The Last Kingdom (L'últim regne)

El proper dilluns 24 de juliol s'estrena a TV3 la sèrie The Last Kingdom (L'últim regne), una sèrie de la BBC que he traduït i ajustat, situada a finals del segle IX a Anglaterra, en temps d'invasions dels víkings.


Així per fer-ne un petit resum amb el mínim de spoilers possibles, la sèrie narra la història fictícia d'Uhtred, fill d'Uhtred, nascut per ser senyor i comte de Bebbanburg, però que als dotze anys veu com tot el seu món es capgira quan els danesos vencen el seu pare i altres senyors de Northúmbria al camp de batalla i ell acaba d'esclau pel comte Ragnar dels danesos. El seu valor, però, el portarà finalment a canviar l'estatus d'esclau pel de fill adoptiu del comte Ragnar, i a partir d'aquí i per això de no fer spoilers només diré que viurà tota la seva existència a mig camí entre saxons i danesos.

Aquest de la foto és l'Uhtred, el protagonista

I un cop dit això, passo directament a explicar-vos les diferents coses que m'he anat trobant en el procés de traducció i ajust de la sèrie.

El primer dubte que em vaig trobar va ser amb la paraula anglesa 'aeldorman' (també escrita 'ealdorman'), un títol nobiliari de l'època. Com que la sèrie ja està al Netflix (i per sort o per desgràcia a casa el tenim després que una de les meves filles ho demanés com a regal de reis) la primera idea va ser mirar com ho havien dit a la versió castellana. Però en castellà havien tirat pel broc gros i havien deixat 'aeldorman', una solució que em va semblar molt poc encertada. Per tant, vaig recórrer a la wikipedia per veure què me'n deia, a més de consultar-ho amb l'Odile Arqué, la lingüista i supervisora de les meves traduccions.

Com explica la wikipedia, el terme ealdorman va evolucionar amb el temps i per influència del danès jarl en la paraula moderna earl, que el diccionari tradueix com a "comte". Curiosament, als comtes danesos de la sèrie no els diuen jarl sinó earl, un terme que se suposa que no va arribar fins a finals del segle X (badada històrica, per tant, en aquest cas). Finalment, doncs, vaig decidir traduir-ho en general com a comte, tot i que en alguns casos també n'hem dit senyor i comte o en altres més genèrics ho he traduït com a nobles.

El comte danès Ragnar, pare adoptiu de l'Uhtred

També vaig trobar alguna incoherència amb els noms propis: en general la sèrie mira de mantenir els noms geogràfics i de poblacions de l'època (Northúmbria, Mèrcia, Cornwalum, Lundene -que seria Londres-) i normalment quan comença una escena sol sortir el nom 'antic' que es transforma després en el nom 'modern', perquè sàpigues d'on t'estan parlant. Però quan s'hi refereixen ho fan amb el nom antic, excepte amb Wintancaester, que en diuen Winchester. Això em va fer dubtar si per exemple dir Cornualla o Londres en lloc de Cornwalum i Lundene, però finalment vam decidir deixar-ho a l'antiga (però no en el cas de Winchester).

Un altre problema venia per la tradició -per mi estúpida, tot i que és una opinió no compartida per l'Odile- de traduir els noms de reis: així Aethelred esdevé Etelred (i passa de pla a agut), igual que Alfred canvia la vocal tònica (d'Àlfred a Alfrèd). Això ens creava el dubte en cas de reis no consignats per la historiografia catalana, com Egbert, Osbert o Aella. I també amb el personatge de l'Aethelwold, fill del rei Etelred i suposadament hereu, però aquest va preferir llegar la corona al seu germà Alfred. Finalment el vam adaptar com a Etelwold, també fent-lo agut, veient que el seu avi surt a l'Enciclopèdia com a Etelwulf. (Aquests noms en castellà eren tan horribles com Etelredo i Etelwoldo). Tirant de gosadia extrema, l'Odile em va confessar que també havia adaptat el nom d'un personatge fictici (la reina Iseult, que en anglès es pronuncia Ísolt -amb la o oberta però plana) com a reina Isolda. Nom que a la versió castellana i no sé per quins set sous pronuncien Isaïlt.

La reina Iseult / Isolda, una mena de fetillera pagana dels britans 

que acabarà com a companya d'aventures de l'Uhtred

Un altre clàssic de les traduccions de l'anglès és decidir si traduir el you per tu o per vostè (en aquest cas, tu o vós). Normalment la classe social dels personatges et donava una pista, però per exemple l'Uhtred passa de ser considerat un no ningú a acabar com a comte, per tant d'un capítol a un altre passava a ser un vós per a la majoria de personatges, fins i tot el rei el tracta de vós, com correspon a un noble. I vam decidir que els nobles saxons es tractessin sempre de vós, però en canvi els danesos, per allò que semblen més rudes i poc refinats -i que es tracten pel nom de pila- fins i tot els 'senyors' es tractessin de tu entre ells.

Pel que fa al tractament, també és habitual en anglès que la gent es refereixi al rei pel nom, per exemple amb el rei Alfred (o si no com a molt li deien lord). En català hem mirat d'evitar el tracte pel nom i hem combinat els senyor amb majestat i altesa.

En primer terme, el rei Alfred de Wessex -històricament Alfred el Gran-, seguit pel comte Odda, en Leofric -soldat súbdit de l'Odda però company d'aventures de l'Uhtred- i el propi Uhtred.

Un altre dubte: el personatge Leofric es refereix sovint a l'Uhtred com a arseling, un insult que d'entrada vaig traduir com a capsigrany però que després de debatre-ho amb l'Odile -i a proposta seva- va acabar sent carallot, sobretot tenint en compte que l'original anglès conté la paraula arse (cul) i per tant havia de ser una paraula malsonant.

Una altra de les ensarronades d'aquesta mena de ficcions històriques és que els personatges evidentment parlen anglès modern, però aleshores per dissimular de tant en tant colen alguna paraula d'anglès antic (que en la majoria dels casos a la versió castellana de Netflix passaven de tot i les deixaven en anglès antic, suposo que confiant que el coneixement general d'anglès antic del públic peninsular fa que no calgui traduir-ho o buscar-hi algun equivalent). I així em vaig trobar wergild, una mena de compensació que pagaven els assassins a les famílies de les seves víctimes i que vaig traduir com a reparació; el fyrd, una mena de sometent d'homes lliures que es mobilitzaven quan calia i que vaig traduir com a milícia -segons el DIEC: HIST MIL Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior al de l'exèrcit- perquè sometent em semblava massa nostrat i massa d'una època més moderna que el segle IX; i Frankia, que se suposa que denomina el país dels francs, però que a falta de cap referència en català amb aquest nom i sabent que França no es va dir França fins a més endavant vaig deixar com a país dels francs.

I ja està, amb aquesta foto dels danesos Guthrum i Ubba (pronunciat Abba, com el famós grup suec) dono per acabada aquesta entrada.

Espero que dilluns estigueu tots enganxats a la pantalla i si veieu res que us sobti de la traducció, no dubteu a deixar un comentari, que el contestaré encantat (o emprenyat, depèn del comentari, ha, ha).