Ara fa unes setmanes vaig estar de visita a Santa Coloma de Farners, a veure alguns dels antics amics i companys del desaparegut Ateneu Alternatiu Selvatà, la majoria dels quals ara estan en una mena de diàspora física i/o mental. Dels pocs que hi queden, el Toni em va acollir a casa seva, la Fàbrica de l'Albó, Castanyet amunt en direcció al Sobirà de Santa Creu d'Horta. Al matí, quan em vaig despertar, em vaig fixar en aquestes rajoles que no havia vist la nit abans.
No vaig poder reprimir un "mecagundéu!", que ja em va dir el Toni que no era gaire original, que més o menys tothom deia algun renec o altre quan ho veia.
Em va intrigar força la signatura, que per si no es veu prou bé diu "Lliga E. contra el mal parlar". Avui he estat buscant per Internet i he trobat aquí més informació. Sembla ser que la "E", que jo havia suposat que podia ser "eclesiàstica" o "episcopal" de fet volia dir "espiritual", i pel que he trobat després buscant-ho amb el nom sencer sembla que aquesta "Lliga espiritual contra el mal parlar" era una associació adscrita al Foment de la Pietat Catalana i també coneguda com a Lliga del Bon Mot, evidentment de gent de missa, i que tenia com a objectiu "l'extirpació de la blasfèmia i del llenguatge immoral".
La Lliga E. va tenir presència a Catalunya i ses Illes, on organitzava actes, penjaven rajoles com aquestes a les cases que ho demanaven i publicaven la revista El Bon Mot. Va estar activa fins a mitjan segle XX.
I suposo que no cal dir que van fracassar en el seu objectiu final, si més no a nivell general.
La manera com renegava la gent en aquella època -i en la meva infantesa-, feien feredat. Ara hauríem de demanar a la gent que parli amb correcció, se sent cada català que fa llàstima -la llengua, no la persona!
ResponEliminaAcabo de descobrir el teu blog. Molt interessant. Ja tens una seguidora nova :-)
ResponElimina