dimecres, 15 de març del 2023

Agustín Rueda, 45 anys del seu assassinat per part de l'Estat

 

Ahir, 14 de març, va fer 45 anys de l’assassinat d’Agustín Rueda Sierra, jove anarcosindicalista que va perdre la vida a la presó madrilenya de Carabanchel després del brutal interrogatori que va patir per part dels funcionaris de la presó. La causa? L’aparició d’un túnel pel qual es volien evadir uns quants presos. L’Agustín no va delatar els seus companys i ho va pagar amb la vida.

Natural de Sallent (Bages), Agustín Rueda vivia a la colònia minera on la seva família es guanyava la vida. Va ser un noi inquiet, estudiós, amant de la llibertat i apassionat pel futbol.

dijous, 31 de març del 2022

El repte de traduir un llibre sobre la vacuna de la covid-19

 


Fa poques setmanes ha sortit a la llum aquest llibre que em va tocar traduir per al segell Llibres a l'Abast d'Edicions 62, en el qual el president de Pfizer explica en primera persona com va anar tot el procés des que va sorgir la covid-19 fins que van treure la vacuna i es va començar a distribuir i administrar arreu del món.

dijous, 17 de març del 2022

INSUBMISSIÓ A TOTES LES GUERRES!

 

Manifest a favor de l’objecció de consciència i

de la deserció a Rússia i a Ucraïna

 

Som els qui, durant les darreres dècades del segle XX i principis del segle XXI vam participar a la campanya antimilitarista contra el Servei Militar Obligatori i la Prestació Substitutòria al Regne d’Espanya. Vam ser desenes de milers de persones, amb el suport de milions de persones més, en una mobilització popular històrica que va conquerir el dret a l’objecció de consciència i que va acabar amb la servitud vergonyant de la «mili». Una comunitat desobedient i antipatriarcal que es va enfrontar a milers de judicis, a la persecució i a la presó; i que es va sostenir gràcies al suport mutu i, en gran mesura, a la lluita de les dones mentre eren a la presó els homes que es negaven al reclutament. Ahir, com avui, reivindiquem la insubmissió a la guerra, i una humanitat alliberada de l’autoritarisme i dels exèrcits. Vam lluitar aleshores i continuem lluitant ara contra totes les injustícies que provoquen les guerres i per l’eliminació de les seves causes.

 

Mentre els estats adornen la barbàrie de la guerra amb la seva propaganda patriòtica, insistim en el dret universal a renunciar a les armes i que les persones decideixin lliurement el seu destí. Ningú s’hauria de veure obligat a escollir entre un costat o l’altre de l’escorxador.

 

El govern ucraïnès ha establert el reclutament forçós per als homes d’entre 18 i 60 anys, convertint en clandestins milers de joves i adults que es neguen a combatre, i als quals les bandes paramilitars detenen en controls de carretera i a la sortida de les ciutats. El govern rus enganya i coacciona els soldats perquè no abandonin les files de la seva armada. La Unió Europea nega l’asil polític als desertors de tots dos bàndols, envia armes a la zona i anuncia l’increment del seu pressupost militar. La guerra accelera la crisi energètica i mediambiental global, i amenaça encara més l’economia de les persones vulnerables i dels països empobrits.

 

Ens neguem a obeir passivament sense oferir resistència. Ens neguem a compadir les víctimes de les guerres sense protestar. Rebutgem la masculinitat forjada en la figura i el mite del guerrer, la colonització patriarcal de les nostres ments i dels nostres cossos. No ens volem convertir en éssers nocius i perillosos, capaços de cometre tota mena d’humiliacions i maltractaments. No volem ser còmplices de la violència sexual contra dones de totes les edats, ni de l’assassinat d’infants, de persones malaltes o de gent gran indefensa. Les solucions que generen més violència perpetuen la dominació.

 

•     EXIGIM que s’aturi la invasió russa, la retirada de les tropes d’ocupació i el respecte a la voluntat de tota la gent que viu a les diferents zones d’Ucraïna per decidir el seu futur en llibertat, respectant els drets de totes les minories.

