Guantánamo Kid

Feia dies que no comentava un còmic, potser perquè amb l'estrès del dia a dia feia temps que no en llegia cap que valgués la pena ressenyar a Plujademais. Però aquest s'ho val: és la història de Mohammed El-Gorani, un jove txadià que per casualitats de la vida (en aquest cas ben fotudes) era al Pakistan poques setmanes després del 11 de setembre del 2001 i amb un passaport fals que s'havia fet fer per passar per major d'edat i poder sortir del seu Txad natal per estudiar anglès i informàtica a la recerca d'un futur millor.

Però la policia pakistanesa el va fer pres en una redada a la sortida de la mesquita i el va vendre literalment als Estats Units, que cercavan venjança i escarment amb la detenció de centenars de suposats jihadistes als quals volien encolomar la culpa dels atemptats.

Potser ja us he explicat massa d'aquest interessantíssim còmic de denúncia del que va representar i encara representa -malgrat les falses promeses del fals profeta Obama- la base de Guantánamo. Compreu-lo, busqueu-lo a la biblioteca o demaneu-me que us el deixi. Val la pena.

L'àrab del futur 3

No explicaré gran cosa més del que ja vaig explicar dels dos primers volums, només que en aquest tercer en Riad continua a Síria, on es comença a fer la idea de com funciona aquella societat i el seu govern.

El còmic és tan recomanable com els dos volums anteriors, i la bona notícia és que, contràriament al que m'havia semblat entendre i vaig dir en el post anterior, sí que hi haurà com a mínim un 
quart volum, amb canvi de país doncs el tercer acaba el pare del Riad anunciant que li ha sortit feina a l'Aràbia Saudita. I precisament de l'Aràbia Saudita sempre en parla fatal en els tres volums anteriors -com demostra la pàgina de mostra a continuació-, o sigui que la cosa promet. 

Marjane Satrapi

Marjane Satrapi és una dibuixant de còmics iraniana establerta des de fa molt de temps a França i de la qual aquest Nadal m'he fet regalar un tercer còmic dels quatre que té traduïts al català, Brodats, que cronològicament és el seu segon àlbum (2003).

Shenzhen

Demà tinc un vermut-dinar de 50è aniversari d'un amic (un dels històrics 8 insubmisos de la primera presentació pública al Govern Militar de Barcelona) i he pensat de fer servir la tàctica de regalar-li un còmic dels que tinc per casa i que m'han agradat, en aquest cas Shenzen de Guy Delisle. I abans de regalar-l'hi, n'he escanejat la portada i una pàgina per poder-lo incloure a Plujademais.

En Guy Delisle és un autor canadenc de qui també podeu seguir la trajectòria a partir del seu blog personal i que de jove s'havia dedicat a conèixer món anant a treballar a diferents estudis d'animació, experiències que després ha plasmat en forma de còmics autobiogràfics.

Perquè us feu una idea de l'estil i tingueu ganes de comprar-lo o demanar-lo en préstec a la biblioteca, una pàgina de mostra. Si hi feu clic s'amplia, igual que la portada de dalt.

L'àrab del futur

L'àrab del futur és una saga de còmics de Riad Sattouf, francès de pare sirià que, com diu el subtítol del còmic, va viure part de la seva infantesa i joventut a l'Orient Mitjà.

En els còmics, que a França van pel volum 3 però de moment en català n'han sortit dos (editats per Salamandra amb traducció de Marta Marfany Simó), l'autor narra el xoc cultural que va viure de petit quan, després de néixer i passar els primers anys a França, se'n va anar a viure amb la família a Líbia i després a Síria.

155

Una altra de les maneres que he pensat per revitalitzar Plujademais és anar engrossint l'etiqueta 'còmics' comentant i recomanant tant els últims que he llegit com molts altres que han passat per les meves mans, ulls i cervell aquests anys i que no havia comentat (de fet, si no, per què coi tinc una etiqueta al blog que es diu 'còmics'?).

I començaré per 155, una novel·la gràfica de l'argentí Agustín Comotto editada per Nordicacòmic que narra la vida de Simón Radowitzky, un anarquista jueu rus (o rus jueu, no sé si l'ordre dels factors altera el producte en aquest cas).

El còmic comença amb el Simón tancat al penal d'Ushuaia, a la Patagònia argentina, des d'on va trenant la història de la seva trista realitat amb els records d'infantesa i joventut. Si no voleu que us faci un spoiler, mireu només les imatges i correu a comprar-lo per llegir-lo vosaltres mateixos.

Simiocràcia

Després de l'èxit d'Españistán, l'Aleix Saló torna a la càrrega amb un nou còmic (aquest cop traduït també al català) Simiocràcia, crònica de la gran ressaca immobiliària. I com en el cas d'Españistán, el còmic va precedit o acompanyat d'un curt d'animació de sis minuts que podeu veure a continuació.

Españistán (el còmic)

El 26 de maig d'enguany vaig publicar un post recomanant un vídeo que corre per Youtube i que era bàsicament per promocionar el còmic del mateix nom: Españistán. I com que me l'han regalat i feia temps que no feia cap post sobre còmics -tot i tenir una etiqueta, i no és que no hagi llegit cap còmic des d'aleshores-, doncs això...

La primera diferència entre el vídeo i el còmic és que el vídeo volia ser una explicació en clau d'humor de com el país havia anat a parar a la crisi que vivim actualment, mentre que el còmic és força més surrealista, i narra -parodiant el Senyor dels Anells- la història d'uns nois que recorren tot el país buscant la manera que els perdonin la hipoteca. Pel camí s'hauran d'enfrontar als poders fàctics del país: burocràcia, església, SGAE, polítics...

No n'explicaré res més, només us recomano que el compreu, us el feu regalar, mireu si el tenen a la biblioteca pública més propera, o directament me'l demaneu i us el deixo.

Un còmic molt recomanable: Pinocchio

Aquest Nadal, el tió em va cagar un parell de còmics molt interessants i molt diferents entre ells. El còmic al que em referiré en aquesta entrada és Pinocchio, del francès Winshluss (pseudònim de Vincent Paronnaud), una revisió del clàssic conte del florentí Carlo Collodi.

Tampoc sóc massa original ara aquí cantant les excel·lències d'aquest còmic, que l'any passat va guanyar el prestigiós premi al millor àlbum al Festival de la Bande Dessinée d'Angoulême, que vindria a ser l'Òscar a la millor pel·lícula del món dels còmics.

L'autor reconverteix el ninot de fusta en un robot originalment concebut amb fins militars, però el seu destí es veu alterat quan se li posa d'okupa al cervell un tal 'Pepito Cucaracha'. A partir d'aquí, un munt de personatges i vides creuades -on destaca la història paral·lela de la Blancaneu i els set nans gens disneyans-, amb canvis d'estil de dibuix que fan que quan fulleges el llibre per primera vegada puguis pensar que és obra de més d'un dibuixant, converteixen Pinocchio en una lectura molt recomanable.

L'única pega, com acostuma a passar en aquest petit país, és que no s'ha traduït al català. Però bé, sembla que només al cinema es pot exigir la paritat de català i castellà, i en canvi en d'altres àmbits ens hi hem de posar fulles. Ja escriuré alguna entrada sobre el tema...