biblioteca, una pàgina de mostra. Si hi feu clic s'amplia, igual que la portada de dalt.



dijous, 8 de juny del 2017

Diccionari anglès - català (9)

Feia temps que no feia una entrada de 'diccionari', que pels qui no hagueu vist les vuit anteriors són paraules que no surten al diccionari anglès-català de l'Enciclopèdia, hi surten amb alguna incorrecció o hi falta alguna accepció a més de les que ja hi surten (per a una explicació més extensa, consulteu la primera entrada de l'etiqueta 'diccionari'). Com que jo també puc cometre errors -de fet en soc un crac-, accepto rectificacions i comentaris.

Act – (també) Llei

Backup – Suport / Backup planPla B, pla alternatiu / Backup copy – Còpia de seguretat

Belongings – Objectes personals, possessions (INCORR. pertenències)

Blueberry – Nabiu, aranyó

Drone – (també) Dron, aeronau no tripulada

Entertainment – Entreteniment, oci / Espectacle

Famously – (també) Com tothom sap, És ben sabut.

Froth – (nom) Escuma. (verb) Escumejar. (fig.) Salivar

Groove – Ritme

Mall – Centre comercial

Manly – (també) Baronívol (INCORR. Varonil)

Mayhem – (també) Enrenou, esvalot, caos

Medicine man – Bruixot (INCORR. Bruxot)

Padlock – Pany

Rake – Rasclet (INCORR. Rastrell)


Unmanned – No tripulat


dijous, 1 de juny del 2017

Alto el foc a l'Albera!

Pels qui no ho conegueu, el Massís de l'Albera és la part dels Pirineus més orientals que delimita l'Alt Empordà amb la Catalunya Nord, i és una zona espectacular de muntanyes relativament baixes (la més alta fa 1.200 metres) amb unes característiques de flora i fauna úniques, que de fet en bona part formen part de la Xarxa Natura 2000. Un lloc que seria paradisíac si no fos... pel puto exèrcit espanyol!

Des de l'any 1978, l'exèrcit va expropiar unes 1.400 hectàrees d'aquest territori per fer-hi una cosa tan execrable com un camp de tir, de manera que fa gairebé 40 anys que els veïns dels pobles propers (Espolla, Sant Climent Sescebes, etc.) han d'aguantar, a més de la pèrdua de terrenys de cultiu i forestals, la molèstia de les pràctiques amb bombes de tota mena. Per si fos poc, a la zona també hi ha dolmens i restes megalítiques -algunes amb marques de metralla, argh!!!-. 

I evidentment, allà on hi ha agressions i injustícia, sorgeixen moviments rebels de protesta!


dimecres, 24 de maig del 2017

Espectacle al supermercat


A Sant Feliu de Codines no ens estem de res, i fins i tot hi tenim un supermercat on pots triar si hi vas de client o hi vas de públic. De moment a peu dret, però esperem que aviat hi posin butaques per gaudir de l'espectacle i, si cal, com a can Barça, una grada d'animació.

PD: Aquest post no és un anunci. Plujademais no es fa en cap cas responsable si decideixes comprar en aquest supermercat o un altre de la mateixa cadena i mors per intoxicació de surimi en mal estat.

divendres, 5 de maig del 2017

Estàs perdut al món com jo?

Hi ha coses que han de ser pensades i fetes, i per tant comparteixo amb vosaltres aquest vídeo d'animació de Steve Cutts que m'ha arribat a través del grup de whatsapp Ex-Moc i que m'ha tocat la fibra. "Are you lost in the world like me?" es diu. Tot i que també es podria dir "desconnectat del món de tan connectat."


dimarts, 25 d’abril del 2017

How, how, how!

How, how, how

– Bon Nadal amb les ofertes del Rei del Regal! – vaig cridar per enèsima vegada mentre feia dringar la campaneta per cridar l'atenció d’un altre vianant que passava per davant de la botiga. El ‘how, how, how’ papanoèlic habitual ja l'havia descartat a partir del segon dia de feina pel mal de coll que em provocava forçar la veu per mirar de fer-la greu.

– I tu entres dins de les ofertes, xata? Perquè estàs per sucar-hi pa! – em va contestar l'enèsim gracioset masclista mentre em mirava les cuixes sense dissimular-ho gens i semblava que em volgués aixecar amb la mirada la curtíssima minifaldilla vermella del vestidet cursi de Mare Noel.

