Fa poques setmanes ha sortit a la llum aquest llibre que em va tocar traduir per al segell Llibres a l'Abast d'Edicions 62, en el qual el president de Pfizer explica en primera persona com va anar tot el procés des que va sorgir la covid-19 fins que van treure la vacuna i es va començar a distribuir i administrar arreu del món.
Un llibre que pot resultar interessant tant per a la gent que ja s'hagi posat tres o quatre dosis de la vacuna i cregui que el senyor Bourla es mereix un premi Nobel o similar, com per als antivacunes amb ganes de trobar entre línies les coses que se suposa que ens amaguen sobre la vacuna, com per a la gran majoria que pugui estar en algun punt entre aquests dos extrems.
Però l'objectiu d'aquesta entrada no és entrar en aquest debat, sinó comentar les dificultats o curiositats que em vaig trobar a l'hora de traduir el llibre.
D'entrada, el títol. En anglès és Moonshot, una paraula que, com s'explica a la introducció, fa referència a la missió a la lluna dels Estats Units del president Kennedy, que literalment podria ser alguna cosa semblant a "disparats a la lluna" i que en el llenguatge popular d'aquell país ha quedat com una expressió per referir-se a qualsevol tipus de repte colossal, com ara fer una vacuna per a una malaltia nova en només nou mesos (un temps molt inferior a l'habitual). Després de consultar-ho amb la coordinadora editorial, l'Adriana Plujà, vam decidir menjar-nos amb patates la lluna i optar per El repte de la vacuna. Una solució que personalment em sembla més encertada que la que van adoptar per a l'edició en castellà.
Un altre repte que em vaig trobar va ser la part científica del llibre, on l'autor explica com funciona la tecnologia de l'ARNm (o ARN missatger) i com es produeixen les vacunes. I aquí em vaig haver de capbussar en el món de la genètica i la vacunologia, amb nombroses cerques per internet, consultes al Termcat i em vaig buscar un parell d'assessors genetistes del poble on visc, Sant Feliu de Codines: la Mariona Bustamante -la meva genetista de referència, que ja m'havia ajudat fa anys amb la traducció del llibre La dieta del GenoTipo- i en Ton Falqués -que ara viu i treballa des de fa uns anys a Suècia. Alhora, la Mariona va consultar una amiga i companya seva, la Ruth Aguilar. Aprofito aquestes línies per agrair-los novament a tots tres la seva col·laboració desinteressada. Tot i que he de dir que de vegades les seves solucions als dubtes que els plantejava eren diferents en els tres casos, i em va tocar triar la que creia que s'adaptava millor a cada frase o concepte, o la que pogués semblar més entenedora per als lectors profans en la matèria.
Una altra qüestió que vaig haver de decidir va ser la del tractament. L'autor reprodueix sovint al llarg del llibre converses que va tenir amb companys de Pfizer, els socis de BioNTech, funcionaris o polítics electes, etc. I en la majoria dels casos s'hi referia sempre pel nom de pila, la qual cosa podria suggerir de fer servir el tuteig, fins i tot en el cas d'alguns càrrecs polítics amb els quals el senyor Bourla explica que va acabar fent amistat. També és evident que l'autor vol transmetre la idea que dins de Pfizer són una "gran família", i en aquest cas no vaig tenir cap dubte de decidir-me pel tuteig en les converses entre directius de l'empresa. També vaig decidir que es tutegés amb el matrimoni cofundador de BioNTech, Ugur Sahin i Özlem Türeci, amb els quals deia que de seguida havia "connectat". Però en canvi em vaig estar de fer-ho en casos com el del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, tot i que l'autor arriba en algun moment a referir-s'hi pel sobrenom de Bibi, com si fossin amics de tota la vida.
El sempre difícil repte de la traducció, encara més complicat! Bona feina, segur!
ResponElimina