How, how, how!

How, how, how

– Bon Nadal amb les ofertes del Rei del Regal! – vaig cridar per enèsima vegada mentre feia dringar la campaneta per cridar l'atenció d’un altre vianant que passava per davant de la botiga. El ‘how, how, how’ papanoèlic habitual ja l'havia descartat a partir del segon dia de feina pel mal de coll que em provocava forçar la veu per mirar de fer-la greu.

– I tu entres dins de les ofertes, xata? Perquè estàs per sucar-hi pa! – em va contestar l'enèsim gracioset masclista mentre em mirava les cuixes sense dissimular-ho gens i semblava que em volgués aixecar amb la mirada la curtíssima minifaldilla vermella del vestidet cursi de Mare Noel.

– Vés a cagar a la via! – vaig estar a punt d'etzibar-li, però me’n va fer desdir la possibilitat no gaire remota que l'amo del Rei del Regal em pogués sentir i em fotés fora de la feina, tot i que era una possibilitat aquesta que em fotessin fora de la feina que cada minut que passava em semblava menys dolenta.

Tap Tap Tales

Continuant amb la línia d'anar comentant TOT el que em toca traduir en aquesta vida, avui és el torn de Tap Tap Tales, una petita empresa d'aplicacions de mòbil (apps, que en diuen) que es dedica als jocs educatius en castellà i en anglès.

El meu contacte i un dels socis fundadors de l'empresa és el Xavi Prats, que conec de l'època en què jo traduïa per a Zeta Multimedia i després Zeta Games, on ell era gerent. Quan el grup Zeta va tancar la seva branca 'multimèdia', el Xavi es va embrancar amb una petita empresa pròpia (Play&Learn) on seguia amb la línia de jocs educatius per PC. I ara ho prova en el món de les apps.

Solidaritat amb un bomber pacifista

M'ha arribat una petició de recollida de signatures que m'ha semblat que havia de compartir amb vosaltres. El passat 13 de març, un bomber es va negar al port de Bilbao a quedar-se a fer guàrdia, com li havien ordenat, mentre carregaven bombes en un vaixell amb destinació a l'Aràbia Saudita, molt probablement per ser utilitzades per bombardejar el Iemen, en una d'aquestes guerres que la Unió Europea hipòcritament condemna però no fa gran cosa per impedir (i països com EsPPanya es passen les recomanacions de no enviar-hi armament per l'entrecuix, que la pela és la pela i la vida dels civils iemenites sembla que importa ben poc).

L'home s'hi va negar i, tot i que la seva negativa malauradament només va servir per retardar uns minuts aquesta macabra operació, ara s'enfronta a un expedient disciplinari, contra el qual es demana que signem a l'enllaç de la primera línia d'aquest post.

Run All Night

En l'afany de donar-li més vida al blog, tornaré a ressenyar totes les traduccions que faci, fins i tot si són pel·lícules totalment lamentables com la del títol, que no sé si s'estrenarà a TV3 com a Una nit per sobreviure (traducció del títol castellà, una de les manies de TV3) o Corre tota la nit (que seria la traducció literal) o algun tercer títol que ja no dependria de mi.

L'àrab del futur

L'àrab del futur és una saga de còmics de Riad Sattouf, francès de pare sirià que, com diu el subtítol del còmic, va viure part de la seva infantesa i joventut a l'Orient Mitjà.

En els còmics, que a França van pel volum 3 però de moment en català n'han sortit dos (editats per Salamandra amb traducció de Marta Marfany Simó), l'autor narra el xoc cultural que va viure de petit quan, després de néixer i passar els primers anys a França, se'n va anar a viure amb la família a Líbia i després a Síria.

Militarisme sobre les estovalles

Reprodueixo avui un article de l'Albert Garcia Catalán, amic, company del Moviment d'Objectors de Consciència, insubmís i seguidor d'aquest blog, que ha publicat a media.cat. Si voleu veure l'original per poder-hi deixar un comentari, cliqueu aquest enllaç.

Militarisme sobre les estovalles

El 2014 una periodista de l’Ara ens va reunir a un grup d’insubmisos davant el Govern Militar de Barcelona per elaborar una informació sobre els 25 anys de la insubmissió. Hi eren en Carlos Hinojosa i en Ion Sánchez, dos dels vuit que van ser a la primera presentació, els pioners. La informació hauria servit per recordar el potencial de la desobediència civil. Ens va entrevistar conjuntament i un fotògraf ens va fer fotos. Però no sabem per què tot va quedar al calaix. Cap explicació dels nostres col·legues (periodista i fotògraf) a les fonts.

Llibertat Valtónyc

Em sap greu, però avui no em surt la ironia. En pocs dies s'ha conegut l'escandalosa absolució de la infanta, la condemna 'simbòlica' de 6 anys i escaig per a l'exjugador d'handbol -que no haurà de complir per 'majete' i ni tan sols haurà de pagar una fiança amb part dels diners que va estafar-, i la condemna a 3 anys i mig de presó -que en principi sí que haurà de complir- per al raper mallorquí Joan Miquel Arenas, àlies Valtónyc, per aquest rap que reprodueixo avui aquí.

Potser m'arrisco que em passi com al blog 1977voltios del meu amic Claudio i aviat us surti un estúpid missatge d'advertència de contingut cada cop que vulgueu entrar a Plujademais. Però com bé saben també alguns independentistes jutjats i condemnats per cremar fotos del monarca, en aquest país pots robar i estafar tot el que vulguis si ets de la màfia governant, però et poden tancar a la presó per estripar fotos o cantar un rap.