Durant l'any passat, un grup de gent amant de la paremiologia van fer córrer una enquesta per les xarxes socials i correus electrònics perquè qui hi volgués participar identifiqués quins refranys coneixia i quins no. Poc abans de l'estiu em van enviar un rànquing amb els 25 més coneguts pels participants a l'enquesta, que no sé si són o no representatius del conjunt dels catalans, però que m'ha semblat prou curiós com per publicar-lo al blog, acompanyant cada refrany amb un comentari propi sobre el que em suggereix ara mateix.
1. Més val sol que mal acompanyat
(in - inde - independència!)
2. Feta la llei, feta la trampa
(jutges, advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos)
3. Hi ha més dies que llonganisses
(sí, això del "procés" s'està fent i es farà llarg)
4. Com més serem, més riurem
(això en cas que no parlem d'un vagó de metro atapeït)
5. Qui paga, mana
(excepte si es tracta de pagar deutes a la 'troica', oi, senyor Tsipras?)
6. La primavera la sang altera
(i les hormones també)
7. A poc a poc i bona lletra
(sempre recordaré amb orgull el comentari amb què en Francesc Parcerisas va acompanyar el notable alt que em va posar a 2n de traducció anglès-català a l'EUTI: "Lent però segur")
8. A la tercera va la vençuda
(mmm, aquest any a la Meridiana ja era la quarta...)
9. Les aparences enganyen
(excepte potser la del senyor Rajoy, que es veu que és totxo d'una hora lluny)
10. Tots els camins porten a Roma
(i els AVE deficitaris a Madrid)
11. De mica en mica s'omple la pica
(però si treus el tap es buida en un tres i no res)
12. Parlant, la gent s'entén
(només si escoltes alhora que parles)
13. Cada casa és un món
(de vegades un Sistema Solar sencer)
14. Per una orella li entra i per l'altra li surt
(ups, perdona, no t'estava escoltant)
15. Qui no corre, vola
(ostres, i jo estirat a la gandula...)
16. La paciència és la mare de la ciència
(sempre he sentit curiositat per saber qui és el pare)
17. A l'estiu, tota cuca viu
(mosquits tigre, cargols poma, vespes asiàtiques...)
18. El temps tot ho cura
(menys l'estupidesa crònica)
19. D'on no n'hi ha, no en raja
("Pues... ¿y la europea?")
20. El remei és pitjor que la malaltia
(la culpa és de les farmacèutiques, oi, exmonja Forcades?)
21. L'excepció confirma la regla
(i la sang a la compresa també)
22. L'esperança és l'últim que es perd
(doncs jo, posats a perdre, abans l'esperança que la dignitat)
23. Qui no plora, no mama
(però si mames massa, de vegades també acabes plorant, per la ressaca de l'endemà)
24. El temps és or
(demà aniré a ingressar uns minuts al banc, aviam si cola)
25. Any nou, vida nova
(però amb la mateixa vella llista de bones intencions que no es compliran de l'any passat)
dijous, 24 de setembre del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Qui bé t'estima et farà plorar. (I qui no t'estima encara més!)
ResponElimina"A cal sabater, sabates de paper", en aquest cas no es compleix aquest refrany, pel que veig en aquesta casa Barrobés-Meix. Gràcies, m'ha agradat molt el post. Records
ResponElimina