La mort de Guillem

Ahir vaig tenir la sort que em convidessin a veure la preestrena als cinemes Girona de Barcelona de la pel·lícula La mort de Guillem, una pel·lícula sobre l'assassinat del jove de Burjassot (País Valencià) Guillem Agulló l'any 1993 a mans d'un grup de joves feixistes.

Per no fer cap spòiler, em basaré només en els fets reals per recordar que dels cinc presumptes agressors feixistes, quatre van quedar absolts i l'autor material de la punyalada al cor de Guillem va ser condemnat no per assassinat sinó per homicidi a 14 anys de presó, dels quals només en va acabar complint 4 "per bona conducta a la presó" i suposo que per tenir bons contactes entre la màfia franquista que encara talla tant el bacallà al País Valencià.

  

A l'esquerra el Guillem Agulló de veritat, a la dreta l'actor Yanni Collado, el Guillem fictici

La pel·lícula es basa sobretot en els fets posteriors a l'assassinat i a la lluita de la família i l'entorn del Guillem perquè es fes justícia, mentre havien de suportar com l'extrema dreta valenciana encara treia pit de l'assassinat amb pintades i pancartes ofensives a Mestalla per part del grup d'aficionats nazis del València CF o amb pintades a casa seva, trucades a totes hores (especialment els dies de l'aniversari de la mort) o directament amenaces a familiars i amics de Guillem. Com a anècdota, durant el rodatge van aparèixer pintades nazis (o franquistes amb creus gamades, si en voleu dir així) a la façana de la casa fictícia de la família Agulló a Burjassot.

Els pares i germanes de Guillem Agulló en una foto actual

O sigui que us podeu imaginar el calvari de la família -la de debò, els de la foto, de no només haver perdut un fill i germà assassinat per feixistes sinó d'haver de suportar amenaces i intimidacions de tota mena, d'haver de veure com el jutge acaba comprant la versió d'una "baralla entre bandes juvenils" que va vendre l'advocat dels acusats -i també la Guàrdia Civil, sempre amatent a ajudar els seus cadells-. I alhora, podeu imaginar l'enorme valor que té haver continuat endavant amb la lluita no només pel Guillem sinó pels valors que representava de defensa de la terra i la cultura valencianes davant dels assassins de cultures i de persones que són els franquistes.

A dalt, Carme Salvador i Guillem Agulló, els pares del Guillem en una foto d'arxiu de l'època del judici.

A baix, Glòria March i Pablo Molinero, els pares ficticis del Guillem en una escena del judici a la pel·licula.

Bé, espero haver-vos fet venir ganes de veure la pel·lícula, que de moment s'exhibirà en sales comercials i el proper divendres 2 d'octubre s'emetrà simultàniament per TV3, À Punt i IB3, o sigui les tres televisions "autonòmiques" dels Països Catalans. Falta veure si algun dia l'emetran també per alguna televisió de la resta de l'estat espanyol.

No cal dir que, per dir-ho ras i curt, la pel·lícula podria semblar de ficció si no fos perquè aquí ja sabem com se les gasta en general la justícia en aquest país, amb les condemnes als Jordis i als polítics independentistes, les causes obertes per "terrorisme" contra membres dels CDRs, la condemna als joves d'Altsasu, etc., i d'altra banda les absolucions d'assassins d'extrema dreta, la llibertat dels feixistes de Blanquerna, etc.

Per acabar, us enllaço el vídeo de la cançó que va composar per a la pel·li en Xavi Sarrià (excantant del grup Obrint Pas), al qual també vaig tenir la sort de poder veure fa pocs dies en un concert emmascaretat per la no-Festa Major de Sant Feliu de Codines.