dijous, 27 de setembre de 2012

Un cafè amb llet que s'ha tallat

Aquest setmana, el president de Catalunya Artur Mas ha decidit avançar les eleccions davant la impossibilitat de dur a terme el "pacte fiscal" amb el qual s'havia presentat als darrers comicis i per mirar de capitalitzar el clam popular per la independència que va sortir massivament al carrer el passat 11 de setembre. Potser finalment els partits catalanistes es posaran d'acord i aconseguirem sortir d'aquesta xacra que és Espanya, i esperem que la futura Catalunya independent sigui un país més just, més lliure i més democràtic en el sentit grec de la paraula.

De moment, però, un dels danys col·laterals que té aquest avançament d'eleccions és l'anul·lació d'una comissió d'investigació del Parlament que havia d'investigar un més que presumpte cas de corrupció en el món de la sanitat pública i que van destapar dos periodistes de la revista Cafèambllet, Marta Sibino i Albano Dante. Per si fos poc, aquests dos periodistes s'enfronten ara a un judici per una denúncia dels corruptes als quals han desemmascarat.


A continuació transcric un article publicat per l'Esther Vivas al seu bloc (i també al diari Público), on ho explica.

Què pot passar si intueixes un cas de corrupció a les institucions públiques, l’investigues, el descobreixes i el difons? Doncs que pots acabar al jutjat abans que els casos que has destapat, denunciat i amb l’amenaça d’una multa de 20 mil euros. Això, que un cop més ens recorda el món al revés en què vivim, és el que els ha passat a Marta Sibina i Albano Dante, editors de la revista Cafeambllet. Avui són jutjats a la Ciutat de la (in)Justícia.

Quin ha estat el seu delicte? Investigar allò que “no tocava”. La revista Cafeambllet, una publicació comarcal de la Selva i l’Alt Maresme amb pocs mitjans però amb una voluntat de ferro per descobrir la veritat, després de dos anys d’investigació va destapar els “negocis” ocults en la sanitat pública catalana. Opacitat en la gestió dels hospitals públics de Blanes i Calella; ingressos irregulars de l’ex-alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, i la seva dona; adquisició per part d’aquest i de la regidora de Pineda de Mar, Carme Aragonès, de consultoris públics molt per sota del seu valor real; pagament de 720 mil euros per informes inexistents a l’ex-president dels hospitals de Blanes i Calella, etc, etc, etc.

I ara Josep Maria Via, membre del consell d’administració de l’empresa que gestionava els hospitals de Blanes i Calella quan van tenir lloc aquests escàndols, assessor, també, d’Artur Mas i amb relacions estretes amb alguns dels implicats en els casos ara descoberts, els denúncia per “atemptar contra el seu honor” i els demana 20 mil euros d’indemnització. Però, contra quin honor s’atempta aquí? El del Sr. Via i els seus “amics” involucrats en aquests escàndols, el d’uns periodistes que busquen la veritat i se la juguen o el d’un “poble” que ha estat robat per aquells que diuen gestionar com “els millors” les arques públiques? El treball d’investigació destapat per la revista Cafeambllet ha corregut com la pólvora per les xarxes socials. El vídeo que ells mateixos van elaborar, “El robatori més gran de la història de Catalunya”, explicant el seu treball, va aconseguir en pocs dies cent mil visites. I al ritme que el seu “eco” creixia, van augmentar les amenaces, les querelles, el material censurat a internet, les revistes retirades en hospitals de la comarca. Es tractava d’una veritat incòmoda.

Abans d’ahir el president Artur Mas va avançar els comicis a Catalunya i, més enllà d’instrumentalitzar les legítimes aspiracions sobiranistes del poble català per treure rèdit electoral i tapar la seva virulenta política de retallades, tal avançament li resultarà molt útil al partit de Mas per posar fi a la comissió parlamentària que havia d’investigar aquests escàndols i en la qual havien de comparèixer diversos dels seus implicats amb vincles estrets amb CiU així com l’actual conseller de salut Boi Ruiz. La dissolució del Parlament significa acabar amb la comissió abans que aquesta comenci a caminar.

“Periodisme és imprimir alguna cosa que un altre no vol que s’imprimeixi. La resta són ‘relacions públiques’” deia George Orwell. Amb aquesta frase Marta Sibina i Albano Dante s’acomiadaven en una carta que van enviar recentment demanant suport i difusió davant una “justícia” que avui els porta davant els tribunals. Esperem que mai ens falti el cafèambllet, un cafèambllet amarg per als de dalt i dolç, rebel i desobedient per als de baix. Només així canviarem les coses. Encara que a més d’un se li ennuegui la beguda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada