Traduir poesia

Avui publico un poema del poeta serbo-americà Charles Simic traduït per la Marta Pera Cucurell dins del recull Mestre de disfresses, que li va servir per guanyar el Xè Premi Jordi Domènech de traducció de poesia, organitzat per Cafè Central.

Penes íntimes

No tinc més dret a queixar-me
que el veterà mutilat que toca el banjo,
que la vella que obre el moneder
per donar-li algun cèntim,

no fos que tots dos s'ofenguessin i em peguessin
al cap amb una crossa.
La meva angoixa ha de continuar muda,
amagada darrere el pas ferm i un somriure.

Un dia, de genolls, vaig renegar de Déu
per tot el dolor i la injustícia que consent.
Des de llavors, encara em sento més sol
com un viudo etern inconsolable

passo pel costat dels indigents arraulits en portals
un matí d'hivern i no goso
lamentar-me de la meva nit d'insomni
ni dels peus freds que em fan caminar de pressa.


Si no us conformeu amb aquest poema, podeu fer clic on diu 'vull continuar llegint' i sabreu més coses de Charles Simic, de la Marta Pera, del premi de traducció de poesia Jordi Domènech, del Cafè Central, de quina relació té tot això amb mi, i tindreu un parell de poemes de Charles Simic en anglès de propina.
Com que és possible que els que conegueu la meva trajectòria de fals poeta us pregunteu què hi fa ara aquest poema en el meu blog, començaré des del principi.

A principis de març, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va organitzar el XXII Seminari sobre la Traducció amb el títol "Els traductors, pioners de la cultura" i em va fer gràcia d'assistir-hi. Va ser molt interessant, i si us sobra temps el podeu veure en diferit en l'enllaç que hi he posat. Una de les idees que es van transmetre per part dels conferenciants era la del traductor 'pioner' que no es limita a traduir el que li encarreguen sinó que ell mateix coneix alguna cosa que li agradaria traduir, que li sembla interessant de traduir o que ja ha traduït i l'ofereix a les editorials.

En el seminari hi vaig poder saludar diversos coneguts, exprofessors meus de l'EUTI -l'antiga Escola Universitària de Traductors i Intèrprets- com el Francesc Parcerisas o la Laura Santamaria, i col·legues traductores (o extraductores) de TV3 com la Isabel Olid, que moderava l'acte, o la Marta Pera, que coneixia d'alguna reunió de les que fem de tant en tant els traductors de TV3 per temes "sindicals" que al final no solen treure cap a res i per haver traduït a mitges una cosa tan poc poètica com la primera temporada de Martin Mystery, uns dibuixos animats més aviat poca-soltes en què els protagonistes es dedicaven a resoldre misteris paranormals.

Precisament amb la Marta Pera vam acabar anant a dinar després del seminari i xerrant de temes diversos, bàsicament relacionats amb la traducció. Ella fa temps que es dedica sobretot a la literatura, i ha traduït autors de renom (la llista és llarga, la podeu veure al seu blog si cliqueu l'enllaç del paràgraf anterior.) Em va sorprendre quan em va dir que no havia vist mai ni un euro per drets d'autor d'aquestes traduccions, que jo em pensava que es devien vendre prou com per donar royalties. I ella es va sorprendre encara més quan jo li vaig dir que al llarg dels anys havia guanyat més de 2.400 euros per una estupidesa tan gran com el llibre de la Miley Cyrus.

Entre altres coses, i seguint el fil de la idea de la conferència, jo li vaig parlar d'El blues de la reserva, que ara estic tornat a oferir a editorials a veure si en trobo cap interessada a publicar-la; ella em va parlar d'en Charles Simic, un poeta serbo-americà que també havia traduït per plaer i del que esperava trobar qui li publiqués.

Aquell vespre vaig buscar per Internet i vaig trobar un enllaç amb diversos poemes, i realment em van semblar molt bons, profundament humans, sense grandiloqüències, amb un vocabulari gens enrevessat, i temes d'allò més divers, amb un punt de misteri que en alguns casos em recordava la sèrie Twilight Zone, la zona de besllum, (o en traducció barroera La dimensió desconeguda) on res no és exactament el que sembla.

