Les sis reines d'Enric VIII

Un dels inconvenients de tenir un blog on, entre d'altres coses, vols anar explicant les diferents traduccions que et toca fer és que de vegades justament quan tens més feina que podries explicar no trobes el moment de fer-ho.

I en part és el que m'ha passat amb Les sis reines d'Enric VIII, una sèrie documental de quatre episodis per al programa de documentals Cronos que volia explicar abans que s'emetés i que acabo de veure que ahir ja en van fer el segon episodi (que avui encara es podia veure al 3alacarta però que és molt probable que aviat ja no es pugui veure, perquè crec que els drets d'emissió per Internet no duren gaire; de fet el primer episodi ja no es pot veure).

L'actor que encarnava Enric VIII de jove

L'objectiu de la sèrie era mirar d'abordar la història "des de la perspectiva enfrontada d'Enric i les seves reines", és a dir amb objectivitat. Per als qui us pugui interessar la història, doncs, encara podeu veure si us afanyeu molt el segon episodi i estar pendents els dos propers dissabtes del tercer i el quart. No us ho explicaré jo.

Com acostumo a fer, doncs, el que explicaré són algunes curiositats que em vaig trobar des de la perspectiva del traductor i ajustador (perquè aquests documentals tenen escenes dramatitzades que es doblen com si fos una pel·li, i per tant cal casar boques i veus). Així, per exemple, hi havia més d'una escena dels diversos casaments i calia triar si fer la fórmula en segona o en tercera persona, és a dir "Jo, xxx, prenc Enric com a legítim espòs i prometo ser-li fidel" o "Jo, xxx, us prenc Enric com a legítim espòs i prometo ser-vos fidel", o sigui com si s'adrecés al capellà o al nuvi.També en algun moment calia canviar-li l'ordre perquè sonés més semblant al que estem acostumats aquí en el ritu catòlic.

Aquí tenim al mig l'actor que feia d'Enric VIII envellit i les actrius que feien de reines, d'esquerra a dreta Anna Bolena, Anna de Clèves, Caterina Howard, Joana Seymour, Caterina d'Aragó i Caterina Parr (l'ordre evidentment no és el cronològic)

L'estranya mania històrica de traduir els noms i de vegades fins i tot els cognoms de reis, prínceps i reines també em va portar a un moment de dubte quan em vaig trobar que parlaven del germà d'Anna Bolena, Georges Boleyn, sobretot perquè la frase deia que en el judici previ a la seva decapitació l'havien acusat d'adulteri amb diversos membres de la cort "They included Anne’s own brother, George Boleyn and..." O sigui: "Entre ells el propi germà d’Anna, George Boleyn, i...". És evident que dir-li Jordi Bolena -tot i que ho vaig trobar en algun lloc d'Internet- semblava fer-ne un gra massa. George Bolena tampoc, perquè sonava a cantant de reguetón. Però dir-li el nom George Boleyn quan tota l'estona dius que la germana es diu Bolena també em va semblar que quedava estrany. I vaig optar per menjar-me el Boleyn i deixar-ho com a "entre ells el propi germà d’Anna, George, i..."

Un altre clàssic de les traduccions anglès-català és a l'hora de triar el tractament entre els personatges, perquè on l'anglès només té el 'you' en català tenim el 'tu', el 'vostè' i -sobretot en casos com aquest de context històric- el 'vós'. En general, Enric i les esposes es tractaven de vós, i entre nobles i tal també. En un cas que Anna Bolena es dirigia a un músic de la cort li vaig fer parlar de 'tu', potser l'únic cas que vaig optar pel tuteig. Però avui, veient el segon episodi doblat (sí, quan tinc temps de vegades ho faig amb la traducció al costat per anar veient quines correccions m'ha fet el/la lingüista de TV3) m'ha sobtat que el rei Enric VIII s'adrecés a Thomas Cromwell, el seu primer ministre, de 'tu' quan jo li havia dit de 'vós'. És evident que és un inferior al rei, però... no ho sé. Acceptaré de gust els vostres comentaris sobre el tema. 'Tu' o 'vós'?

Dan Jones i Suzannah Lipscomb, els narradors i conductors de la sèrie

I per acabar, una altra cosa que em vaig trobar va ser l'expressió "you look for dead man's shoes", que se suposa que forma part d'una frase que li va dir Anna Bolena a un tal cortesà Henry Norris -com a provocació dins del joc de l'amor cortès que es practicava a la cort anglesa en aquells temps- que rematava amb "perquè si mai li passés res al rei, miraríeu de fer-me vostra". L'expressió, que literalment voldria dir "espereu les sabates d'un mort" dóna a entendre que algú espera que algú altre es mori per ocupar el seu lloc. Evidentment, aquí la literalitat hauria estat un disbarat, i d'altra banda les sis paraules monosíl·labes de la frase original tampoc deixen espai per gran cosa, de manera que vaig optar -i així va quedar- per "espereu un funeral". Si se us acut alguna altra solució també acceptaré amb molt de gust el comentari.

I ara mateix no recordo res més. Potser veient els episodis tercer i quart se m'acut i faig una altra entrada explicant-ho. Això, evidentment, si el temps i les presses de les traduccions que tinc en dansa m'ho permeten.