Gambit de dama, la novel·la en català

 

Recentment he tingut l'oportunitat de retrobar-me amb el món de la traducció literària amb la novel·la Queen's Gambit, que segurament a molts us sonarà de l'adaptació en forma de sèrie que es pot veure a Netflix.

Tot i la Covid, augmenta la despesa militar

Segons informa el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, el pressupost del Ministeri de Defensa proposat per 2021 és de 10.863,16 milions €, la qual cosa representa un augment del 6'5% respecte a 2020. I això sense comptar partides repartides en altres ministeris.

Plujademais se suma a la denúncia i a la indignació que en plena crisi es continuï augmentant l'ingent despesa militar espanyola.

La mort de Guillem

Ahir vaig tenir la sort que em convidessin a veure la preestrena als cinemes Girona de Barcelona de la pel·lícula La mort de Guillem, una pel·lícula sobre l'assassinat del jove de Burjassot (País Valencià) Guillem Agulló l'any 1993 a mans d'un grup de joves feixistes.

Per no fer cap spòiler, em basaré només en els fets reals per recordar que dels cinc presumptes agressors feixistes, quatre van quedar absolts i l'autor material de la punyalada al cor de Guillem va ser condemnat no per assassinat sinó per homicidi a 14 anys de presó, dels quals només en va acabar complint 4 "per bona conducta a la presó" i suposo que per tenir bons contactes entre la màfia franquista que encara talla tant el bacallà al País Valencià.

  

A l'esquerra el Guillem Agulló de veritat, a la dreta l'actor Yanni Collado, el Guillem fictici

Abdicació del rei Borbó

Aquests temps de Covid-19 han sorgit arreu del país iniciatives diverses, algunes de més espontànies que d'altres, per fer aflorar el sentiment de germanor i de veïnatge i donar-nos ànims entre tots plegats en aquests temps tan durs com estranys. Aquí al meu barri he tingut la sort de no tenir ningú que posés el 'Resistiré' del Dúo Dinámico (tot i que va córrer que la lletra estava dedicada a un pres polític de l'època franquista), sinó el Miquel Gómez, un acordionista que cap a tres quarts de nou del vespre ens oferia uns deu minuts de música diversa -sobretot i molt majoritàriament havaneres, que en dec haver sentit més aquests dies que en tota la meva vida sencera- i que sempre acabava indefectiblement amb Abdicació del rei Borbó, una versió de La presó del rei de França de la Companyia Elèctrica Dharma, amb una lletra que fa "Absolució del rei Borbó, ja n'hi ha prou de corrupció, i llibertat presos polítics i llibertat pels exiliats."

Sé que alguns lectors de Plujademais hauríeu triat una altra paraula que també rima amb Borbó i que recorda precisament com va acabar l'últim rei de França i aquell giny del país veí que en diuen guillotina... però en Miquel va triar abdicació i això hem demanat col·lectivament uns quants veïns fins al dia d'ahir, que va anunciar que ja no sortiria més a tocar a tres quarts de nou del vespre, suposo que entre altres coses perquè estem tornant a la "normalitat", cada vegada hi ha més enrenou de cotxes, els dies són més llargs i alguns dels seus fidels (com jo mateix) molts dies ja no hi som perquè hem sortir a fer un volt...

La llegenda de Sant Jordi segons el Kleenex

Avui Plujademais fa un viatge al passat per recuperar un fragment del Kleenex, suplement idiota que tancava la revista antimilitarista Mocador i del qual s'encarregaven uns quants centenars de neurones, totes de dins del meu cap (sé que per als lectors del Mocador ja no és cap misteri que l'equip de redacció del Kleenex era jo i prou). El Mocador on sortia aquest va ser el número 17, d'estiu del 1991.


Un historiador anònim simpatitzant del Kleenex ha fet arribar al nostre equip de redacció la següent teoria sobre la figura de Sant Jordi, basada en un estudi a fons de la història de l'època:

No és veritat, com fins i tot il·lustrava una portada del Mocador, que Sant Jordi fos insubmís i el drac fos un símbol de l'exèrcit. ON VAS A PARAR!!! El drac era insubmís, i Sant Jordi un mercenari pagat pel rei. La prova més evident d'això és que Sant Jordi anava armat, i en aquest país les armes sempre les han tingut els militars, no pas els insubmisos. El drac, a més a més, anava al seu aire i es negava a fer el servei militar o la PSS, cosa que irritava el rei en gran manera. El que finalment va fer decidir el rei a enviar el seu mercenari per donar mort al drac va ser l'amistat que unia el drac amb la princesa, amistat que feia que la princesa es replantegés molts temes, i critiqués la política militarista del seu pare, denunciés els foscos interessos econòmics que movien la guerra santa amb els moros, etc. I així doncs, el mercenari del rei, "Sant" Jordi, va assassinar el drac per la seva oposició al militarisme, i la princesa va ser regalada al mercenari com si fos un gerro de flors. És per això que hauríem de reivindicar la figura del drac, i convertir el dia 23 d'abril en una commemoració de la mort d'aquest gran lluitador per la pau que va ser el drac.

I suposo que ja deveu haver endevinat qui era aquest 'historiador anònim', oi? 😜😜

Antimilitarisme imprescindible en temps de coronavirus

Feia temps que no escrivia res al blog, i ho faig avui per copiar directament de la revista digital Elcritic.cat un article de la bona amiga Dolors Sabater, ex alcaldesa de Badalona (ex per desgràcia dels pobres badalonins, que han d'aguantar entre un patètic alcalde socialista Pastor que demana la presència de l'exèrcit a la ciutat per desinfectar -i de passada fer propaganda unionista subliminal- i el fantasma sempre present del retorn del xèrif Garcia Albiol).