Traductor, ajustador... i inventor de diàlegs

Aquestes últimes setmanes he hagut de traduir i/o ajustar tres coses diferents que han tingut el denominador comú que en totes tres m'ha tocat inventar textos, i no em refereixo a la creació d'ambients que ja he explicat alguna vegada.

Per ordre cronològic, em van passar per ajustar dos episodis -el 7 i el 8- d'una sèrie d'anime (dibuixos animats japonesos) que s'ha d'estrenar a Netflix i es diu A.I.C.O. Incarnation. Per als qui hi estigueu una mica familiaritzats, la trama era una mica tipus Akira, amb estranys monstres de matèria que se suposa que depenen de l'energia mental d'una nena que està en coma i una colla de 'soldats' que se suposa que els han de neutralitzar.

En aquest cas, l'idioma original era el japonès i a mi em van passar la traducció al castellà perquè l'ajustés. Però en alguns casos la frase castellana era molt més curta que la veu original, per la qual cosa calia inventar per allargar-la. I en algun altre cas directament algun personatge deia alguna cosa i no hi havia la traducció, o sigui que a inventar toca. Cal dir que solien ser exclamacions en ple combat o coses semblants. Si m'hagués trobat alguna frase realment llarga o que pogués tenir importància sense traducció ho hauria fet saber al client perquè en reclamés la traducció.

La segona era una pel·li iraniano-americana (es diria així?), o sigui feta per americans d'origen iranià, o iranians exiliats als EUA, sobre una noia de pares iranians que ja té arreglat el matrimoni amb un home també d'origen iranià però s'enamora d'un americà ari, com es pot observar a la foto promocional. 

En aquest cas, la pel·li era en anglès però de tant en tant, i suposo que per donar-li el toc exòtic, els personatges iranians deixaven anar alguna frase en iranià, que en alguns casos tenia subtítol però en d'altres no. Per qüestions tècniques es veu que era difícil o quedava malament deixar els trossos en iranià en versió original i doblar els altres al català (en alguns casos perquè es trepitjava una frase iraniana amb una anglesa a la mateixa pista de so) i em van fer ajustar per al doblatge els que tenien subtítols i directament inventar-me els que no. En un moment d'entusiasme vaig fer que un personatge que s'exclamava exageradament veient una tia bona digués "per les barbes del profeta Mohamed!", que a més em lligava força amb els moviments dels llavis, amb moltes bilabials.

I després de passar pel japonès i l'iranià, em va tocar el noruec.

En aquest cas es tractava d'un thriller, en el qual tenia l'àudio en noruec i la traducció dels diàlegs a l'anglès a partir dels quals n'havia de fer la versió catalana.

Però a part que els diàlegs anglesos semblaven clarament per a subtítols, perquè en general quedaven curts per al doblatge i s'havien d'allargar amb palla, també en molts casos em trobava converses de fons, però clarament audibles en noruec i que calia traduir, o sigui que no eren simples 'ambients' de fons que tant se val què diguin. Per exemple hi havia tota una discussió entre una noia protagonista secundària i els seus col·legues 'àngels de l'infern' que acabava provocant que l'amo del bar la fes fora, i per tant encara que fos de fons aquesta conversa s'havia de sentir i havia de tenir sentit.

També em va tocar inventar-me el nom d'un personatge, Bimbo en l'original, perquè en un moment donat de la pel·li explicava que era el malnom que li havien posat de petit perquè era primet i rosset i semblava una nina. Com a nom de nina conegut i amb dues síl·labes i bilabials... es va quedar com a Barbie.

Per cert, de les tres coses, l'única que valia una mica la pena de veure era la tercera, el thriller noruec.