Ales negres

ALES NEGRES

Han passat corbs d'acer

amb un xisclet d'espant i de terror

Han passat corbs, i tot l'espai

ha fet pudor

de mort i planys d'esglai.

Han passat corbs, genets apocalíptics

que han fet un devessall de la ciutat.

Han passat corbs, com una torbonada,

i tot ho han empestat

de cendres, de runes i misèria.

La gent ha clos el puny

quan han passat els corbs d'acer;

ha clos el puny, i una mirada

rabiüda ha encès d'odis el pit,

i amb un accent de veu acalorada

els negres corbs ha maleït

Ha estat fugissera la volada

dels pirates covards;

han deixat caure dins l'ombra, la metralla

i han fugit esperitats,

enllà, enllà de la muntanya

com si fossin dimonis empestats.

Han fugit lluny, les ales negres

que han envaït el nostre cel...

Han fugit com fugen les raberes,

deixant només un rastre de recel.

Han fugit dins la nit, perquè la llum

del dia els hi fa nosa.

Els corbs d'acer, pirates famolencs

de sang i de vides innocents,

només amb la fosca són valents!

Han passat corbs d'acer

amb un xisclet d'espant i de terror.

Han passat corbs, i tot l'espai

ha fet pudor

de mort i planys d'esglai.

JOAN CID I MULET

De "Les ales del neguit" (1937)

Enceto amb aquest poema una minisèrie de posts dedicats a il·lustrar els poemes que es van llegir el passat dimarts 14 a Tortosa dins de la xerrada "Literatura i Guerra Civil" que formava part de les III Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, i a la que vaig tenir el gust d'assistir acompanyant la meva mare, l'escriptora gandesana Carme Meix, que també hi intervenia per parlar de les brigades internacionals a la literatura, que tenen un paper a la seva novel·la Els cims invencibles.

Després d'ella va ser el torn d'Emigdi Subirats, que va recitar cinc poemes relacionats amb la Guerra Civil, excel·lentment acompanyat a la guitarra per Genís Ruiz, un alumne de 1r de Batxillerat Artístic de l'institut Joaquim Bau de Tortosa. Els quatre primers poemes eren d'autors ebrencs, dos de Joan Cid i Mulet (Jesús 1907 - Ciutat de Mèxic 1982), dos d'Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 - Barcelona 1995) i les Corrandes de l'exili de Pere Quart.


Aquest poema el va escriure Joan Cid després que l'aviació italiana bombardegés la ciutat de Tortosa. Segons explicava l'Emigdi, el fet d'escriure un poema li va valer a l'autor les burles dels anarquistes de la CNT, que consideraven que poca cosa es podia arreglar amb poemes. (En el menyspreu a la poesia i els poetes, -com en el menyspreu a la diferència- els intolerants i ignorants no són patrimoni només dels feixistes com els que va poc han atacat estàtues de Vicent Andrés Estellés o Jacint Verdaguer. També a l'altre extrem hi ha hagut mostres d'estupidesa tremenda.) Curiosament, els pocs diners que va guanyar amb la publicació del llibre, Cid els va enviar a la resistència de Madrid.

Perquè ho aneu degustant, us els aniré publicant d'un en un (i així també em faig 'trampes al solitari' -en argot tertulià- i aconsegueixo augmentar el recompte de posts anuals del blog).

Que els gaudiu!