Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris homenatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris homenatge. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de setembre del 2020

La mort de Guillem

Ahir vaig tenir la sort que em convidessin a veure la preestrena als cinemes Girona de Barcelona de la pel·lícula La mort de Guillem, una pel·lícula sobre l'assassinat del jove de Burjassot (País Valencià) Guillem Agulló l'any 1993 a mans d'un grup de joves feixistes.


Per no fer cap spòiler, em basaré només en els fets reals per recordar que dels cinc presumptes agressors feixistes, quatre van quedar absolts i l'autor material de la punyalada al cor de Guillem va ser condemnat no per assassinat sinó per homicidi a 14 anys de presó, dels quals només en va acabar complint 4 "per bona conducta a la presó" i suposo que per tenir bons contactes entre la màfia franquista que encara talla tant el bacallà al País Valencià.

  
A l'esquerra el Guillem Agulló de veritat, a la dreta l'actor Yanni Collado, el Guillem fictici

dilluns, 1 de juny del 2020

Abdicació del rei Borbó

Aquests temps de Covid-19 han sorgit arreu del país iniciatives diverses, algunes de més espontànies que d'altres, per fer aflorar el sentiment de germanor i de veïnatge i donar-nos ànims entre tots plegats en aquests temps tan durs com estranys. Aquí al meu barri he tingut la sort de no tenir ningú que posés el 'Resistiré' del Dúo Dinámico (tot i que va córrer que la lletra estava dedicada a un pres polític de l'època franquista), sinó el Miquel Gómez, un acordionista que cap a tres quarts de nou del vespre ens oferia uns deu minuts de música diversa -sobretot i molt majoritàriament havaneres, que en dec haver sentit més aquests dies que en tota la meva vida sencera- i que sempre acabava indefectiblement amb Abdicació del rei Borbó, una versió de La presó del rei de França de la Companyia Elèctrica Dharma, amb una lletra que fa "Absolució del rei Borbó, ja n'hi ha prou de corrupció, i llibertat presos polítics i llibertat pels exiliats."




Sé que alguns lectors de Plujademais hauríeu triat una altra paraula que també rima amb Borbó i que recorda precisament com va acabar l'últim rei de França i aquell giny del país veí que en diuen guillotina... però en Miquel va triar abdicació i això hem demanat col·lectivament uns quants veïns fins al dia d'ahir, que va anunciar que ja no sortiria més a tocar a tres quarts de nou del vespre, suposo que entre altres coses perquè estem tornant a la "normalitat", cada vegada hi ha més enrenou de cotxes, els dies són més llargs i alguns dels seus fidels (com jo mateix) molts dies ja no hi som perquè hem sortir a fer un volt...

dijous, 14 de novembre del 2019

Somnis de llibertat contra la desmemòria històrica

Fa pocs dies, la gent de l'Ateneu de Sant Feliu de Codines va programar un passi del documental Sueño de libertad - presos de la memoria, un reportatge sobre els presos polítics dels primers anys de la dictadura franquista, centrat especialment en la figura del pres i poeta Marcos Ana i alguns dels que van compartir presó amb ell.




¿La vida?

Decidme cómo es un árbol.
Decidme el canto de un río
cuando se cubre de pájaros.
Habladme del mar, habladme
del olor ancho del campo,
de las estrellas, del aire.
Recitadme un horizonte
sin cerradura y sin llave,
como la choza de un pobre.
Decidme cómo es el beso
de una mujer. Dadme el nombre
del Amor, no lo recuerdo.
¿Aún las noches se perfuman
de enamorados con tiemblos
de pasión bajo la luna?
¿O sólo queda esta fosa,
la luz de una cerradura
y la canción de mis losas?
Veintidós años... Ya olvido
la dimensión de las cosas,
su color, su aroma... Escribo
a tientas: "el mar", "el campo"...
Digo "bosque" y he perdido
la geometría de un árbol.
Hablo, por hablar, de asuntos
que los años me borraron...
No puedo seguir, escucho
los pasos de un funcionario.

