dissabte, 31 de març de 2012

Un any i un dia

Ahir va fer un any que es va morir el meu pare -Miquel Barrobés i Meix- però no vaig tenir temps de fer-li un post. Per tant ho faig avui, quan fa un any i un dia de condemna de la seva absència, un any i un dia que depén del moment sembla que fos ahir i que en canvi altres vegades sembla que faci molt més temps que ja no hi és.

Sé que és una mica cutre que ho digui, però el que més enyoro és poder comentar amb ell l'actualitat blaugrana i del futbol en general, que era de l'únic tema que els dos sabíem segur que no discutiríem -perquè si havíem de parlar de política, religió, l'educació de les meves filles, la longitud dels meus cabells, etc., no ens posàvem mai d'acord i podíem acabar els dos enfadats. En canvi, en futbol els dos érem culés, guardiolistes, antimourinhistes (de vegades imagino els comentaris que hauria fet respecte al dit a l'ull del Mou al Tito Vilanova i coses per l'estil), fans dels "tres petits" -Xavi, Messi i Iniesta-, etc.

L'any passat vaig penjar la foto d'un dels seus quadres, i aquest any volia penjar els altres dos que tinc a casa, però justament avui la càmera em feia el burro. Com que la meva germana Glòria m'ha copiat la idea i ha penjat les fotos de tots els que corren per la casa familiar a la seva pàgina web, en copio tres aquí i qui en vulgui veure més, aquest és l'enllaç de la pàgina de la Glòria.



Calella de Palafrugell




Holanda



El Pedraforca



Aprofito per fer una crida a tothom que pugui llegir aquest post i tingui algun oli d'en Miquel Barrobés, que en faci una foto i ens la faci arribar, a veure si acabem fent un arxiu amb tots els quadres que va pintar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada