Agustín Rueda, 45 anys del seu assassinat per part de l'Estat

 

Ahir, 14 de març, va fer 45 anys de l’assassinat d’Agustín Rueda Sierra, jove anarcosindicalista que va perdre la vida a la presó madrilenya de Carabanchel després del brutal interrogatori que va patir per part dels funcionaris de la presó. La causa? L’aparició d’un túnel pel qual es volien evadir uns quants presos. L’Agustín no va delatar els seus companys i ho va pagar amb la vida.

Natural de Sallent (Bages), Agustín Rueda vivia a la colònia minera on la seva família es guanyava la vida. Va ser un noi inquiet, estudiós, amant de la llibertat i apassionat pel futbol.

El repte de traduir un llibre sobre la vacuna de la covid-19

 

Fa poques setmanes ha sortit a la llum aquest llibre que em va tocar traduir per al segell Llibres a l'Abast d'Edicions 62, en el qual el president de Pfizer explica en primera persona com va anar tot el procés des que va sorgir la covid-19 fins que van treure la vacuna i es va començar a distribuir i administrar arreu del món.

INSUBMISSIÓ A TOTES LES GUERRES!

 

Manifest a favor de l’objecció de consciència i

de la deserció a Rússia i a Ucraïna

 

Som els qui, durant les darreres dècades del segle XX i principis del segle XXI vam participar a la campanya antimilitarista contra el Servei Militar Obligatori i la Prestació Substitutòria al Regne d’Espanya. Vam ser desenes de milers de persones, amb el suport de milions de persones més, en una mobilització popular històrica que va conquerir el dret a l’objecció de consciència i que va acabar amb la servitud vergonyant de la «mili». Una comunitat desobedient i antipatriarcal que es va enfrontar a milers de judicis, a la persecució i a la presó; i que es va sostenir gràcies al suport mutu i, en gran mesura, a la lluita de les dones mentre eren a la presó els homes que es negaven al reclutament. Ahir, com avui, reivindiquem la insubmissió a la guerra, i una humanitat alliberada de l’autoritarisme i dels exèrcits. Vam lluitar aleshores i continuem lluitant ara contra totes les injustícies que provoquen les guerres i per l’eliminació de les seves causes.

 

Mentre els estats adornen la barbàrie de la guerra amb la seva propaganda patriòtica, insistim en el dret universal a renunciar a les armes i que les persones decideixin lliurement el seu destí. Ningú s’hauria de veure obligat a escollir entre un costat o l’altre de l’escorxador.

 

El govern ucraïnès ha establert el reclutament forçós per als homes d’entre 18 i 60 anys, convertint en clandestins milers de joves i adults que es neguen a combatre, i als quals les bandes paramilitars detenen en controls de carretera i a la sortida de les ciutats. El govern rus enganya i coacciona els soldats perquè no abandonin les files de la seva armada. La Unió Europea nega l’asil polític als desertors de tots dos bàndols, envia armes a la zona i anuncia l’increment del seu pressupost militar. La guerra accelera la crisi energètica i mediambiental global, i amenaça encara més l’economia de les persones vulnerables i dels països empobrits.

 

Ens neguem a obeir passivament sense oferir resistència. Ens neguem a compadir les víctimes de les guerres sense protestar. Rebutgem la masculinitat forjada en la figura i el mite del guerrer, la colonització patriarcal de les nostres ments i dels nostres cossos. No ens volem convertir en éssers nocius i perillosos, capaços de cometre tota mena d’humiliacions i maltractaments. No volem ser còmplices de la violència sexual contra dones de totes les edats, ni de l’assassinat d’infants, de persones malaltes o de gent gran indefensa. Les solucions que generen més violència perpetuen la dominació.

 

•     EXIGIM que s’aturi la invasió russa, la retirada de les tropes d’ocupació i el respecte a la voluntat de tota la gent que viu a les diferents zones d’Ucraïna per decidir el seu futur en llibertat, respectant els drets de totes les minories.

 

•     EXIGIM que la Unió Europea i el Regne d’Espanya en particular acceptin les peticions d’asil dels qui deserten de la guerra o fugen del reclutament obligatori, d’acord amb el dret universal a l’objecció de consciència. Matar en una guerra no és un «deure cívic».

 

•     EXIGIM que la Unió Europea aculli sense restriccions totes les persones que hi arribin fugint de qualsevol guerra que hi hagi al món. Rebutgem el racisme i la crueltat de les fronteres.

 

•     EXIGIM que s’aturi l’enviament d’armes i tropes de països de l’OTAN a la zona, el desmantellament dels paradisos fiscals on blanquegen els seus beneficis les indústries d’armament i les oligarquies europees, i la desmilitarització del conflicte. Els crims de guerra anteriors de qualsevol de les parts en conflicte no justifiquen cap intervenció sagnant més: la solució no pot ser mai afegir més llenya al foc.