Marcos Ana

dissabte, 15 de juny del 2019

La quinta essència de la pols

Tinc el gran honor de comptar entre els seguidors d'aquest blog amb la Marta Pera Cucurell, insigne i reconeguda traductora i, des de fa poc més d'un any, poeta premiada, concretament amb el Premi Benet Ribas de poesia 2018 dins dels LIV Premis "Recvll" de Blanes pel seu llibre de poemes La quinta essència de la pols.

dijous, 28 de febrer del 2019

Lliçons de democràcia amb Jordi Cuixart

És molt possible que tots hagueu vist ja aquest vídeo i us hagi arribat per diferents grups de whatsapp, però Plujademais vol retre homenatge a la dignitat i fermesa de Jordi Cuixart, la presó del qual referma el desig de llibertat de milions de catalans farts de la indignitat i la repressió franquista de l'estat espanyol.



Llibertat presos polítics! Activem la DUI! Mort al franquisme! No passaran!

dijous, 6 de setembre del 2018

Coquini Riquini

Aquest any ha fet 25 anys que la meva mare es va comprar una casa a l'Escala, a l'Alt Empordà. En aquest blog ja he penjat alguna cosa sobre l'antic campament militar de l'Escala, però avui vull homenatjar un modest però entranyable personatge de les platges escalenques, el senyor Coquini Riquini (segur que té un nom, però de moment no el sé).


Com podeu veure en aquest vídeo, el senyor Coquini Riquini es dedica a la venda ambulant de cocos per les platges de l'Escala, tant te'l pots trobar a Montgó, com a Riells, com a la platja del poble o a les platges d'Empúries. Com que quan vaig a la platja no acostumo a dur el mòbil, aquí el vam filmar a la plaça de l'Univers de l'Escala, al final de la platja de Riells, un dia que el vam trobar casualment mentre passejàvem. Tot i que, com dic, el seu hàbitat natural són les platges, traginant les galledes de cocos a la vora de l'aigua mentre s'anuncia amb el seu "ole, coco".


Com deia, fa 25 anys que aprofito la segona residència materna per fer alguns dies (o setmanes) de vacances a l'Escala, i sempre hi hem vist el senyor Coquini Riquini, tot i que amb el pas del temps de vegades temem que algun any es jubili i deixar de veure'l. Cosa que, de moment, aquest any encara no ha passat. I quan passi espero que l'ajuntament de l'Escala li dediqui una estàtua a la platja, i si tenen vista hi puguis posar un euro i sentir la seva cantarella (o 2 euros i que et surti un coco ja tallat a més de l'entranyable cantarella).

dissabte, 12 de maig del 2018

Solidaritat amb El Jueves

Puf, això de la manca de llibertat d'expressió a la merda de país que és Espanya cada cop és més alarmant. I que em perdonin totes les víctimes del franquisme 2.0 a les quals no dono cobertura en aquest blog, que de moment ja s'ha solidaritzat amb Valtonyc, Pablo Hasel i avui amb Guille Martínez-Vela i Joan Ferrús, director i subdirector respectivament de la revista satírica El Jueves, encausats pel jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona per la publicació, pocs dies després de l'1 d'octubre i de la brutal, abominable i feixista repressió per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de la població civil i pacífica que volia votar, per aquest acudit que, com a homenatge a la llibertat d'expressió i amb solidaritat amb tots dos encausats reprodueixo aquí.



VISCA LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ! NO PASSARAN!

divendres, 20 d’abril del 2018

Els borbons als taurons!

Dins de l'escalada repressiva i de retorn accelerat al franquisme que viu aquest estat en el qual encara tenim la desgràcia de viure, ahir es va produir un altre cas abominable amb la detenció -a base de patada a la porta a la matinada- d'un activista social, Roberto Mesa, en aquest cas a Tenerife i amb l'excusa que havia protestat per la visita de Felipe Borbón Grecia (també conegut com a Felipe Sexto, tot i que no és parent del Camilo aquell que cantava) al seu perfil de Facebook amb la frase "Borbones a los tiburones".



Podríem entendre el cas si la denúncia l'hagués posat alguna associació animalista, atès que els taurons són una espècie amenaçada i només els faltaria haver de menjar segons què, però no, la denúncia l'han posat els franquistes 2.0 de sempre, que l'acusen de delicte d'odi i altres animalades per l'estil.

Plujademais no pot sinó solidaritzar-se amb en Roberto Mesa i animar els seus lectors i lectores a fer-se'n ressò a les xarxes socials a les que estiguin: blogs, twitter, facebook, grups de whatsapp...