 

•     EXIGIM que la Unió Europea i el Regne d’Espanya en particular acceptin les peticions d’asil dels qui deserten de la guerra o fugen del reclutament obligatori, d’acord amb el dret universal a l’objecció de consciència. Matar en una guerra no és un «deure cívic».

 

•     EXIGIM que la Unió Europea aculli sense restriccions totes les persones que hi arribin fugint de qualsevol guerra que hi hagi al món. Rebutgem el racisme i la crueltat de les fronteres.

 

•     EXIGIM que s’aturi l’enviament d’armes i tropes de països de l’OTAN a la zona, el desmantellament dels paradisos fiscals on blanquegen els seus beneficis les indústries d’armament i les oligarquies europees, i la desmilitarització del conflicte. Els crims de guerra anteriors de qualsevol de les parts en conflicte no justifiquen cap intervenció sagnant més: la solució no pot ser mai afegir més llenya al foc.

 

•     ANIMEM les poblacions civils dels territoris en guerra a resistir-se a l’odi social i a donar suport als soldats i els desertors que es neguin a participar a la matança.

 

•     DONEM SUPORT a tota aquella gent que a Ucraïna i a Rússia s’organitza amb finalitats pacífiques, utilitza mitjans de lluita incruents, practica la desobediència civil i la defensa noviolenta, i pateix la repressió política per oposar-se a la guerra; especialment, als moviments antimilitaristes i feministes d’aquelles terres.

 

•     FEM UNA CRIDA a organitzar una xarxa europea de suport als pacifistes i desertors que desobeeixen a la guerra a Ucraïna i que per aquest motiu pateixen persecució política.

 

•     DESOBEIREM les lleis espanyoles i europees tantes vegades com calgui per acollir a casa nostra els pacifistes i desertors de Rússia i d’Ucraïna.

 

Acabar amb totes les guerres és acabar amb la dictadura del sistema econòmic capitalista que les provoca i se’n beneficia. S’equivoquen aquells que creuen que allargar aquesta guerra a Ucraïna, els antecedents més propers de la qual es remunten al 2014, portarà alguna mena de benefici per a ningú: només servirà per produir més patiment i per alimentar el feixisme a tots els racons del planeta.

 

dissabte, 5 de març del 2022

NO A LA GUERRA

A falta de temps per mirar d'escriure alguna cosa pròpia, aprofito per publicar un article que va escriure en Pepe Beunza al setmanari Montbui, de Caldes d'ídem.


Pepe Beunza, objector de consciència condemnat en dos consells de guerra


NO A LA GUERRA

Ara ens diuen cínics, d’altres vegades ens han dit lliristes (del lliri a la mà), d’altres, covards per no seguir els tambors de guerra, i d’altres se’ns va empresonar o afusellar. I així va la història, plena de guerres.

El segle passat, amb els milions de morts en tantes guerres, ens hauria d’haver vacunat contra la idea que les guerres resolen els conflictes. Res més lluny de la realitat: l’atac criminal d’Hiroshima i Nagasaki ens va animar a construir més bombes atòmiques, de manera que ara hem acumulat prou armament atòmic per destruir tot rastre de vida a la Terra 16 vegades. I els països que tenen veto a l’ONU són els principals fabricants i venedors d’armes del món.

Als pacifistes, per desprestigiar-nos, se’ns col·loca en la trampa de fer-nos triar entre un dictador i l’OTAN. La meva resposta era: No mataràs, si mates, encara que ho creguis justificat, et converteixes en assassí. Deserteu tots els soldats i practiqueu les tècniques de defensa popular noviolenta que molt bé explica Gonzalo Arias al seu llibre El antigolpe publicat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i que es pot baixar per internet. També llegir els llibres de Vicens Fisas o de Gene Sharp.

Per evitar les guerres cal entendre’n les causes, els efectes i els resultats. Però fem el contrari, armar-nos al màxim per provocar la següent.

Parlem de la guerra d’Ucraïna. La primera cosa que cal saber és que la principal víctima de la guerra és la veritat, per això resulta difícil fer una anàlisi del que passa. La segona, com explica molt bé Eduardo Galeano, que totes les guerres es fan per robar. La tercera, que les guerres són un gran negoci. La quarta és que aquest negoci no és igual per a tothom, uns hi perden la vida i d’altres es fan molt més rics.

