dimarts, 31 de gener del 2017
dilluns, 23 de gener del 2017
Sobren les paraules
Potser ja l'heu rebut a través de disset grups diferents de whatsapp, però aquesta foto m'ha agradat tant que he decidit que es mereixia un lloc a Plujademais. I que cadascú interpreti com vulgui -i si vol ho expliqui deixant un comentari- el que proposa aquesta criatura amb la seva pancarta.
divendres, 13 de gener del 2017
155
Una altra de les maneres que he pensat per revitalitzar Plujademais és anar engrossint l'etiqueta 'còmics' comentant i recomanant tant els últims que he llegit com molts altres que han passat per les meves mans, ulls i cervell aquests anys i que no havia comentat (de fet, si no, per què coi tinc una etiqueta al blog que es diu 'còmics'?).
I començaré per 155, una novel·la gràfica de l'argentí Agustín Comotto editada per Nordicacòmic que narra la vida de Simón Radowitzky, un anarquista jueu rus (o rus jueu, no sé si l'ordre dels factors altera el producte en aquest cas).
El còmic comença amb el Simón tancat al penal d'Ushuaia, a la Patagònia argentina, des d'on va trenant la història de la seva trista realitat amb els records d'infantesa i joventut. Si no voleu que us faci un spoiler, mireu només les imatges i correu a comprar-lo per llegir-lo vosaltres mateixos.
I començaré per 155, una novel·la gràfica de l'argentí Agustín Comotto editada per Nordicacòmic que narra la vida de Simón Radowitzky, un anarquista jueu rus (o rus jueu, no sé si l'ordre dels factors altera el producte en aquest cas).
El còmic comença amb el Simón tancat al penal d'Ushuaia, a la Patagònia argentina, des d'on va trenant la història de la seva trista realitat amb els records d'infantesa i joventut. Si no voleu que us faci un spoiler, mireu només les imatges i correu a comprar-lo per llegir-lo vosaltres mateixos.
dissabte, 7 de gener del 2017
Passat festes
Aquest any m'he fet el propòsit de tornar-li a donar vida a aquest blog amb si pot ser més de 16 entrades en tot un any, i començaré amb la solució fàcil de copiar un poema de Jaume Aulet (garrotuit, en diu ell), membre del col·lectiu Pere Quart, que m'ha fet arribar el meu cunyat Anton Carbonell, també membre d'aquest col·lectiu que reivindica la memòria i l'obra del poeta, a més de fer també campanya a favor de l'ensenyament de la literatura a secundària.
PASSAT FESTES
El Nadal ha tocat fons,
les festes són acabades.
Prou de neules i torrons,
de cunyats i de cunyades.
Tot va tornant allà on era,
ja ningú res no celebra,
i esperem la Candelera
per poder treure el pessebre.
I mentre tot es reenganxa
pactarem amb Satanàs,
que ens cal reduir la panxa
sense haver d'anar al gimnàs.
Aprofito per desitjar un espectacular 2017 a tots els lectors i lectores d'aquest blog i a tothom qui se'l mereixi.
diumenge, 4 de desembre del 2016
Les sis reines d'Enric VIII
Un dels inconvenients de tenir un blog on, entre d'altres coses, vols anar explicant les diferents traduccions que et toca fer és que de vegades justament quan tens més feina que podries explicar no trobes el moment de fer-ho.
I en part és el que m'ha passat amb Les sis reines d'Enric VIII, una sèrie documental de quatre episodis per al programa de documentals Cronos que volia explicar abans que s'emetés i que acabo de veure que ahir ja en van fer el segon episodi (que avui encara es podia veure al 3alacarta però que és molt probable que aviat ja no es pugui veure, perquè crec que els drets d'emissió per Internet no duren gaire; de fet el primer episodi ja no es pot veure).
I en part és el que m'ha passat amb Les sis reines d'Enric VIII, una sèrie documental de quatre episodis per al programa de documentals Cronos que volia explicar abans que s'emetés i que acabo de veure que ahir ja en van fer el segon episodi (que avui encara es podia veure al 3alacarta però que és molt probable que aviat ja no es pugui veure, perquè crec que els drets d'emissió per Internet no duren gaire; de fet el primer episodi ja no es pot veure).
L'actor que encarnava Enric VIII de jove
dijous, 24 de novembre del 2016
Obituario con hurras
OBITUARIO CON HURRAS
de Mario Benedetti
"Los canallas viven mucho, pero a veces se mueren"
Vamos a festejarlo
Vengan todos
Los inocentes
Los damnificados
Los que gritan de noche
Los que sueñan de día
Los que sufren el cuerpo
Los que alojan fantasmas
Los que pisan descalzos
Los que blasfeman y arden
Los pobres congelados
Los que quieren a alguien
Los que nunca se olvidan
Vamos a festejarlo
Vengan todos
El canalla se ha muerto
Se acabó el alma negra
El ladrón
El cochino
Se acabó para siempre
Hurra, que vengan todos
Vamos a festejarlo
A no decir
La muerte
Siempre lo borra todo
Todo lo purifica
Cualquier día
La muerte no borra nada
Quedan siempre las cicatrices
Hurra
Murió el cretino
Vamos a festejarlo
A no llorar de vicio
Que lloren sus iguales
Y se traguen sus lágrimas
Se acabó el monstruo prócer
Se acabó para siempre
Vamos a festejarlo
A no ponernos tibios
A no creer que éste es un muerto cualquiera
Vamos a festejarlo
A no volvernos flojos
A no olvidar que éste
Es un muerto de mierda
divendres, 14 d’octubre del 2016
I la poesia és...
Potser recordareu que el març de l'any passat vaig publicar una entrada amb la foto d'una pintada inacabada aquí a Sant Feliu de Codines i convidava els lectors a proposar-li un final. Doncs bé, per fi, divuit mesos després, algú s'ha decidit a completar-la in situ.
Com veieu, la poesia dóna per molt, com en donen testimoni les molt diverses propostes que van deixar alguns lectors en els comentaris del primer post. Si voleu aportar més idees de com es podria haver acabat la pintada o la vostra opinió sobre el final que li han donat, ja sabeu que els comentaris sempre enriqueixen el blog.
Jo el que dedueixo per la rodoneta a l'última A és que una altra rima que deu conèixer l'autor és "viva la anarquía y la cerveza fría".
Com veieu, la poesia dóna per molt, com en donen testimoni les molt diverses propostes que van deixar alguns lectors en els comentaris del primer post. Si voleu aportar més idees de com es podria haver acabat la pintada o la vostra opinió sobre el final que li han donat, ja sabeu que els comentaris sempre enriqueixen el blog.
Jo el que dedueixo per la rodoneta a l'última A és que una altra rima que deu conèixer l'autor és "viva la anarquía y la cerveza fría".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