 

•     ANIMEM les poblacions civils dels territoris en guerra a resistir-se a l’odi social i a donar suport als soldats i els desertors que es neguin a participar a la matança.

 

•     DONEM SUPORT a tota aquella gent que a Ucraïna i a Rússia s’organitza amb finalitats pacífiques, utilitza mitjans de lluita incruents, practica la desobediència civil i la defensa noviolenta, i pateix la repressió política per oposar-se a la guerra; especialment, als moviments antimilitaristes i feministes d’aquelles terres.

 

•     FEM UNA CRIDA a organitzar una xarxa europea de suport als pacifistes i desertors que desobeeixen a la guerra a Ucraïna i que per aquest motiu pateixen persecució política.

 

•     DESOBEIREM les lleis espanyoles i europees tantes vegades com calgui per acollir a casa nostra els pacifistes i desertors de Rússia i d’Ucraïna.

 

Acabar amb totes les guerres és acabar amb la dictadura del sistema econòmic capitalista que les provoca i se’n beneficia. S’equivoquen aquells que creuen que allargar aquesta guerra a Ucraïna, els antecedents més propers de la qual es remunten al 2014, portarà alguna mena de benefici per a ningú: només servirà per produir més patiment i per alimentar el feixisme a tots els racons del planeta.

 

NO A LA GUERRA

A falta de temps per mirar d'escriure alguna cosa pròpia, aprofito per publicar un article que va escriure en Pepe Beunza al setmanari Montbui, de Caldes d'ídem.

Pepe Beunza, objector de consciència condemnat en dos consells de guerra

NO A LA GUERRA

Ara ens diuen cínics, d’altres vegades ens han dit lliristes (del lliri a la mà), d’altres, covards per no seguir els tambors de guerra, i d’altres se’ns va empresonar o afusellar. I així va la història, plena de guerres.

El segle passat, amb els milions de morts en tantes guerres, ens hauria d’haver vacunat contra la idea que les guerres resolen els conflictes. Res més lluny de la realitat: l’atac criminal d’Hiroshima i Nagasaki ens va animar a construir més bombes atòmiques, de manera que ara hem acumulat prou armament atòmic per destruir tot rastre de vida a la Terra 16 vegades. I els països que tenen veto a l’ONU són els principals fabricants i venedors d’armes del món.

Als pacifistes, per desprestigiar-nos, se’ns col·loca en la trampa de fer-nos triar entre un dictador i l’OTAN. La meva resposta era: No mataràs, si mates, encara que ho creguis justificat, et converteixes en assassí. Deserteu tots els soldats i practiqueu les tècniques de defensa popular noviolenta que molt bé explica Gonzalo Arias al seu llibre El antigolpe publicat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i que es pot baixar per internet. També llegir els llibres de Vicens Fisas o de Gene Sharp.

Per evitar les guerres cal entendre’n les causes, els efectes i els resultats. Però fem el contrari, armar-nos al màxim per provocar la següent.

Parlem de la guerra d’Ucraïna. La primera cosa que cal saber és que la principal víctima de la guerra és la veritat, per això resulta difícil fer una anàlisi del que passa. La segona, com explica molt bé Eduardo Galeano, que totes les guerres es fan per robar. La tercera, que les guerres són un gran negoci. La quarta és que aquest negoci no és igual per a tothom, uns hi perden la vida i d’altres es fan molt més rics.

Putin és un dictador i atacar Ucraïna és un acte criminal. Ucraïna té no només el dret sinó també el deure de defensar-se. Hem nascut per ser lliures i tots hem de lluitar per ser lliures, però la legítima defensa que va justificar la bomba atòmica és un camí equivocat. És la negació de la intel·ligència humana. No es pot considerar mai l’holocaust nuclear una forma de defensa, però és el que ens ofereixen les escoles d’alts estudis militars. I ens diuen que els cínics, lliristes o covards som nosaltres.

Durant els últims anys, grups paramilitars nazis han perseguit i assassinat a Ucraïna russos i prorussos amb el suport d’Occident per provocar Putin, i això complica més el conflicte. Gorbatxov va proposar un pla per pacificar Europa i l’OTAN es va riure d’ell aprofitant la debilitat de Rússia per enfortir-se amb més països fronterers de Rússia. El conflicte estava servit. L’OTAN s’hauria hagut de dissoldre quan va desaparèixer el Pacte de Varsòvia, però es va enfortir militarment i necessita justificar-se periòdicament creant nous enemics. El govern espanyol hauria d’enviar ajuda humanitària, mediadors en conflictes, pacificadors o forces d’interposició, però s’estima més enviar armes per allargar la guerra en un acte criminal que cal denunciar. El conflicte es complica. No és un tema de bons i dolents.