Putin és un dictador i atacar Ucraïna és un acte criminal. Ucraïna té no només el dret sinó també el deure de defensar-se. Hem nascut per ser lliures i tots hem de lluitar per ser lliures, però la legítima defensa que va justificar la bomba atòmica és un camí equivocat. És la negació de la intel·ligència humana. No es pot considerar mai l’holocaust nuclear una forma de defensa, però és el que ens ofereixen les escoles d’alts estudis militars. I ens diuen que els cínics, lliristes o covards som nosaltres.

Durant els últims anys, grups paramilitars nazis han perseguit i assassinat a Ucraïna russos i prorussos amb el suport d’Occident per provocar Putin, i això complica més el conflicte. Gorbatxov va proposar un pla per pacificar Europa i l’OTAN es va riure d’ell aprofitant la debilitat de Rússia per enfortir-se amb més països fronterers de Rússia. El conflicte estava servit. L’OTAN s’hauria hagut de dissoldre quan va desaparèixer el Pacte de Varsòvia, però es va enfortir militarment i necessita justificar-se periòdicament creant nous enemics. El govern espanyol hauria d’enviar ajuda humanitària, mediadors en conflictes, pacificadors o forces d’interposició, però s’estima més enviar armes per allargar la guerra en un acte criminal que cal denunciar. El conflicte es complica. No és un tema de bons i dolents.

QUÈ PODEM FER?

Tenint molt en compte que aquesta guerra s’acabarà quan la Xina ho vulgui, que és l’única que traurà profit de tant de patiment juntament amb els venedors d’armes, la primera cosa que hem de fer és aconseguir ajuda humanitària amb criteris professionals perquè arribi als necessitats i evitar els bergants de sempre. La segona, donar suport als desertors i objectors de tots dos bàndols i ajudar els valents ucraïnesos que amb tècniques noviolentes s’enfronten als tancs russos tallant carreteres i obligant-los a marxar dialogant amb ells, i la tercera estudiar bé aquesta guerra per aprendre com aturar la propera que els fabricants d’armes ja estan preparant per augmentar el seu negoci.

Queda un tema important. Quan estem molt preocupats o atemorits o distrets amb un tema que ens sobrepassa (teoria del xoc), els governs ho aprofiten per treure’ns drets i llibertats, o sigui que atents.

La guerra que vindrà no és la primera,

abans hi va haver altres guerres.

Al final de l’última, entre els vençuts,

el poble ras passava gana.

Entre els vencedors,

el poble ras també en passava.

Bertolt Brecht

dimarts, 25 de gener del 2022

Ni a Ucraïna ni enlloc! No a la guerra!

Després d'uns quants mesos sense publicar res, m'agafo a l'opció fàcil de retallar i enganxar el manifest de Fundipau (Fundació per la Pau) sobre l'escalada de les tensions a Ucraïna, que subscric totalment.

Sobre la creixent tensió a Ucraïna

Davant de la creixent tensió a la frontera entre Ucraïna i Rússia, des de FundiPau volem fer arribar a l’opinió pública i als responsables polítics el següent comunicat:


1. En aquest conflicte, com és habitual en els conflictes, la situació és complexa, amb punts de vista i sensibilitats diferenciades i interessos oposats i, tot plegat, emmarcat en un seguit d’antecedents.

2. La qüestió fonamental, però no és d’interessos, ni d’objectius, sinó de mitjans. Per legítims que siguin els interessos, allò que de cap manera podem considerar legítim és que el mitjà adoptat per defensar-los sigui l’amenaça de la mort de centenars o milers de persones i el sofriment i la misèria de molts milers més. Mentrestant, els màxims responsables que prenen aquestes decisions es resguarden ben lluny d’aquest sofriment.

3. La guerra mai serà un mitjà acceptable per resoldre els conflictes. La guerra és, sempre, un crim massiu.

4. Condemnem enèrgicament les lògiques de poder i ambició (polític, econòmic i geoestratègic) de Rússia, els Estats Units i Europa mentre juguen frívolament i irresponsable amb la vida i el benestar de persones i comunitats.

