L'argument de la pel·lícula seria que els déus Ares i Hades s'uneixen amb la intenció de trair Zeus i Posidó per alliberar Cronos, que està captiu al Tàrtar. Però l'heroic semidéu Perseu, juntament amb el seu cosí Agenor -fill de Posidó- i la reina Andròmeda malbarataran els seus plans, rescataran Zeus i mataran Cronos.
Però bé, a banda dels noms dels personatges i l'ambientació pèplum, qualsevol semblança amb la mitologia grega real no només és pura coincidència sinó que fa una mica d'angúnia pensar que potser hi haurà friquis analfabets que l'única cosa que sàpiguen de mitologia grega sigui d'haver vist aquesta pel·li i la seva preqüela.
D'esquerra a dreta: Ares, Zeus i Posidó
En aquesta captura de pantalla podeu veure en Liam Neeson caracteritzat com a Zeus, amb Ares a la dreta i Posidó a l'esquerra, conversant amb Hades -d'esquena- abans que aquest i Ares els ataquin a traïció, capturin Zeus i deixin malferit Posidó. (Nota: podeu ampliar totes les imatges amb un clic)
Hades
Per caracteritzar en Ralph Fiennes com a Hades (que en anglès pronuncien 'heidis', com si fos la nena dels dibuixos animats que vivia amb "l'abuelito") devien reciclar la perruca del Sàruman del Senyor dels Anells.
La quimera en versió Hollywood no té cap de lleó, de fet té dos caps de monstre, i a més de cua de drac també té ales de drac.
Un cop vençuda la quimera, Perseu s'emporta el seu fill Hèlios (fill que havia tingut a la primera pel·li amb una tal Ió, una altra llicència de la pel·li) al Cim dels Ídols -un temple en ruïnes- on troben Posidó, supervivent de la traïció, que abans de morir li diu a Perseu que vagi a trobar el seu cosí Agenor, també semidéu, que està captiu d'Andròmeda, reina de Grècia (a la realitat mitològica Andròmeda era filla dels reis d'Etiòpia, es va casar amb Perseu i van tenir set fills i dues filles, cap dels quals es deia Hèlios. No va ser mai reina d'enlloc).
Andròmeda i Perseu en una escena de la pel·li
Agenor, que aquí fa el paper d'antiheroi i se suposa que personatge còmic, era a la mitologia grega fill de Posidó i Líbia i rei de Fenícia
Perseu, Agenor i Andròmeda se'n van aleshores a l'illa de Kail -un altre invent- a buscar Hefest. Allà es trobaran uns ciclops amb els que s'enfrontaran.
Un dels ciclops. Si d'una cosa em va servir traduir aquesta pel·li va ser per recordar que en català els ciclops són aguts i no pas plans.
Un cop els ciclops han estat vençuts i convençuts que els "protes" són bons, els acompanyen a la cova on viu el déu Hefest.
Hefest
A Hefest el pinten com un vell guillat, no fan esment en cap moment que sigui fill de Zeus (i per tant germà de Perseu i cosí d'Agenor) i li atribueixen la creació de tres armes que seran clau a la pel·li: el llamp de Zeus, la forca d'Hades i el trident de Posidó. No contents amb això també li atribueixen la creació del Tàrtar, l'infern mitològic, a partir d'una mena de maqueta. Hefest facilita als protagonistes que hi accedeixin per alliberar Zeus.
Aquest paio lleig és el minotaure, també fora de lloc a la pel·li, que s'enfrontarà amb Perseu, que el matarà (Perseu, Teseu... tampoc cal filar tan prim, devien pensar els guionistes).
Després de vèncer el minotaure, els herois arriben al Tàrtar, alliberen Zeus, -envellit per un procés d'absorció d'energia per passar-li a Cronos, com podeu veure al fotograma de dalt- i per art de màgia es traslladen al camp de batalla amb un canvi de lloc instantani digne del Son Goku.
Què seria un pèplum sense una escena de batalla amb milers d'extres vestits de soldats grecs o romans? Doncs aquí els teniu.
El fet d'ajustar una pel·li i anar passant les escenes endavant i enrere et pot fer descobrir coses com que els semidéus grecs com Agenor ja feien servir fundes dentals platejades dignes dels millors dentistes de l'era moderna.
Durant la batalla amb l'enemic, que de fet són una mena d'orcs gens mitològics amb dos cossos al damunt de dues cames, fa la seva aparició... CRONOS!
Sí, tu, en el que es podria definir com la llicència definitiva, els guionistes converteixen Cronos en aquesta mena de monstre gegantí de foc i fum... "This is Hollywood, baby".
I aquí teniu Perseu, cavalcant al damunt de Pegàs (que rima amb pedaç, en aquest cas mitològic) brandant la llança de Trium, l'arma que ha aconseguit després de vèncer Ares en combat singular i reunir les tres armes que he citat abans. Amb la llança vencerà el monstre de foc Cronos, salvarà la humanitat, s'acomiadarà amb emoció de Zeus abans que mori, li farà un petó a Andròmeda -perquè què seria d'una pel·li de Hollywood sense una noia que faci de repòs del guerrer- i vet aquí un gat, vet aquí un gos, i vet aquí un pitafi escandalós.
Sobre el procés de traducció no hi ha gaire cosa més a dir, potser només afegir que no sé exactament amb quin títol l'estrenaran en català. El cas és que jo he proposat La fúria dels titans, però com que resulta que en castellà, i per aquesta mania que tenen de canviar els títols de les pel·lis, la primera Clash of Titans la van traduir com a Furia de titanes, quan es van trobar que la segona es deia Wrath of Titans van haver d'improvisar i en van dir Ira de titanes. Per sort, i excepcionalment, la primera part es va traduir a TV3 com a Lluita de titans, amb la qual cosa potser sí que es podrà respectar per a la segona La fúria dels titans.
PD: Bé, estimat lector, si ets un friqui capaç d'empassar-te aquesta mena de pel·lis i t'ha semblat que tota aquesta entrada del blog era un 'spoiler' com una casa de pagès, pensa que una sessió amb un bon hipnotista pot aconseguir que oblidis que has llegit tot això abans que l'emetin per TV3.
A mi els pèplums m'encantaven, de petit. I això que encara eren pitjors que els d'ara, em sembla (si més no, el cartró pedra era més visible). Però no entenc per què canvien les històries mitològiques, al capdavall els grecs no crec que els demanessin drets d'autor, que tot i que duren eternament en aquest cas ja deuen haver caducat, no?
ResponEliminaQuina feina més divertida la vostra, Marc!
Salut