Doncs bé, d'entrada us diré que a partir de la segona temporada el que era una coproducció de totes les autonòmiques va passar a ser una producció únicament de la televisió gallega, amb la qual cosa els capítols ens arribaven en gallec (que es diu O Faro) i jo -com que no sóc traductor de gallec- m'estic limitant només a ajustar... Bé, de fet m'hauria de limitar només a ajustar, però per deformació professional també acabo canviant la meitat dels diàlegs al meu gust i no només per qüestions d'ajust. També estic aprofitant per fer una immersió lingüística en el gallec.
Però com diu el títol d'aquesta entrada, el que us vull explicar és un viatge que vam fer a Santiago de Compostela part del personal que fem que aquesta sèrie arribi als espectadors de TV3 en català: traductors, ajustadors i actors de doblatge.
Aquí ens teniu tal com vam arribar a Santiago, el 12 d'octubre,
on ens van venir a rebre dues persones de la productora gallega.
El primer dia, i sent com era festiu, el vam dedicar a fer el turista per Santiago sense cap contacte amb res que tingués a veure amb la sèrie... excepte una fugaç visió de la Rebeca Montero, l'actriu que interpreta la malvada Rosa Muñoz, que ens va fer mala cara mentre passava amb el seu cotxe per un pas de zebra on nosaltres estàvem badant esperant alguns ressagats del grup. A més, va ser veure-la i exclamar-nos tots: "és la Rosa, és la Rosa!", cosa que va fer que immediatament accelerés tement que fóssim una colla de fans. Després ens van explicar que és una persona encantadora, però ja sabem que al darrere del volant tots ens transformem.
El segon dia, dimarts 13, ja va ser realment el dia Farero amb majúscules. De bon matí, el Diego -que és el de dalt a la dreta de la foto- ens va venir a buscar amb una furgoneta de 9 places i en dos torns ens va portar fins al polígon on hi ha els estudis on es grava la sèrie. Allà vam coincidir amb alguns dels actors -els que els hi tocava rodar aquell matí-, vam assistir al rodatge d'una escena.
El Fernando Tato -que interpreta el personatge del Ricardo- i el Roger Pera -que el dobla al català
El personatge de la Carmen Iglesias l'interpreta la Belén Constenla i el dobla la Maria Lluïsa Magaña
La María Mera (Patricia), la Raquel Espada (Lucía) i la Cristal Barreyro (veu catalana de la Patricia). Sí, ho heu vist bé, la María Mera està embarassada... i la Patricia també s'hi quedarà. El pare? Un misteri, esclar, és un culebrón, les coses no poden ser mai evidents.
La Luisa Merelas -àvia Fina- va aparèixer tard i amb cara de pressa. Va saludar fugaçment la Montse Miralles -la segona per l'esquerra- que li posa veu en català, i ja no la vam veure més.
La Paloma Otero (Eva) es prepara per començar a rodar una escena, amb càmeres, director, etc.
El realitzador amb tres pantalles on veu els tres plànols diferents de l'escena.
Després de les salutacions i de veure com es rodava l'escena, ens van portar a veure els diferents "sets", els escenaris on es desenvolupa la sèrie. Allà, tots els actors de doblatge es van voler retratar al que seria els "seu escenari".
El Marcel Navarro -veu del Víctor- i el Roger Pera al pis del Ricardo, imitant els personatges compartint un beure i amb un peluix del Diego
Aquí el Marcel amb la Txell Sotas -veu de la Feng- a l'habitació de l'hotel, que amb un ràpid canvi de decoració podia passar a ser l'habitació del Víctor o la de la Feng.
La Maria Lluïsa Magaña amb posat de gran empresària al despatx de la Carmen
A la cuina del Faro, la Montse Miralles i la Sílvia Vilarrassa imiten una escena típica dels personatges als quals posen veu, la Fina i l'Ángela respectivament.
Aquí un tal Marc Barrobés -traductor, ajustador i blogger- amb l'Agustí Farran -traductor-. Ens podríem haver posat a qualsevol lloc, vam triar el pis dels Villamil.
A la cinquena temporada, el Víctor es cansa de viure en un hotel i es compra un pis. La Txell Sotas -Feng-, el Marcel Navarro -Víctor- i la Cristal Barreyro -Patri- no es van poder estar de fer-s'hi una foto.
També ens van portar a veure l'estudi de so on acaben de polir els àudios, i on la televisió galega -que va venir a cobrir la visita- va voler que la Montse Miralles i la Sílvia Vilarrassa simulessin que doblaven una escena.
A la foto, el Masumi Mutsuda -que a la quarta temporada doblava l'Hugo-, fotografia l'escena.
Un cop acabat el rodatge del matí, la Belén Constenla ens va sorprendre amb vambes, texans i una samarreta de Bob Dylan, l'antítesi del personatge de la Carmen que interpreta a la sèrie
En sortir dels estudis ens van deixar en un restaurant a mig camí de Santiago que no recordo com es deia. Mentre dinàvem van començar a emetre un episodi d'O Faro, i com una colla de frikis vam cantar a cor la cançoneta "Hay familias que viven..."
