CASUALITATS
IMPOSSIBLES
I va resultar que
la vida no era tan llarga.
I que aquella
casualitat de trobar-te
a la cua d'un
cinema,
a la barra d'un
bar,
en l'atapeïment
del metro,
nedant a la
platja,
o corrent sota la
pluja,
no va arribar
mai.
I ara que ja no
et busco,
que sé que no et
trobaria,
et veig fent cua
al cinema,
prenent cerveses
als bars,
entre les cares
del metro,
sorgint entre les
onades,
o caient al meu
damunt,
en forma de gotes
d’aigua
que brillen com els
teus ulls.
És teu? M'agrada molt.
ResponEliminaSí que és meu, sí. Si no, n'hauria citat l'autor.
ResponEliminaEs mol maco Marc
ResponElimina