Que s'acabés d'entendre o no aquesta sentència tampoc seria el més important, sinó l'estalvi que representaria per a la butxaca dels contribuents.
Suposo que qualsevol persona amb dos dits de seny pensaria que això és tercermundista i un insult a la professionalitat dels jutges.
Doncs ara es veu que amb els traductors ja no només la gent poc lletrada sinó fins i tot un jutge del TSJC s'atreveix a considerar-los prescindibles i substituïbles pel tristament famós programa Google Translate, del qual ja he donat exemples més d'un cop al blog.
I quan fa poc més d'un mes la gent d'UPyD va demanar la traducció al castellà dels recursos interposats pel president Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per l'auto derivat de la seva participació en la consulta del 9-N, va considerar oportú estalviar uns calerons i fer-ho traduir al Google Translator. El resultat: frases com "No se dispone de esta poderosa herramienta para subsanar la imprevisión de los negligentes, menos aún cuando estos son quienes promovieron la suspensión de las actuaciones y tenían que ser, como parte solo.tante, los guardianes."
El document sencer, que no he pogut consultar ni trobar enlloc a Internet, només les ressenyes que en feien alguns mitjans digitals, estava ple d'errades quan trobava coses tan habituals en català com el·les geminades o pronoms febles, a banda que traduïa en tots els casos el verb recórrer (que com que es tractava de recursos sortia sovint) per "recorrer" en lloc de "recurrir".
Trobo que si del que es tractava era d'estalviar diners, el TSJC es podria haver negat directament a fer la traducció per allò que el català també és un idioma oficial a Espanya -tot i que a la pràctica en l'àmbit judicial pel que diuen les estadístiques s'utilitza cada vegada menys. Però fer-la així no només és una falta de respecte per qui el demana (UPyD, que no entraré a valorar si es mereix o no cap mena de respecte) sinó sobretot per al col·lectiu de traductors en general i per al de traductors judicials o jurats en particular.
I per acabar mirant de provocar un somriure dels meus lectors, una mostra més dels disbarats que poden arribar a fer els traductors automàtics, cortesia de la meva germana Glòria.
Trobo que si del que es tractava era d'estalviar diners, el TSJC es podria haver negat directament a fer la traducció per allò que el català també és un idioma oficial a Espanya -tot i que a la pràctica en l'àmbit judicial pel que diuen les estadístiques s'utilitza cada vegada menys. Però fer-la així no només és una falta de respecte per qui el demana (UPyD, que no entraré a valorar si es mereix o no cap mena de respecte) sinó sobretot per al col·lectiu de traductors en general i per al de traductors judicials o jurats en particular.
I per acabar mirant de provocar un somriure dels meus lectors, una mostra més dels disbarats que poden arribar a fer els traductors automàtics, cortesia de la meva germana Glòria.
Genial, la troballa de l'etiqueta, Marc!
ResponElimina