Manifest
a favor de l’objecció de consciència i
de
la deserció a Rússia i a Ucraïna
Som els qui, durant les darreres dècades del segle XX i
principis del segle XXI vam participar a la campanya antimilitarista contra el
Servei Militar Obligatori i la Prestació Substitutòria al Regne d’Espanya. Vam
ser desenes de milers de persones, amb el suport de milions de persones més, en
una mobilització popular històrica que va conquerir el dret a l’objecció de
consciència i que va acabar amb la servitud vergonyant de la «mili». Una
comunitat desobedient i antipatriarcal que es va enfrontar a milers de judicis,
a la persecució i a la presó; i que es va sostenir gràcies al suport mutu i, en
gran mesura, a la lluita de les dones mentre eren a la presó els homes que es
negaven al reclutament. Ahir, com avui, reivindiquem la insubmissió a la
guerra, i una humanitat alliberada de l’autoritarisme i dels exèrcits. Vam
lluitar aleshores i continuem lluitant ara contra totes les injustícies que
provoquen les guerres i per l’eliminació de les seves causes.
Mentre els estats adornen la barbàrie de la guerra amb la
seva propaganda patriòtica, insistim en el dret universal a renunciar a les
armes i que les persones decideixin lliurement el seu destí. Ningú s’hauria de
veure obligat a escollir entre un costat o l’altre de l’escorxador.
El govern ucraïnès ha establert el reclutament forçós per
als homes d’entre 18 i 60 anys, convertint en clandestins milers de joves i
adults que es neguen a combatre, i als quals les bandes paramilitars detenen en
controls de carretera i a la sortida de les ciutats. El govern rus enganya i
coacciona els soldats perquè no abandonin les files de la seva armada. La Unió
Europea nega l’asil polític als desertors de tots dos bàndols, envia armes a la
zona i anuncia l’increment del seu pressupost militar. La guerra accelera la
crisi energètica i mediambiental global, i amenaça encara més l’economia de les
persones vulnerables i dels països empobrits.
Ens neguem a obeir passivament sense oferir resistència.
Ens neguem a compadir les víctimes de les guerres sense protestar. Rebutgem la
masculinitat forjada en la figura i el mite del guerrer, la colonització
patriarcal de les nostres ments i dels nostres cossos. No ens volem convertir
en éssers nocius i perillosos, capaços de cometre tota mena d’humiliacions i
maltractaments. No volem ser còmplices de la violència sexual contra dones de
totes les edats, ni de l’assassinat d’infants, de persones malaltes o de gent
gran indefensa. Les solucions que generen més violència perpetuen la dominació.
• EXIGIM
que s’aturi la invasió russa, la retirada de les tropes d’ocupació i el
respecte a la voluntat de tota la gent que viu a les diferents zones d’Ucraïna
per decidir el seu futur en llibertat, respectant els drets de totes les
minories.
• EXIGIM
que la Unió Europea i el Regne d’Espanya en particular acceptin les peticions
d’asil dels qui deserten de la guerra o fugen del reclutament obligatori,
d’acord amb el dret universal a l’objecció de consciència. Matar en una guerra
no és un «deure cívic».
• EXIGIM
que la Unió Europea aculli sense restriccions totes les persones que hi arribin
fugint de qualsevol guerra que hi hagi al món. Rebutgem el racisme i la
crueltat de les fronteres.
• EXIGIM
que s’aturi l’enviament d’armes i tropes de països de l’OTAN a la zona, el
desmantellament dels paradisos fiscals on blanquegen els seus beneficis les
indústries d’armament i les oligarquies europees, i la desmilitarització del
conflicte. Els crims de guerra anteriors de qualsevol de les parts en conflicte
no justifiquen cap intervenció sagnant més: la solució no pot ser mai afegir
més llenya al foc.
• ANIMEM
les poblacions civils dels territoris en guerra a resistir-se a l’odi social i
a donar suport als soldats i els desertors que es neguin a participar a la
matança.
• DONEM
SUPORT a tota aquella gent que a Ucraïna i a Rússia s’organitza amb finalitats
pacífiques, utilitza mitjans de lluita incruents, practica la desobediència
civil i la defensa noviolenta, i pateix la repressió política per oposar-se a
la guerra; especialment, als moviments antimilitaristes i feministes d’aquelles
terres.
• FEM
UNA CRIDA a organitzar una xarxa europea de suport als pacifistes i desertors
que desobeeixen a la guerra a Ucraïna i que per aquest motiu pateixen
persecució política.
• DESOBEIREM
les lleis espanyoles i europees tantes vegades com calgui per acollir a casa
nostra els pacifistes i desertors de Rússia i d’Ucraïna.
Acabar amb totes les guerres
és acabar amb la dictadura del sistema econòmic capitalista que les provoca i
se’n beneficia. S’equivoquen aquells que creuen que allargar aquesta guerra a
Ucraïna, els antecedents més propers de la qual es remunten al 2014, portarà
alguna mena de benefici per a ningú: només servirà per produir més patiment i
per alimentar el feixisme a tots els racons del planeta.
