Si beus, no surtis a fer pintades

Aquest Nadal farà 13 anys que visc a Sant Feliu de Codines, i des del primer dia em va cridar l'atenció aquesta pintada a mitges. En aquest cas, i al contrari que l'altra més recent que vaig il·lustrar al blog fa uns mesos, sí que sé com s'acabava perquè en algun altre lloc hi era sencera: "Kontra el kapital, guerra social."

Però el que em fa més gràcia és imaginar-me l'escena: dos o més "revolucionaris" embriagats; un que fa la pintada i un altre que li diu "tio, t'has deixat la erra". "Hosti, sí! Ha, ha, ha!" I llavors ve quan posa la erra amb la fletxeta on no toca i decideixen deixar-ho córrer i anar a fer la pintada a una altra paret.

Wrath of Titans - Pèplum 2.0

En un altre petit parèntesi entre ajust i ajust d'El Faro, em van passar per traduir i ajustar una pel·lícula infumable i totalment oblidable -Wrath of Titans-, tot i que segur que deu haver-hi gent que li agraden aquesta mena de pel·lis, cosa que demostra que era una seqüela d'una altra pel·li titulada Clash of Titans.

L'argument de la pel·lícula seria que els déus Ares i Hades s'uneixen amb la intenció de trair Zeus i Posidó per alliberar Cronos, que està captiu al Tàrtar. Però l'heroic semidéu Perseu, juntament amb el seu cosí Agenor -fill de Posidó- i la reina Andròmeda malbarataran els seus plans, rescataran Zeus i mataran Cronos.

Però bé, a banda dels noms dels personatges i l'ambientació pèplum, qualsevol semblança amb la mitologia grega real no només és pura coincidència sinó que fa una mica d'angúnia pensar que potser hi haurà friquis analfabets que l'única cosa que sàpiguen de mitologia grega sigui d'haver vist aquesta pel·li i la seva preqüela.

El Faro - A viaxe

Ok, sé que ha plogut una mica des que vaig escriure l'entrada sobre la primera temporada del Faro i de fet ja s'està acabant de doblar la quarta temporada sense que us hagi explicat res més.

Doncs bé, d'entrada us diré que a partir de la segona temporada el que era una coproducció de totes les autonòmiques va passar a ser una producció únicament de la televisió gallega, amb la qual cosa els capítols ens arribaven en gallec (que es diu O Faro) i jo -com que no sóc traductor de gallec- m'estic limitant només a ajustar... Bé, de fet m'hauria de limitar només a ajustar, però per deformació professional també acabo canviant la meitat dels diàlegs al meu gust i no només per qüestions d'ajust. També estic aprofitant per fer una immersió lingüística en el gallec.

Però com diu el títol d'aquesta entrada, el que us vull explicar és un viatge que vam fer a Santiago de Compostela part del personal que fem que aquesta sèrie arribi als espectadors de TV3 en català: traductors, ajustadors i actors de doblatge.

Aquí ens teniu tal com vam arribar a Santiago, el 12 d'octubre,

on ens van venir a rebre dues persones de la productora gallega.

Els 25 refranys més coneguts en català

Durant l'any passat, un grup de gent amant de la paremiologia van fer córrer una enquesta per les xarxes socials i correus electrònics perquè qui hi volgués participar identifiqués quins refranys coneixia i quins no. Poc abans de l'estiu em van enviar un rànquing amb els 25 més coneguts pels participants a l'enquesta, que no sé si són o no representatius del conjunt dels catalans, però que m'ha semblat prou curiós com per publicar-lo al blog, acompanyant cada refrany amb un comentari propi sobre el que em suggereix ara mateix.

1. Més val sol que mal acompanyat
(in - inde - independència!)

2. Feta la llei, feta la trampa
(jutges, advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos)

3. Hi ha més dies que llonganisses
(sí, això del "procés" s'està fent i es farà llarg)

4. Com més serem, més riurem
(això en cas que no parlem d'un vagó de metro atapeït)

5. Qui paga, mana
(excepte si es tracta de pagar deutes a la 'troica', oi, senyor Tsipras?)

L'Escala?

No sé si algú de vosaltres li trobarà la semblança amb alguna vila marinera en concret, però el que és segur és que a l'Escala no s'hi assembla gaire, per no dir gens ni mica. I potser és precisament aquesta etiqueta de L'ESCALA que porten totes aquestes pseudo obres d'art de 'tot a cent' el que em va fer més gràcia, sobretot després de veure uns guiris que se'n volien comprar una. Després l'ensenyaran a casa i la gent els hi dirà: "ostres, que bonica que és l'Escala! S'assembla una mica a..."

Com s'allargui gaire més...

Sí, realment hi ha molta gent que es pensava que això del "procés sobiranista" i la independència seria ràpid, que al 2014 com a molt tard ja seríem independents. Però va passant el temps, que causa estralls en les estelades comprades als "tot a 100" xinesos i d'una qualitat pèssima. És el cas, entre molts altres, d'aquest veí de Sant Feliu de Codines, que faria bé de passar-se pel "xino" a renovar l'estelada abans que no en quedi res.

Les franges vermelles i grogues ja gairebé se li estan acabant. Però no és l'única, de manera que si teniu l'amabilitat d'enviar-me fotos d'estelades que demanin a crits una renovació, les penjaré amb molt de gust. Segur que n'heu vist més d'una: esfilagarsades, o amb les ratlles descolorides, brutes...

Un cercavila a la basca - l'azeri dantza d'Hernani

Per desintoxicar-me de l'ajust d'episodis del culebrot El Faro que m'està corsecant mentalment -de la qual cosa se'n ressent aquest blog- vaig fer una escapadeta de cinc dies amb la meva dona (Marina) al país basc, concretament a Hernani, amb parada prèvia a Loarre (Osca) per fer efectiva per fi la nit d'hotel amb sopar i esmorzar que havia guanyat gràcies als cigrons a la catalana ja fa més d'un any.