5. Recordem que el benestar de les persones i comunitats hauria de ser la màxima prioritat, encara més en un context de pandèmia desbocada, crisi climàtica i precarietats socials diverses.

6. El Govern espanyol, en aquest escenari, enlloc d’afavorir la distensió i les negociacions, s’ha afanyat i ha volgut destacar en contribuir a l’escalada bèl·lica enviant un vaixell i tropes. Voler adquirir rellevància internacional d’aquesta manera ens sembla lamentable, irresponsable i condemnable.

7. Demanem a la ciutadania que un cop més mostri el seu rebuig radical a qualsevol guerra i especialment a la participació en ella d’un exèrcit pagat amb els nostres impostos.

8. Exigim als nostres representant polítics que actuïn amb responsabilitat i que aturin aquest despropòsit. Demanem que ajudin a rebaixar la tensió i a cercar solucions, sempre més satisfactòries, que la guerra.

PD de Plujademais: sembla que estem condemnats que, ens governi qui ens governi, ens governin criminals, encara que siguin "els criminals més progressistes de la història".

divendres, 30 d’abril del 2021

Com evitar un desastre climàtic

Com ja us vaig avançar en el post de Gambit de dama, uns mesos abans m'havia tocat traduir la meitat d'aquest llibre escrit pel magnat Bill Gates.


Suposo que no cal que us presenti l'autor, un home que es va fer immensament ric gràcies a la informàtica, creador del gegant Microsoft, i que ens els últims temps es dedica també al que s'anomena la filantropia.

dissabte, 6 de març del 2021

Dracs - Cap a nous horitzons

Ja he explicat algun cop en aquest blog el que és "heretar" una sèrie que abans ja havia traduït un altre traductor, i també el que és fer una sèrie a mitges amb un altre traductor. En el cas que ens ocupa, s'hi van ajuntar les dues coses.

Els protagonistes humans i dracs

dimecres, 3 de febrer del 2021

100 motius per processar Erdogan

Fa unes setmanes vaig rebre un missatge que demanava la meva solidaritat amb el poble kurd, i especialment amb les dones kurdes, i que es jutgi el president turc Recep Tayyip Erdogan per feminicidi, dins de la campanya #100ReasonsToProsecuteErdogan (100 raons per processar Erdogan), que els qui tingueu Twitter podeu seguir. La intenció és arribar a les 100.000 signatures arreu del món.



Ara rebo un nou missatge que tradueixo al català per mirar de difondre’l a través del blog Plujademais, i que diu:

dijous, 28 de gener del 2021

Juan Carlos el Bobón

 El Tribunal Suprem acaba de ratificar l'ingrés a presó del raper lleidatà Pablo Hasél per aquesta cançó i aquest vídeo, mentre el rei dels lladres se'n riu des del seu retir daurat a Abu Dhabi.




Si ens toquen a una, ens toquen a totes! Prou de franquisme disfressat! Llibertat Pablo Hasél! 

dilluns, 21 de desembre del 2020

Gambit de dama, la novel·la en català

 

Recentment he tingut l'oportunitat de retrobar-me amb el món de la traducció literària amb la novel·la Queen's Gambit, que segurament a molts us sonarà de l'adaptació en forma de sèrie que es pot veure a Netflix.



divendres, 6 de novembre del 2020

Tot i la Covid, augmenta la despesa militar

Segons informa el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, el pressupost del Ministeri de Defensa proposat per 2021 és de 10.863,16 milions €, la qual cosa representa un augment del 6'5% respecte a 2020. I això sense comptar partides repartides en altres ministeris.

Plujademais se suma a la denúncia i a la indignació que en plena crisi es continuï augmentant l'ingent despesa militar espanyola.

divendres, 25 de setembre del 2020

La mort de Guillem

Ahir vaig tenir la sort que em convidessin a veure la preestrena als cinemes Girona de Barcelona de la pel·lícula La mort de Guillem, una pel·lícula sobre l'assassinat del jove de Burjassot (País Valencià) Guillem Agulló l'any 1993 a mans d'un grup de joves feixistes.