– Vés a cagar a la via! – vaig estar a punt d'etzibar-li, però me’n va fer desdir la possibilitat no gaire remota que l'amo del Rei del Regal em pogués sentir i em fotés fora de la feina, tot i que era una possibilitat aquesta que em fotessin fora de la feina que cada minut que passava em semblava menys dolenta.

divendres, 14 d’abril del 2017

Tap Tap Tales

Continuant amb la línia d'anar comentant TOT el que em toca traduir en aquesta vida, avui és el torn de Tap Tap Tales, una petita empresa d'aplicacions de mòbil (apps, que en diuen) que es dedica als jocs educatius en castellà i en anglès.


El meu contacte i un dels socis fundadors de l'empresa és el Xavi Prats, que conec de l'època en què jo traduïa per a Zeta Multimedia i després Zeta Games, on ell era gerent. Quan el grup Zeta va tancar la seva branca 'multimèdia', el Xavi es va embrancar amb una petita empresa pròpia (Play&Learn) on seguia amb la línia de jocs educatius per PC. I ara ho prova en el món de les apps.

dimarts, 4 d’abril del 2017

Solidaritat amb un bomber pacifista

M'ha arribat una petició de recollida de signatures que m'ha semblat que havia de compartir amb vosaltres. El passat 13 de març, un bomber es va negar al port de Bilbao a quedar-se a fer guàrdia, com li havien ordenat, mentre carregaven bombes en un vaixell amb destinació a l'Aràbia Saudita, molt probablement per ser utilitzades per bombardejar el Iemen, en una d'aquestes guerres que la Unió Europea hipòcritament condemna però no fa gran cosa per impedir (i països com EsPPanya es passen les recomanacions de no enviar-hi armament per l'entrecuix, que la pela és la pela i la vida dels civils iemenites sembla que importa ben poc).

L'home s'hi va negar i, tot i que la seva negativa malauradament només va servir per retardar uns minuts aquesta macabra operació, ara s'enfronta a un expedient disciplinari, contra el qual es demana que signem a l'enllaç de la primera línia d'aquest post.


divendres, 31 de març del 2017

Run All Night

En l'afany de donar-li més vida al blog, tornaré a ressenyar totes les traduccions que faci, fins i tot si són pel·lícules totalment lamentables com la del títol, que no sé si s'estrenarà a TV3 com a Una nit per sobreviure (traducció del títol castellà, una de les manies de TV3) o Corre tota la nit (que seria la traducció literal) o algun tercer títol que ja no dependria de mi.




dimecres, 22 de març del 2017

L'àrab del futur

L'àrab del futur és una saga de còmics de Riad Sattouf, francès de pare sirià que, com diu el subtítol del còmic, va viure part de la seva infantesa i joventut a l'Orient Mitjà.
En els còmics, que a França van pel volum 3 però de moment en català n'han sortit dos (editats per Salamandra amb traducció de Marta Marfany Simó), l'autor narra el xoc cultural que va viure de petit quan, després de néixer i passar els primers anys a França, se'n va anar a viure amb la família a Líbia i després a Síria.


dimecres, 8 de març del 2017

Militarisme sobre les estovalles

Reprodueixo avui un article de l'Albert Garcia Catalán, amic, company del Moviment d'Objectors de Consciència, insubmís i seguidor d'aquest blog, que ha publicat a media.cat. Si voleu veure l'original per poder-hi deixar un comentari, cliqueu aquest enllaç.


Militarisme sobre les estovalles

El 2014 una periodista de l’Ara ens va reunir a un grup d’insubmisos davant el Govern Militar de Barcelona per elaborar una informació sobre els 25 anys de la insubmissió. Hi eren en Carlos Hinojosa i en Ion Sánchez, dos dels vuit que van ser a la primera presentació, els pioners. La informació hauria servit per recordar el potencial de la desobediència civil. Ens va entrevistar conjuntament i un fotògraf ens va fer fotos. Però no sabem per què tot va quedar al calaix. Cap explicació dels nostres col·legues (periodista i fotògraf) a les fonts.

dijous, 23 de febrer del 2017

Llibertat Valtónyc

Em sap greu, però avui no em surt la ironia. En pocs dies s'ha conegut l'escandalosa absolució de la infanta, la condemna 'simbòlica' de 6 anys i escaig per a l'exjugador d'handbol -que no haurà de complir per 'majete' i ni tan sols haurà de pagar una fiança amb part dels diners que va estafar-, i la condemna a 3 anys i mig de presó -que en principi sí que haurà de complir- per al raper mallorquí Joan Miquel Arenas, àlies Valtónyc, per aquest rap que reprodueixo avui aquí.



