divendres, 8 d’abril del 2011
L'home més perillós d'Amèrica (2)
Aquesta setmana van emetre al Sense Ficció el documental L'home més perillós d'Amèrica, que podeu veure aquí . Normalment els documentals de producció aliena els tenen una setmana, o sigui que si el voleu veure no ho deixeu córrer.
diumenge, 3 d’abril del 2011
10 estratègies de la manipulació
El lingüista i filòsof nord-americà Noam Chomsky és l’autor d’aquesta llista de “10 estratègies de manipulació” amb les quals el sistema mira de dominar-nos a través dels seus mitjans de comunicació.

1- L’ESTRATÈGIA DE LA DISTRACCIÓ
L’element primordial del control social és l‘estratègia de la distracció, que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de distraccions contínues i d’informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir que el públic s’interessi pels esdeveniments essencials, en el camp de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Tenir el públic distret, lluny dels autèntics problemes socials, captivat per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense gens de temps per pensar; de tornada a la granja amb la resta dels animals (cita del text “Armes silencioses per a guerres tranquil·les”).

1- L’ESTRATÈGIA DE LA DISTRACCIÓ
L’element primordial del control social és l‘estratègia de la distracció, que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de distraccions contínues i d’informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir que el públic s’interessi pels esdeveniments essencials, en el camp de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Tenir el públic distret, lluny dels autèntics problemes socials, captivat per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense gens de temps per pensar; de tornada a la granja amb la resta dels animals (cita del text “Armes silencioses per a guerres tranquil·les”).
dimecres, 30 de març del 2011
El meu pare, les vacances se les pintava a l'oli
Això sí, sempre després d'haver-les gaudit.
En homenatge al meu pare, Miquel Barrobés i Meix (6-10-1930/30-3-2011), aficionat als viatges, a pintar i al Barça.
dilluns, 28 de març del 2011
Una recomanació

Us recomano que passeu per aquí. És un article del blog 1977Voltios del Claudio Barragán, il·lustre terolenc adoptiu, sobre un altre personatge que crida directament a la indignació i la revolta no violenta contra el feixisme capitalista i aquesta cort de titelles que en diuen polítics i que ens fan anar alegres i contents cap a l'abisme. I posats a recomanar, us recomano que visiteu sovint el seu bloc. Hi acostuma a penjar coses molt interessants. Amb un post al dia, en té un mínim de 5 excel·lents per setmana. Espero que algun dia em pagui una ronda per fer-li tant la gara-gara. (la pelota, boludo).

El llibre també està en català.
dissabte, 26 de març del 2011
Gent que canvia el món (o "el Capità Enciam crea escola")
Recentment he traduït tres episodis -no sé si n'han de venir més- d'una sèrie documental que es deia en anglès Changemakers, literalment 'Creadors de canvis', i que jo he adaptat com a Gent que canvia el món. De fet la sèrie era originalment francesa i es deia 'Le monde en actions', però com ja he comentat més d'una vegada, moltes productores estrangeres passen pel filtre de l'anglès pensant que així els resultarà més fàcil vendre el producte arreu del món.

Els documentals estan conduïts per una periodista francesa, Céline Hue -la rossa de la foto- que es dedica a viatjar per diversos països del món i a cada país explica tres o quatre experiències de persones que, seguint la filosofia del capità Enciam que "Els petits canvis són poderosos", aporten el seu gra de sorra per canviar el món. Ara bé, el criteri de la Céline és prou 'sui generis' i així com n'hi ha alguns de molt interessants, n'hi ha d'altres que no els hi acabes de veure el què.

Els documentals estan conduïts per una periodista francesa, Céline Hue -la rossa de la foto- que es dedica a viatjar per diversos països del món i a cada país explica tres o quatre experiències de persones que, seguint la filosofia del capità Enciam que "Els petits canvis són poderosos", aporten el seu gra de sorra per canviar el món. Ara bé, el criteri de la Céline és prou 'sui generis' i així com n'hi ha alguns de molt interessants, n'hi ha d'altres que no els hi acabes de veure el què.
divendres, 25 de març del 2011
Entrevista a Josep Pàmies, pagès
Adjunto l'enllaç a una entrevista del programa En veu baixa de Taronja Digital. Val la pena mirar-lo si teniu mitja horeta.
Fes clic aquí.
I gràcies a la meva germana Glòria per haver-me passat l'enllaç.
Fes clic aquí.
I gràcies a la meva germana Glòria per haver-me passat l'enllaç.
diumenge, 20 de març del 2011
Arthur i la guerra dels dos mons
Oé, oé, oé! Per fi una traducció meva (i ajust) anirà al cinema en pantalla gran. Després d'un parell que semblava que potser sí però al final va ser que no (Mercenaris i Els nois estan bé), finalment m'han passat una pel·lícula per traduir i ajustar que sí que anirà en pantalla gran. Evidentment, és una pel·li per nens, que si mireu la cartellera veureu que són les úniques doblades en català que posen al cinema.

Es tracta de la tercera part de la saga d'Arthur i els minimoys i Arthur i la venjança d'en Maltazard, pel·lícules que barregen la imatge real amb l'animació i expliquen les aventures d'un nen (l'Arthur, com segurament haureu intuït pels títols) que per salvar la casa dels seus avis s'ha de transformar en 'minimoy' -uns follets de 2 mil·límetres d'alçada que viuen al jardí de casa seva- gràcies a una poció màgica que prepara el seu avi i recuperar un tresor.

Es tracta de la tercera part de la saga d'Arthur i els minimoys i Arthur i la venjança d'en Maltazard, pel·lícules que barregen la imatge real amb l'animació i expliquen les aventures d'un nen (l'Arthur, com segurament haureu intuït pels títols) que per salvar la casa dels seus avis s'ha de transformar en 'minimoy' -uns follets de 2 mil·límetres d'alçada que viuen al jardí de casa seva- gràcies a una poció màgica que prepara el seu avi i recuperar un tresor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)