Run All Night

En l'afany de donar-li més vida al blog, tornaré a ressenyar totes les traduccions que faci, fins i tot si són pel·lícules totalment lamentables com la del títol, que no sé si s'estrenarà a TV3 com a Una nit per sobreviure (traducció del títol castellà, una de les manies de TV3) o Corre tota la nit (que seria la traducció literal) o algun tercer títol que ja no dependria de mi.

La pel·li en qüestió, així per resumir, va de gàngsters irlandesos a Nova York. En Liam Neeson, el protagonista (i que se suposa que cola com a 'bon actor', tot i que el seu currículum està farcit de pel·lícules de merda com la que aquí ens ocupa o Wrath of Titans), fa el paper de gàngster en hores baixes, abandonat pels amics i per la família, però que per casualitats d'aquelles de pel·lícula -sobretot de pel·lícula dolenta- es veu obligat a matar el fill del seu cap -interpretat per Ed Harris, un altre 'bon' actor- just quan aquest és a punt de matar el seu fill, que de fet es veu que l'havia repudiat fa temps. perquè ell ni tan sols coneix les seves netes. Total que això desencadenarà una nit de persecucions, trets i morts a dojo -inclosa la del protagonista, que es redimirà judeocristianament per salvar el seu fill i fer perdonar així els seus pecats ("no sin goes unpunished" es pot llegir al cartell promocional).

Una curiositat de la pel·li és que el director és català (what the fuck?!!!) i es diu Jaume Collet-Serra. Aquest bon home va decidir als 18 anys anar a fer les amèriques i sembla que li ha anat prou bé com perquè ara ja li deixin dirigir i produir pel·liculasses com aquesta, amb la qual va intentar batre el rècord mundial de tòpics suats i és possible que ho aconseguís. Per exemple domina a la perfecció la teoria que els dolents tenen mala punteria -si no fatal directament- i els bons sempre l'encerten a la primera. L'exemple perfecte d'això seria el tal Common que surt al cartell (el d'ulleres de l'esquerra, un raper reconvertit en mal actor), que el contracten perquè se suposa que és un megacrac entre els assassins a sou, amb mira telescòpica d'infraroigs i tot, però que és totalment incapaç d'encertar el seu objectiu encara que estigui quiet i d'esquena. I en canvi, el fill del Neeson, que no ha tingut mai cap relació se suposa amb el món dels gàngsters, té una punteria que ni el millor tirador olímpic. El propi Neeson, també, quan decideix posar-se del bàndol del fill i contra els gàngsters, entra en un bar ple de 'dolents' i se'ls carrega a tots sense patir ni una mínima esgarrinxada. Bé, no faré més spoilers, tot i que la pel·li de fet és un spoiler en ella mateixa, ja saps com acabarà abans que hagin passat vint minuts, com si ja n'haguessis vist trenta o dues-centes d'iguals.

Pel que fa al procés de traducció, comentaré tres cosetes: 

1) Crec que ja he comentat algun cop que de vegades un dels problemes de traduir de l'anglès i haver d'ajustar és que l'anglès és un idioma molt monosil·làbic en comparació amb el català, i que et pots trobar frases amb onze paraules monosil·làbiques com ara "Why do you think I saved you a front-row seat?", que traduïda literalment seria "Per què creu que li he reservat un seient a primera fila?", que ja serien disset síl·labes i per tant es fa massa llarg per encaixar-ho en boca (i no seria l'exemple més exagerat, però és el que vaig apuntar per comentar-ho). En aquests casos has de pensar què et menges i com mires de reduir-ho sense perdre massa significat, i en aquest cas va ser "Per 'xò li he guardat un lloc a primera fila", que ja només serien tretze síl·labes, i com la frase comença en OFF (o sigui que no surt la boca de qui la diu en pantalla) li pots marcar un AVÇ (que vol dir que avancin lleugerament l'inici de la frase) perquè quadri en pantalla.

2) En aquesta pel·li sortien sovint veus de ràdios de la policia, que en alguns casos estaven transcrites al guió en anglès, però que en altres et trobaves marcades com a "(low and indistinct)". Com que sé per experiència que als directors de doblatge no els hi sol agradar que els hi deixis posat "fluix i inintel·ligible", la solució és tirar d'inventiva i posar alguna cosa que tampoc vulgui dir res significatiu, del tipus "135, atenció, 135, ens rebeu?" (135 se suposaria que és el número de la patrulla, per exemple). O qualsevol altra cosa que quedi bé en el context del que està passant.  
3) Una altra cosa que et fa tirar d'inventiva són els "ambients", o sigui les veus de fons que es poden sentir, per exemple, en un bar, un estadi d'hoquei gel, un carrer, al metro... Si us hi fixeu, quan veieu una pel·li doblada al català, en aquests casos notareu que se senten veus que en general no es pot distingir gaire què diuen, però que sonen a català i no a anglès. Quan trobes una escena amb ambients, ho has de marcar per exemple així: 

AMBIENT (BAR – HOMES I DONES) Dues cerveses, sisplau./ Voldran res per menjar? / Per mi un hot dog, sisplau. Amb quetxup i mostassa./ Jo no res, gràcies./ Qui creus que guanyarà el partit? / Els Rangers, segur. (etc) 

Com ja he dit, després normalment aquestes frases i veus se senten tan de fons que tampoc acabes d'entendre què diuen, però quan fas l'ajust part de la teva feina és posar aquests 'ambients'.

I poca cosa més es pot dir d'aquesta pel·lícula, només que potser algun dia d'aquests l'anunciaran com a "la gran pel·lícula del divendres" o similar. És possible que el problema no sigui de la pel·lícula, sinó meu, que tinc el gust massa refinat (hahahahahahahaha!).