dilluns, 3 de setembre de 2012

El blues de la reserva - Capítol 9


Món petit

Un noi indi pren una copa
de tot el que va matar el seu germà.
Un noi indi creua amb el cotxe la via del tren
després de mirar a banda i banda.
I arriba a la reserva,
on els supervivents estan obligats
a arreplegar els ossos i la sang,
mentre els morts veuen com el món es fa miques.

tornada:
Però és un món petit
no cal que hi paris atenció.
És la reserva,
a les notícies ni en fan menció.
Sí, és un món petit,
i cada dia és més petit, més petit, més petit.

Una noia índia desapareguda
mentre feia dit a l’autopista.
Una noia índia va sortir a la carretera
i un llop blanc se li va menjar el cor.
Una noia índia trobada nua vora el riu,
morta amb dos trets al cap.
Una altra que se’n va, una altra que se’n va,
i el nostre món s’omple amb tots els nostres morts.

(es repeteix la tornada)


Una setmana després que els Coyote Springs tornessin d’amagat de Manhattan a la reserva índia spokane, en Junior Polatkin va robar una escopeta de la furgoneta d’en Simon. En Junior no n’entenia gens de calibres, però sabia que l’escopeta estava carregada. Sabia que l’escopeta estava carregada perquè li ho havia dit en Simon. En Junior es va penjar l’escopeta a l’espatlla i va pujar a la torre de l’aigua, que havia estat buida gairebé tota la vida. Va mirar avall cap a la reserva, cap als sostres de les cases d’HDU i del supermercat. Sota d’ell es va aplegar una gentada, encerclant la torre. Va sentir les sirenes llunyanes dels cotxes de la policia tribal i el va sorprendre que els pasmes ja estiguessin en camí.

En Junior es va despenjar l’escopeta. Va notar la fusta suau i freda de la culata, la va recolzar a la reixa metàl·lica del terra i va posar el front contra la boca del canó. Hi havia un joc de nens així, va recordar en Junior, amb un bat de beisbol. Dret al lloc del batedor, posaves un extrem del bat a terra i recolzaves el front a l’altre extrem. Aleshores havies de donar voltes i voltes sobre el bat, una, dues, deu vegades. Després havies de córrer des del lloc del batedor fins a la primera base, fent esses com un borratxo. En Junior ho va recordar. Va treure el fiador, va posar el polze contra el gallet i va sentir una lleugera tensió. En Junior va prémer el gallet.


* * *

Nota: per no tenir problemes per temes de drets d'autor, he decidit suprimir gran part dels capítols mentre miro de buscar alguna editorial interessada a publicar-lo. Si t'interessa llegir-lo, escriu-me a marc(arrova)barrobes.cat i te l'enviaré sencera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada