Segur que tots els lectors de Plujademais us heu trobat algun cop una pintada a mitges, cosa que els que com jo n'hagueu fet alguna vegada sabreu que pot ser degut al fet que s'acabi l'esprai o a la presència policial o d'algun veí que us faci marxar del lloc sense poder acabar l'obra. I segur que més d'un cop us heu quedat amb la intriga de com hauria d'acabar la pintada a mitges.
En el cas que ens ocupa, aprofito per convidar-vos a tots a deixar en forma de comentari com penseu que es podria acabar aquesta pintada. Per si us serveix d'inspiració, us diré que una mica més avall d'aquest mateix carrer n'hi ha una altra que diu, també combinant el negre i el vermell, "Ser honest no costa diners".
A mi, que sóc una mica poca-solta, el primer que se'm va acudir per homofonia amb aquell lema que es cridava (i segurament encara es crida) a les manis radicals va ser "La poesia... tortura i assassina". I vosaltres, què hi posaríeu?
La poesia alimenta el cervell.
ResponEliminaEmborracha en demasía.
ResponEliminaOdia la burgesía.
No es apostasía.
No es lo que parecía.
Es lo que te daría.
Que es poesía y tu me lo preguntas?
ResponEliminaPoesía eres tu?
Qui n'és l'autor?
Ni idea, normalment la gràcia de les pintades és precisament que són anònimes.
EliminaLa poesia és mentida
ResponEliminacom la vida és somni
, aquella desconeguda.
ResponElimina"La poesía no se vende porque la poesía no se vende" Alberto Spunzberg
ResponElimina