No tot és marisc a Galícia: jo vaig gaudir com un boig amb aquest entrecot.
Tampoc podien faltar els licors i oruxos per tirar avall el dinar.
Amb la panxa plena i l'esperit alegre, vam aprofitar que al costat del restaurant passava el 'Camino' per tornar a peu fins a Santiago -3 o 4 km-. Un cop allà, ens vam separar i la resta del grup van anar als respectius hotels o apartaments a descansar, però jo em vaig estimar més aprofitar per fer una mica més el turista i visitar la catedral (el dia abans ja hi havíem entrat però hi feien missa i estava petada de 'peregrinos' i turistes), amb la possibilitat de veure coses tan xarones com aquests angelots...
Carrincló, grotesc, esgarrifós... A mi se'm va posar la pell de gallina, i no per cap mena de sentiment de reverència religiosa, precisament.
A la nit teníem reservat un dels altres moments culminants del viatge, un soparet (pagat per la productora gallega) amb alguns dels actors de la sèrie.
Una imatge del grup. De dalt a baix i d'esquerra a dreta:
primera filera - Diego (productora gallega), Julio Pereira (Mario), Ernest/o (productora gallega), Gerard Badías (cap de Dubbing, l'estudi de doblatge català), i mig tapat l'Agustí Farran (traductor); segona filera: un de la productora gallega, Mónica Caamaño (Olga), Maria Lluïsa Magaña (veu cat Carmen), l'actor que interpreta el Damián -no recordo com es diu-; tercera filera: una tal Marta que interpreta una tal Montse a la cinquena temporada, Óscar Morchón (Mon), Fran Paredes (Arturo), Sílvia Vilarrassa (veu cat Ángela - en gallec Ánxela) i Cesc (veu cat Mario); quarta filera: Fran Lareu (Iván), Paloma Otero (Eva), jo mateix -Marc Barrobés (traductor, ajustador)-, i un barbut que no sé qui era; cinquena filera: Adrián Castiñeiras (Víctor), Carmen Constenla (Carmen), Montse Miralles (veu cat Fina), Marcel Navarro (veu cat Víctor), Cristal Barreyro (veu cat Patri) i Eva (pautadora i repartidora de feina a Dubbing, o sigui, la que em fot canya perquè entregui els capítols ajustats i ha impedit que fins avui, un mes després, tingués temps per fer aquesta entrada del blog); sisena filera: Azucena Díaz (veu cat Rosa), Masumi Mutsuda (veu cat Hugo i a la primera temporada de l'intranscendent Jacobo), i Susana Sampedro (Irene - Erea en gallec); fila de baix: Txell Sotas (veu cat Feng), Roger Pera (veu cat Ricardo) i Fernando Tato (Ricardo)
L'Adrián Castiñeiras es va voler fotografiar amb la Cristal i la Txell, les veus catalanes del triangle amorós del Víctor
Casualment era l'aniversari del Fernando Tato, aquí dret agraint les felicitacions
El sopar, boníssim, va consistir en una successió de plats deliciosos típicament gallecs (amb molt de marisc, esclar) fins que ens vam afartar. Recordo ja al final unes sípies amb salsa que ningú del meu sector de taula es va atrevir a tastar de la fartanera que dúiem.
Casualment, a la part de taula que ocupava jo van coincidir tres actors (la tal Marta -Montse-, l'Óscar Morchón -Mon- i la Paloma Otero -Eva-) que havien estudiat i viscut alguna temporada llarga a Catalunya i parlaven perfectament el català.
Aquí la Paloma Otero un moment que li van passar al telèfon l'actriu que la dobla al català
Després de sopar vam anar a fer uns gintònics en un bareto de per allà a la vora, en un ambient molt agradable, cal dir que tots els actors i actrius que van venir al sopar eren força simpàtics, gens creguts i vam riure molt comentant coses de la sèrie.
L'endemà, dimecres, el grup català ens vam dedicar a fer una mica més el turista, vam visitar la Colegiata de Sar ("una iglesia que está en Sar") i després el mercat de Santiago, on se'ns va unir novament la simpatiquíssima Belén Constenla que ens va fer d'amfitriona una estona més.
La Colegiata de Sar tenia la peculiaritat que les columnes estaven tortes, com potser es pot apreciar a la foto de baix.
Aquí fent el vermut...
I aquí amb percebiños, queixo i viño amb la Belén Constenla
I bé, fins aquí la crònica d'aquest "viaxe fareiro". Algun dia d'aquests ja miraré de fer-vos un resum de l'evolució de la sèrie i us explicaré peculiaritats de la feina de l'ajustador... si l'Eva de Dubbing em deixa respirar una mica, he, he.
Quin gran "mini-reportatge, Marc. Enhorabona!!
ResponEliminaMolt ben explicat. ;)
ResponElimina