Per no fer cap spòiler, em basaré només en els fets reals per recordar que dels cinc presumptes agressors feixistes, quatre van quedar absolts i l'autor material de la punyalada al cor de Guillem va ser condemnat no per assassinat sinó per homicidi a 14 anys de presó, dels quals només en va acabar complint 4 "per bona conducta a la presó" i suposo que per tenir bons contactes entre la màfia franquista que encara talla tant el bacallà al País Valencià.

  
A l'esquerra el Guillem Agulló de veritat, a la dreta l'actor Yanni Collado, el Guillem fictici

dilluns, 1 de juny del 2020

Abdicació del rei Borbó

Aquests temps de Covid-19 han sorgit arreu del país iniciatives diverses, algunes de més espontànies que d'altres, per fer aflorar el sentiment de germanor i de veïnatge i donar-nos ànims entre tots plegats en aquests temps tan durs com estranys. Aquí al meu barri he tingut la sort de no tenir ningú que posés el 'Resistiré' del Dúo Dinámico (tot i que va córrer que la lletra estava dedicada a un pres polític de l'època franquista), sinó el Miquel Gómez, un acordionista que cap a tres quarts de nou del vespre ens oferia uns deu minuts de música diversa -sobretot i molt majoritàriament havaneres, que en dec haver sentit més aquests dies que en tota la meva vida sencera- i que sempre acabava indefectiblement amb Abdicació del rei Borbó, una versió de La presó del rei de França de la Companyia Elèctrica Dharma, amb una lletra que fa "Absolució del rei Borbó, ja n'hi ha prou de corrupció, i llibertat presos polítics i llibertat pels exiliats."




Sé que alguns lectors de Plujademais hauríeu triat una altra paraula que també rima amb Borbó i que recorda precisament com va acabar l'últim rei de França i aquell giny del país veí que en diuen guillotina... però en Miquel va triar abdicació i això hem demanat col·lectivament uns quants veïns fins al dia d'ahir, que va anunciar que ja no sortiria més a tocar a tres quarts de nou del vespre, suposo que entre altres coses perquè estem tornant a la "normalitat", cada vegada hi ha més enrenou de cotxes, els dies són més llargs i alguns dels seus fidels (com jo mateix) molts dies ja no hi som perquè hem sortir a fer un volt...

dijous, 23 d’abril del 2020

La llegenda de Sant Jordi segons el Kleenex

Avui Plujademais fa un viatge al passat per recuperar un fragment del Kleenex, suplement idiota que tancava la revista antimilitarista Mocador i del qual s'encarregaven uns quants centenars de neurones, totes de dins del meu cap (sé que per als lectors del Mocador ja no és cap misteri que l'equip de redacció del Kleenex era jo i prou). El Mocador on sortia aquest va ser el número 17, d'estiu del 1991.


Un historiador anònim simpatitzant del Kleenex ha fet arribar al nostre equip de redacció la següent teoria sobre la figura de Sant Jordi, basada en un estudi a fons de la història de l'època:

No és veritat, com fins i tot il·lustrava una portada del Mocador, que Sant Jordi fos insubmís i el drac fos un símbol de l'exèrcit. ON VAS A PARAR!!! El drac era insubmís, i Sant Jordi un mercenari pagat pel rei. La prova més evident d'això és que Sant Jordi anava armat, i en aquest país les armes sempre les han tingut els militars, no pas els insubmisos. El drac, a més a més, anava al seu aire i es negava a fer el servei militar o la PSS, cosa que irritava el rei en gran manera. El que finalment va fer decidir el rei a enviar el seu mercenari per donar mort al drac va ser l'amistat que unia el drac amb la princesa, amistat que feia que la princesa es replantegés molts temes, i critiqués la política militarista del seu pare, denunciés els foscos interessos econòmics que movien la guerra santa amb els moros, etc. I així doncs, el mercenari del rei, "Sant" Jordi, va assassinar el drac per la seva oposició al militarisme, i la princesa va ser regalada al mercenari com si fos un gerro de flors. És per això que hauríem de reivindicar la figura del drac, i convertir el dia 23 d'abril en una commemoració de la mort d'aquest gran lluitador per la pau que va ser el drac.



