divendres, 13 de gener de 2017

155

Una altra de les maneres que he pensat per revitalitzar Plujademais és anar engrossint l'etiqueta 'còmics' comentant i recomanant tant els últims que he llegit com molts altres que han passat per les meves mans, ulls i cervell aquests anys i que no havia comentat (de fet, si no, per què coi tinc una etiqueta al blog que es diu 'còmics'?).

I començaré per 155, una novel·la gràfica de l'argentí Agustín Comotto editada per Nordicacòmic que narra la vida de Simón Radowitzky, un anarquista jueu rus (o rus jueu, no sé si l'ordre dels factors altera el producte en aquest cas).



El còmic comença amb el Simón tancat al penal d'Ushuaia, a la Patagònia argentina, des d'on va trenant la història de la seva trista realitat amb els records d'infantesa i joventut. Si no voleu que us faci un spoiler, mireu només les imatges i correu a comprar-lo per llegir-lo vosaltres mateixos.




Agustín Comotto, l'autor de 155

El Simón (Shimele en jiddisch), nascut l'any 1891 a Stepanice -actual Ucraïna però llavors part de l'Imperi Rus- viu de prop la cara més fosca de la humanitat quan de petit els cosacs arriben al seu poble i massacren gran part de la població -jueus o no- en una operació de 'neteja ètnica' amb el vist-i-plau del tsar.

Amb la família es trasllada posteriorment a Yecaterinoslav, on d'adolescent comença a treballar en una fàbrica i entra en contacte amb el moviment anarquista, la qual cosa també el posarà a la diana de la repressió tsarista i a la llarga l'obligarà a fugir a l'Argentina.

Allà viurà la 'Semana Roja' i la brutal repressió del règim, la qual cosa el porta a la decisió de carregar-se el cap de la policia responsable de la massacre, Ramón Lorenzo Falcón, moment que il·lustra aquesta pàgina que m'he permès escanejar perquè us feu una idea de l'estil del còmic.


Una pàgina a manera de petit tast del còmic

A Ushuaia s'hi passarà 21 anys, resistint gràcies a la fortalesa que li donen els seus ideals i el record de la Lyudmila, el seu amor d'adolescència i joventut, també lluitadora anarquista.

Quan finalment i gràcies a les campanyes de solidaritat aconsegueix l'indult, arriba en plena Guerra Civil a Espanya, on també fa seva la causa anarquista, cosa que novament el portarà a un nou exili, primer a França i finalment a Mèxic, on va morir l'any 1956.

En total el còmic són 270 pàgines que vaig devorar la tarda de Nadal així que vaig tenir un espai de 'llibertat' entre els diversos àpats familiars. I el recomano de tot cor, sobretot per tots aquells qui compartiu la fam de justícia i els anhels d'un món més igualitari amb el Simón Radowitzky.

Ah! He d'afegir que l'Agustín Comotto fa anys que viu a Catalunya i que el llibre va arribar a les meves mans com a regal del meu germà Eduard, que va estar a la presentació que en van fer a Vilafranca -on viu- i a més va aconseguir aquesta dedicatòria personalitzada de l'Agustín.


1 comentari:

  1. ¡¡Estupendo!!, hay que mantener siempre viva la llama de la Acracia, La Idea...

    ResponElimina