Unes setmanes més tard, en un d'aquells moments que obro l'Ara.cat per veure si ha petat el món o no, casualment vaig veure un dels temes destacats com "Ara mateix" que explicava que la Marta havia guanyat el Xè premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la traducció de Mestre de disfresses (Master of disguises). I he dit casualment, perquè si obries l'Ara.cat poca estona després ja l'havies de buscar expressament amagat a la secció de cultura. Li vaig escriure per felicitar-la i ella em va convidar a l'acte de lliurament del premi, el passat 27 de maig a l'Arts Santa Mònica de Barcelona.

L'acte d'entrega de premis, molt lluït, em va servir per saber de l'existència de Cafè Central, els organitzadors del premi i de l'acte, del patrocini de Fundació Banc Sabadell (fins i tot el dimoni pot fer coses bones, encara que sigui per rentar-se la cara, com ara donar 6.000 euros per un premi de traducció de poesia) i sobretot per gaudir dels poemes de Charles Simic, llegits en anglès per una companya de la Marta Pera del grup Les Quatre Gates amb la posterior lectura de la versió catalana per part de la mateixa Marta. A l'últim poema va sortir a llegir la versió catalana el Joan Pera (sí, sí, "el" Joan Pera), que és oncle de la Marta i que en temps havia ajustat traduccions audiovisuals meves per a un estudi de doblatge que es deia Audioclip i també vaig tenir el plaer de saludar. A més, en un petit monòleg espontani després de llegir el poema, va tenir el detall de tenir un recordatori per traductors i lingüistes i la feina que hem fet i fem pel català i la normalització lingüística.

Per acabar l'acte, el Francesc Parcerisas va fer un parlament sobre la traducció de poesia -un parlament molt interessant i que em va recordar els temps que n'era alumne a la UAB- i que molt encertadament la gent de Cafè Central ha inclòs en el molt recomanable llibre De traduir (poesia) juntament amb la transcripció dels parlaments de la resta d'entregues de premis Jordi Domènech a càrrec de gent com Joan Sellent, Anna Casassas i Joan Fontcuberta (un altre exprofe) entre d'altres.

Bé, i pels que hagueu tingut la paciència d'arribar fins aquí, i com havia promès, us poso un parell de poemes en anglès de Charles Simic que vaig trobar en aquest enllaç, poemes més antics que no formen part de Master of Disguises.

Clouds Gathering

It seemed the kind of life we wanted.
Wild strawberries and cream in the morning.
Sunlight in every room.
The two of us walking by the sea naked.

Some evenings, however, we found ourselves
Unsure of what comes next.
Like tragic actors in a theater on fire,
With birds circling over our heads,
The dark pines strangely still,
Each rock we stepped on bloodied by the sunset.

We were back on our terrace sipping wine.
Why always this hint of an unhappy ending?
Clouds of almost human appearance
Gathering on the horizon, but the rest lovely
With the air so mild and the sea untroubled.

The night suddenly upon us, a starless night.
You lighting a candle, carrying it naked
Into our bedroom and blowing it out quickly.
The dark pines and grasses strangely still.

Pocket Theatre

Fingers in an overcoat pocket. 

Fingers sticking out of a black leather glove.

The nails chewed raw. 
One play is called "Thieves' Market," 
another "Night in a Dime Museum."

The fingers when they strip 
are like bewitching nude bathers 

or the fake wooden limbs in a cripple factory. 

No one ever sees the play: 

you put your hand in somebody else's pocket
on the street 

and feel the action.

Ah, per acabar, comentar que el llibre Mestre de disfresses en català no sortirà fins a l'octubre, que quan el presentin espero que la Marta se'n recordi de convidar-me, i que ja us ho explicaré.

També vull animar tots els traductors amants de la poesia que conegueu poetes o reculls de poesia no traduïts al català a acceptar el repte de traduir-los i participar a properes edicions del premi Jordi Domènech, que en trobareu la informació a la pàgina web de Cafè Central.