I suposo que ja deveu haver endevinat qui era aquest 'historiador anònim', oi? 😜😜

dimecres, 1 d’abril del 2020

Antimilitarisme imprescindible en temps de coronavirus

Feia temps que no escrivia res al blog, i ho faig avui per copiar directament de la revista digital Elcritic.cat un article de la bona amiga Dolors Sabater, ex alcaldesa de Badalona (ex per desgràcia dels pobres badalonins, que han d'aguantar entre un patètic alcalde socialista Pastor que demana la presència de l'exèrcit a la ciutat per desinfectar -i de passada fer propaganda unionista subliminal- i el fantasma sempre present del retorn del xèrif Garcia Albiol).

dimarts, 10 de desembre del 2019

Insubmissió! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit

Diuen que la història l'escriuen els vencedors, però de la petita victòria que va ser la lluita per l'abolició del servei militar obligatori, la "mili", encara no se n'havia escrit gaire cosa.



dijous, 14 de novembre del 2019

Somnis de llibertat contra la desmemòria històrica

Fa pocs dies, la gent de l'Ateneu de Sant Feliu de Codines va programar un passi del documental Sueño de libertad - presos de la memoria, un reportatge sobre els presos polítics dels primers anys de la dictadura franquista, centrat especialment en la figura del pres i poeta Marcos Ana i alguns dels que van compartir presó amb ell.




¿La vida?

Decidme cómo es un árbol.
Decidme el canto de un río
cuando se cubre de pájaros.
Habladme del mar, habladme
del olor ancho del campo,
de las estrellas, del aire.
Recitadme un horizonte
sin cerradura y sin llave,
como la choza de un pobre.
Decidme cómo es el beso
de una mujer. Dadme el nombre
del Amor, no lo recuerdo.
¿Aún las noches se perfuman
de enamorados con tiemblos
de pasión bajo la luna?
¿O sólo queda esta fosa,
la luz de una cerradura
y la canción de mis losas?
Veintidós años... Ya olvido
la dimensión de las cosas,
su color, su aroma... Escribo
a tientas: "el mar", "el campo"...
Digo "bosque" y he perdido
la geometría de un árbol.
Hablo, por hablar, de asuntos
que los años me borraron...
No puedo seguir, escucho
los pasos de un funcionario.

Marcos Ana

dijous, 24 d’octubre del 2019

L'esclat de la rebel·lia a Catalunya analitzat per un de Bilbao en un diari argentí

Un bon amic bilbaí de l'època dels insubmisos, l'Álvaro Hilario, àlies Tutti, ha escrit un article molt interessant que analitza la situació que es viu a Catalunya per al diari argentí La Columna Vertebral.

Per llegir-lo cliqueu AQUÍ.

dimecres, 24 de juliol del 2019

Guantánamo Kid


Feia dies que no comentava un còmic, potser perquè amb l'estrès del dia a dia feia temps que no en llegia cap que valgués la pena ressenyar a Plujademais. Però aquest s'ho val: és la història de Mohammed El-Gorani, un jove txadià que per casualitats de la vida (en aquest cas ben fotudes) era al Pakistan poques setmanes després del 11 de setembre del 2001 i amb un passaport fals que s'havia fet fer per passar per major d'edat i poder sortir del seu Txad natal per estudiar anglès i informàtica a la recerca d'un futur millor.

Però la policia pakistanesa el va fer pres en una redada a la sortida de la mesquita i el va vendre literalment als Estats Units, que cercavan venjança i escarment amb la detenció de centenars de suposats jihadistes als quals volien encolomar la culpa dels atemptats.


Potser ja us he explicat massa d'aquest interessantíssim còmic de denúncia del que va representar i encara representa -malgrat les falses promeses del fals profeta Obama- la base de Guantánamo. Compreu-lo, busqueu-lo a la biblioteca o demaneu-me que us el deixi. Val la pena.

dissabte, 15 de juny del 2019

La quinta essència de la pols

Tinc el gran honor de comptar entre els seguidors d'aquest blog amb la Marta Pera Cucurell, insigne i reconeguda traductora i, des de fa poc més d'un any, poeta premiada, concretament amb el Premi Benet Ribas de poesia 2018 dins dels LIV Premis "Recvll" de Blanes pel seu llibre de poemes La quinta essència de la pols.