QUÈ PODEM FER?

Tenint molt en compte que aquesta guerra s’acabarà quan la Xina ho vulgui, que és l’única que traurà profit de tant de patiment juntament amb els venedors d’armes, la primera cosa que hem de fer és aconseguir ajuda humanitària amb criteris professionals perquè arribi als necessitats i evitar els bergants de sempre. La segona, donar suport als desertors i objectors de tots dos bàndols i ajudar els valents ucraïnesos que amb tècniques noviolentes s’enfronten als tancs russos tallant carreteres i obligant-los a marxar dialogant amb ells, i la tercera estudiar bé aquesta guerra per aprendre com aturar la propera que els fabricants d’armes ja estan preparant per augmentar el seu negoci.

Queda un tema important. Quan estem molt preocupats o atemorits o distrets amb un tema que ens sobrepassa (teoria del xoc), els governs ho aprofiten per treure’ns drets i llibertats, o sigui que atents.

La guerra que vindrà no és la primera,

abans hi va haver altres guerres.

Al final de l’última, entre els vençuts,

el poble ras passava gana.

Entre els vencedors,

el poble ras també en passava.

Bertolt Brecht

Ni a Ucraïna ni enlloc! No a la guerra!

Després d'uns quants mesos sense publicar res, m'agafo a l'opció fàcil de retallar i enganxar el manifest de Fundipau (Fundació per la Pau) sobre l'escalada de les tensions a Ucraïna, que subscric totalment.

Sobre la creixent tensió a Ucraïna

Davant de la creixent tensió a la frontera entre Ucraïna i Rússia, des de FundiPau volem fer arribar a l’opinió pública i als responsables polítics el següent comunicat:

1. En aquest conflicte, com és habitual en els conflictes, la situació és complexa, amb punts de vista i sensibilitats diferenciades i interessos oposats i, tot plegat, emmarcat en un seguit d’antecedents.

2. La qüestió fonamental, però no és d’interessos, ni d’objectius, sinó de mitjans. Per legítims que siguin els interessos, allò que de cap manera podem considerar legítim és que el mitjà adoptat per defensar-los sigui l’amenaça de la mort de centenars o milers de persones i el sofriment i la misèria de molts milers més. Mentrestant, els màxims responsables que prenen aquestes decisions es resguarden ben lluny d’aquest sofriment.

3. La guerra mai serà un mitjà acceptable per resoldre els conflictes. La guerra és, sempre, un crim massiu.

4. Condemnem enèrgicament les lògiques de poder i ambició (polític, econòmic i geoestratègic) de Rússia, els Estats Units i Europa mentre juguen frívolament i irresponsable amb la vida i el benestar de persones i comunitats.

5. Recordem que el benestar de les persones i comunitats hauria de ser la màxima prioritat, encara més en un context de pandèmia desbocada, crisi climàtica i precarietats socials diverses.

6. El Govern espanyol, en aquest escenari, enlloc d’afavorir la distensió i les negociacions, s’ha afanyat i ha volgut destacar en contribuir a l’escalada bèl·lica enviant un vaixell i tropes. Voler adquirir rellevància internacional d’aquesta manera ens sembla lamentable, irresponsable i condemnable.

7. Demanem a la ciutadania que un cop més mostri el seu rebuig radical a qualsevol guerra i especialment a la participació en ella d’un exèrcit pagat amb els nostres impostos.

8. Exigim als nostres representant polítics que actuïn amb responsabilitat i que aturin aquest despropòsit. Demanem que ajudin a rebaixar la tensió i a cercar solucions, sempre més satisfactòries, que la guerra.

PD de Plujademais: sembla que estem condemnats que, ens governi qui ens governi, ens governin criminals, encara que siguin "els criminals més progressistes de la història".

Com evitar un desastre climàtic

Com ja us vaig avançar en el post de Gambit de dama, uns mesos abans m'havia tocat traduir la meitat d'aquest llibre escrit pel magnat Bill Gates.

Suposo que no cal que us presenti l'autor, un home que es va fer immensament ric gràcies a la informàtica, creador del gegant Microsoft, i que ens els últims temps es dedica també al que s'anomena la filantropia.

Dracs - Cap a nous horitzons

Ja he explicat algun cop en aquest blog el que és "heretar" una sèrie que abans ja havia traduït un altre traductor, i també el que és fer una sèrie a mitges amb un altre traductor. En el cas que ens ocupa, s'hi van ajuntar les dues coses.

Els protagonistes humans i dracs