VISCA LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ!!!

divendres, 2 de març del 2018

Llibertat Pablo Hasél

Si fa poc més d'un any vaig fer una entrada al blog reivindicant la llibertat de Valtónyc, lamentablement ara em toca fer-ho amb un altre rapper, Pablo Hasél. A qui acaben de condemnar a 2 anys i 1 dia més un any de multa (o sigui 3 anys i 1 dia) per les lletres de les seves cançons.

En solidaritat, Plujademais no pot sinó enllaçar un vídeo d'en Pablo Hasél, solidaritzar-se amb ell i denunciar la deriva autoritària neofranquista d'aquest país (del que lamentablement encara formem part, esperem que no gaire temps més).



I un altre de propina, va!


divendres, 23 de febrer del 2018

Morts repetides

I mira que somiar és bonic, de vegades és màgic, però el que sol ser més dur és despertar-se, sobretot quan els somnis t'han fet reviure la companyia d'éssers estimats que ja no hi són... I és una cosa que curiosament aquests últims temps m'ha passat sovint. Cansat d'esperar en va que la meva musa poètica em visités també en somnis per inspirar-me, ho explicaré en prosa.


dijous, 1 de febrer del 2018

Cunetas

Ara fa uns mesos em va arribar una proposta d'aquestes de contribuir en un micromecenatge via Verkami d'un projecte que es deia Cunetas, per fer un curt amb aquest mateix nom en homenatge a tota la gent que encara hi ha enterrada als vorals de moltíssimes carreteres d'Espanya (que després de Cambodja encara és el país del món amb més foses comunes sense desenterrar).



Ara no sé si van ser 5 o 10 euros que hi vaig posar, però el cas és que aquest passat 16 de gener es va fer als cinemes Texas de Barcelona l'estrena en cinema del curt (ja havia passat per algun festival, crec que el de Sitges), a la qual com a micromecenes m'hi van convidar.


dimarts, 3 d’octubre del 2017

Plujademais se suma a la vaga general

Avui el blog Plujademais se suma a la vaga general com a mostra de rebuig a la brutal actuació de les mal anomenades forces de l'ordre de l'estat espanyol el passat dia 1 d'octubre del 2017.

dijous, 31 de desembre del 2015

Born to lose, live to win...

...and die a legend. Ahir 29 de desembre va morir als 70 anys una autèntica llegenda del heavy metal, el Lemmy Kilmister, cantant, baixista i líder indiscutible del grup Motörhead, una banda que potser més que heavy feia rock'n'roll pur i dur, com li agradava dir al propi Lemmy.





Sí, és veritat que no era guapo, i també -com podreu sentir en els vídeos que adjuntaré com a homenatge- que tenia una veu ronca i gens melodiosa. Però també és veritat que va convertir els Motörhead en el grup més fiable de la història del heavy, potser perquè sempre es va allunyar d'experiments i tots els seus discos (23) sonen a "Motörhead".


divendres, 20 de febrer del 2015

Primer doblatge en català de la història

Avui publico l'enllaç al primer doblatge cinematogràfic en català de la història: es tracta de la pel·lícula Draps i ferro vell (en francès Bric-a-brac et cie) de l'any 1931, protagonitzada pel mític Fernandel. El doblatge el va dirigir el director cinematogràfic i periodista Magí Murià i Torner (1881-1958). És una història curta de 33 minuts ambientada en un mercat d'encants (parisenc?) i força divertida. I el doblatge en català no té pèrdua.


dissabte, 11 d’octubre del 2014

Xirinacs

Fa uns mesos em vaig apuntar a una iniciativa de crowdfunding o micromecenatge per participar en el finançament d'un documental sobre Lluís Maria Xirinacs, una figura important de la lluita per la democràcia, l'amnistia de presos polítics durant la transició, i per la independència dels països catalans, un personatge el pensament del qual he de confessar que desconec força i una mica per això vaig posar els meus 10 eurets per poder-ne rebre el documental i conèixer-lo millor.

Lluís Maria Xirinacs davant de la presó Model de Barcelona, on va protagonitzar diverses 
vagues de fam als anys 70 per demanar l'amnistia de tots els presos polìtics


dissabte, 26 d’abril del 2014

Què et passa, que no menges?

