L'Escala?

No sé si algú de vosaltres li trobarà la semblança amb alguna vila marinera en concret, però el que és segur és que a l'Escala no s'hi assembla gaire, per no dir gens ni mica. I potser és precisament aquesta etiqueta de L'ESCALA que porten totes aquestes pseudo obres d'art de 'tot a cent' el que em va fer més gràcia, sobretot després de veure uns guiris que se'n volien comprar una. Després l'ensenyaran a casa i la gent els hi dirà: "ostres, que bonica que és l'Escala! S'assembla una mica a..."

Com s'allargui gaire més...

Sí, realment hi ha molta gent que es pensava que això del "procés sobiranista" i la independència seria ràpid, que al 2014 com a molt tard ja seríem independents. Però va passant el temps, que causa estralls en les estelades comprades als "tot a 100" xinesos i d'una qualitat pèssima. És el cas, entre molts altres, d'aquest veí de Sant Feliu de Codines, que faria bé de passar-se pel "xino" a renovar l'estelada abans que no en quedi res.

Les franges vermelles i grogues ja gairebé se li estan acabant. Però no és l'única, de manera que si teniu l'amabilitat d'enviar-me fotos d'estelades que demanin a crits una renovació, les penjaré amb molt de gust. Segur que n'heu vist més d'una: esfilagarsades, o amb les ratlles descolorides, brutes...

Un cercavila a la basca - l'azeri dantza d'Hernani

Per desintoxicar-me de l'ajust d'episodis del culebrot El Faro que m'està corsecant mentalment -de la qual cosa se'n ressent aquest blog- vaig fer una escapadeta de cinc dies amb la meva dona (Marina) al país basc, concretament a Hernani, amb parada prèvia a Loarre (Osca) per fer efectiva per fi la nit d'hotel amb sopar i esmorzar que havia guanyat gràcies als cigrons a la catalana ja fa més d'un any.

No lo pinchas el gas de mechero

En els comentaris de l'última entrada del blog, el Roger Obon recordava aquells mítics encenedors amb instruccions traduïdes d'abans de l'era del Google Translator i ràpidament he pensat que els havia de fer un lloc a Plujademais, de manera que he fet una cerca amb el Google i n'he trobat una foto. I aquí el teniu: indescriptible traducció que en el seu moment vam atribuir a un filipí o alguna cosa semblant. Veureu que cap de les cinc frases està ben escrita i a més són força surrealistes.

Tot i que, i aquí enceto una votació popular per a tothom que hi vulgui dir la seva en forma de comentari, jo em quedo amb la frase 2: "Cuando en uso dejar el mechero a distancia de su cara."

Cutre translations, plaga mundial?

Per no acabar el mes d'abril sense ni una miserable entrada al blog, aprofito aquestes darreres hores de mes per fer saber als meus lectors que aquesta passada Setmana Santa vaig descobrir que això de tirar de 'google translator' o del cunyat que diu que sap idiomes i que surti el que surti no és només una malaltia de les nostres terres, sinó que també s'ha estès al país veí del nord (Occitània - França) i comença a semblar evident que es tracta d'una plaga a nivell mundial.

Google Superior de Justícia de Catalunya

¿Què us semblaria si, en aquest context de retallades i de racionalització de la despesa pública, algú decidís suprimir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i substituir-lo per un programa de Google que, un cop introduïdes les dades i basant-se en una base de dades de jurisprudència redactés alguna cosa que semblés mínimament una sentència?

Que s'acabés d'entendre o no aquesta sentència tampoc seria el més important, sinó l'estalvi que representaria per a la butxaca dels contribuents.

Completa la pintada

Segur que tots els lectors de Plujademais us heu trobat algun cop una pintada a mitges, cosa que els que com jo n'hagueu fet alguna vegada sabreu que pot ser degut al fet que s'acabi l'esprai o a la presència policial o d'algun veí que us faci marxar del lloc sense poder acabar l'obra. I segur que més d'un cop us heu quedat amb la intriga de com hauria d'acabar la pintada a mitges.

En el cas que ens ocupa, aprofito per convidar-vos a tots a deixar en forma de comentari com penseu que es podria acabar aquesta pintada. Per si us serveix d'inspiració, us diré que una mica més avall d'aquest mateix carrer n'hi ha una altra que diu, també combinant el negre i el vermell, "Ser honest no costa diners".

A mi, que sóc una mica poca-solta, el primer que se'm va acudir per homofonia amb aquell lema que es cridava (i segurament encara es crida) a les manis radicals va ser "La poesia... tortura i assassina". I vosaltres, què hi posaríeu?