Potser m'arrisco que em passi com al blog 1977voltios del meu amic Claudio i aviat us surti un estúpid missatge d'advertència de contingut cada cop que vulgueu entrar a Plujademais. Però com bé saben també alguns independentistes jutjats i condemnats per cremar fotos del monarca, en aquest país pots robar i estafar tot el que vulguis si ets de la màfia governant, però et poden tancar a la presó per estripar fotos o cantar un rap.

dimarts, 21 de febrer del 2017

Lulú Brum-brum

Des de principis de desembre estic traduint una sèrie de dibuixos animats que suposo que no hauria de trigar a estrenar-se al Canal Super3 i que es dirà Lulú Brum-brum.


La Lulú, la tortuga protagonista

dimarts, 7 de febrer del 2017

Decreixement o caos?

Reprenent una mica l'estela del que havien estat els passis de documentals del que havíem estat els 'indignats' de Sant Feliu de Codines (sí, aquells que un cop a la setmana sèiem a la plaça i arreglàvem el món), des de la cooperativa de consum ecopròxim El Cogombre a l'Ombra vam iniciar diumenge passat el que voldria ser la continuació d'aquell intent de conscienciació de la població (després sempre som els mateixos, però, snif) amb el passi del documental Decrecimiento, del mito de la abundancia a la simplicidad voluntaria.



Els autors del documental són els germans Luis i Manuel Picazo Casariego, que de moment sembla que l'estan mirant de vendre a alguna tele. A la seva pàgina, però, podeu veure, a més del trailer que aquí he adjuntat, les entrevistes completes en vídeo amb els diversos ponents que hi apareixen, entre els quals hi ha en Santiago Niño Becerra, en Serge Latouche, en Carlos Taibo... També podeu 'comprar' el documental per 2,95€.

dimarts, 31 de gener del 2017

#SalóSenseExèrcit

Denunciem l’incompliment per part de Fira de Barcelona de resolucions institucionals #SalóSenseExèrcit

Avui reprodueixo a Plujademais un article del blog Desmilitaritzem l'educació que denuncia com la Fira de Barcelona es desentén de la resolució de 2015 del Parlament de Catalunya que ja vaig comentar que instava a no permetre la presència de l'exèrcit en fires com la de la Infància i la Joventut -cosa que sí que es va aconseguir aquest any- o la de l'Ensenyament, entre altres. En aquest segon cas sembla que no només no ha de desaparèixer l'estand de l'exèrcit sinó que tenen previst ampliar-lo de 35 a 100 m2.

dilluns, 23 de gener del 2017

Sobren les paraules


Potser ja l'heu rebut a través de disset grups diferents de whatsapp, però aquesta foto m'ha agradat tant que he decidit que es mereixia un lloc a Plujademais. I que cadascú interpreti com vulgui -i si vol ho expliqui deixant un comentari- el que proposa aquesta criatura amb la seva pancarta.

divendres, 13 de gener del 2017

155

Una altra de les maneres que he pensat per revitalitzar Plujademais és anar engrossint l'etiqueta 'còmics' comentant i recomanant tant els últims que he llegit com molts altres que han passat per les meves mans, ulls i cervell aquests anys i que no havia comentat (de fet, si no, per què coi tinc una etiqueta al blog que es diu 'còmics'?).

I començaré per 155, una novel·la gràfica de l'argentí Agustín Comotto editada per Nordicacòmic que narra la vida de Simón Radowitzky, un anarquista jueu rus (o rus jueu, no sé si l'ordre dels factors altera el producte en aquest cas).



El còmic comença amb el Simón tancat al penal d'Ushuaia, a la Patagònia argentina, des d'on va trenant la història de la seva trista realitat amb els records d'infantesa i joventut. Si no voleu que us faci un spoiler, mireu només les imatges i correu a comprar-lo per llegir-lo vosaltres mateixos.

dissabte, 7 de gener del 2017

Passat festes

Aquest any m'he fet el propòsit de tornar-li a donar vida a aquest blog amb si pot ser més de 16 entrades en tot un any, i començaré amb la solució fàcil de copiar un poema de Jaume Aulet (garrotuit, en diu ell), membre del col·lectiu Pere Quart, que m'ha fet arribar el meu cunyat Anton Carbonell, també membre d'aquest col·lectiu que reivindica la memòria i l'obra del poeta, a més de fer també campanya a favor de l'ensenyament de la literatura a secundària.

PASSAT FESTES

El Nadal ha tocat fons,
les festes són acabades.
Prou de neules i torrons,
de cunyats i de cunyades.

Tot va tornant allà on era,
ja ningú res no celebra,
i esperem la Candelera
per poder treure el pessebre.

I mentre tot es reenganxa
pactarem amb Satanàs,
que ens cal reduir la panxa
sense haver d'anar al gimnàs.

Aprofito per desitjar un espectacular 2017 a tots els lectors i lectores d'aquest blog i a tothom qui se'l mereixi.