Penjo el conte que m'ha servit per guanyar un cap de setmana per a dues persones encara no sé exactament on (és un pack d'aquests que tries on vols anar), que era el 1r Premi de categoria adult del concurs Hi havia una vegada, organitzat per Ona Codinenca, La Pinya, la biblioteca Joan Petit Aguilar (la que ahir sortia a les notícies perquè s'hi havia atrinxerat un home amb un ganivet), i l'ajuntament de Sant Feliu de Codines. El conte havia de contenir la frase "no sabia com dir-li".

Aprofito el post per rendir homenatge a l'avui mort Tito Vilanova, el nom del qual apareix en aquest conte i curiosament també en aquest altre que vaig escriure fa uns anys.

QUÈ ET PASSA, QUE NO MENGES?




-Què et passa, que no menges? –li va preguntar l’Eva.
El Joan va aixecar el cap del plat de cigrons i se la va mirar amb aquell esguard seu tan característic de xaiet a punt d’entrar a l’escorxador.
-Ai, que a tu te’n passa alguna... –l’Eva de seguida sabia llegir els problemes en la mirada del seu home-. Que no et trobes bé?
-Sí, sí, no em passa res.
-I com és que no menges? Justament avui t’he fet els cigrons a la catalana que tant t’agraden.
L’Eva encara recordava les lloances que li havia fet dels cigrons a la catalana aquell dia llunyà que havien passat de ser amics a ser alguna cosa més, quan el Joan havia anat a casa seva per repassar junts per l’examen de genètica evolutiva i havien acabat amb una rebolcada apassionada –la seva primera rebolcada- al llit dels pares d’ella, que eren fora de cap de setmana.

divendres, 18 d’abril del 2014

25 anys d'insubmissió (2a part) - La segona presentació, la meva

Demà dissabte 19 d'abril farà 25 anys de la segona presentació d'insubmisos, que potser no tindria tant d'interès si no fos perquè va ser la meva.

diumenge, 30 de març del 2014

3 anys d'absència

Aprofito avui que fa 3 anys que es va morir el meu pare, Miquel Barrobés, per penjar una foto d'un petit oli que va pintar l'any 85. Com es veu en la comparació amb la mà, es tracta d'un quadre de petit format que ara té en propietat algú que es va posar en contacte fa poc amb el meu germà Eduard -que potser sabrà explicar millor la història i li agrairé que deixi el comentari pertinent- per veure si era familiar seu (i no sé si amb la intenció de vendre-li el quadre). No sabria jurar si la platja pintada correspon a Calella de Palafrugell, Llançà o algun altre poble de la Costa Brava. També agrairé si algú ho sap i deixa un comentari.
I com ja vaig dir en aquesta altra entrada, si algú té quadres del meu pare i me'n pot fer arribar alguna foto, miraré d'immortalitzar-la en aquest blog. O si més no que estigui a Internet mentre existeixi Internet i/o la humanitat.

dijous, 20 de febrer del 2014

25 anys d'insubmissió (1a. part) – La primera presentació

20 de febrer de 1989. Vuit joves a Catalunya i un total d’uns setanta a l’Estat espanyol es presenten davant dels respectius jutges militars per expressar la seva desobediència i negativa a fer el Servei Militar Obligatori –la “mili”- i la Prestació Social Substitutòria –la PSS- prevista per la llei per als objectors de consciència. És el que es va conèixer com a “objectors insubmisos”.

dimarts, 28 de gener del 2014

La idíl·lica Andorra de Pete Seeger

No he estat mai fan de Pete Seeger, tot i que segurament n'he cantat força versions catalanitzades a l'època del cau quan era petit i ara fa pocs anys com a pare de nenes petites (ara ja no em demanen que els canti res, per sort per a elles i per a mi). Però justament avui que s'ha sabut que havia mort en Pete Seeger, l'insigne Sergi Rodríguez, insubmís rosinc, m'ha fet arribar aquest vídeo on el cantautor novaiorquès fa un elogi d'Andorra com a país sense exèrcit i una molt minsa despesa en armament.


Llàstima que s'hagi mort sense temps per veure el naixement d'una futura República Catalana independent sense exèrcit i fer-ne una simpàtica cançoneta.

PD. És força possible que l'Andorra actual de pasta a dojo hagi multiplicat per bastant el seu pressupost en armament per a les forces d'ordre. Si algú en sap la xifra, s'agrairà la informació per comparar-la amb els menys de cinc dòlars que diu la cançó.