La pel·lícula, dirigida per una tal Lisa Chodolenko, resumint-ho ràpidament, tracta d'un matrimoni lèsbic (Nic -Annette Bening- i Jules -Julianne Moore-) amb una filla de 18 anys (Joni - Mia Wasikowska-) i un fill de 15 (Laser -Josh Hutcherson-) que viuen una vida familiar normal, cadascú amb les seves manies. Com això sol seria molt avorrit, tot i la singularitat de la parella progenitora, la cosa es complica quan els nois queden d'amagat de les mares amb el donant d'esperma, o sigui el seu pare biològic (Paul -Mark Ruffalo-), un solter empedreït que fins aleshores ignorava la seva existència. Quan les mares ho saben també el volen conèixer, i el conviden a dinar. En Paul es va infiltrant a la vida familiar i s'acabarà enrotllant amb la Jules, però finalment la família com a pilar de la societat occidental triomfa i tot acaba bé.
Pel que fa a aspectes de la traducció i l'ajust, em vaig trobar un nou exemple on l'ajust obliga a 'trair' una mica l'original a la frase (en primer pla): "I thought you left", que literalment seria 'Em pensava que us en havíeu anat'. És passar de 4 síl·labes a 11, 9 amb la versió més curta '...que havíeu marxat'. Vaig optar per convertir-ho en pregunta: "No heu marxat?", que quedava bé amb el context i la resposta: "Com vols que marxem sense dir-te adéu?" Caldrà esperar que l'actriu de doblatge sàpiga donar-li un toc d'angoixa a la frase.
També em vaig trobar l'expressió "don't shit where you eat", que li deia la Nic a la Jules sobre el fet que hagués acceptat la feina de paisatgista per en Paul. Literalment vol dir "no caguis allà on menges", però aquesta expressió no existeix en català. Pensant equivalents -i tenint en compte que jo ja sabia que després la Jules se n'aniria al llit amb en Paul- em va venir al cap la castellana "donde tengas la olla no pongas la polla", i l'endemà em va venir al cap l'equivalent català "on tinguis la feina no hi posis l'eina". Quan ho anava a comentar als companys del 'versiodoblada' als quals havia consultat prèviament, vaig trobar que la Núria Valldeperas també suggeria aquesta solució.
I el que seria la "crítica" de la pel·li: és evident que la directora vol donar carta de normalitat a les parelles homosexuals i mostrar que la seva vida pot ser ben igual que la de les parelles heterosexuals. I de fet és tan igual que si obvies el detall dels sexes, et fa la impressió que ja has vist aquesta pel·li un munt de vegades: matrimoni feliç amb criatures on arriba una tercera persona -un ex, el pare d'una de les criatures, un company/a de feina- i esvalota el galliner. Però al final la parella es reconcilia i el matrimoni triomfa. Es tracta d'adaptar-ho als temps que corren i escandalitzar una mica els del 'tea party' i púrria similar.
També sorprén una mica que una de les lesbianes s'enrotlli amb el donant d'esperma, semblaria que aquí toca aquell estereotip suat que "en el fons totes volen una bona polla", i no sé què en dirien les lesbianes militants.
Per acabar, ja he comentat que la pel·li està nominada a 4 Oscars, que són: Millor pel·lícula, Millor guió, Millor actriu (Annette Bening) i Millor Actor Secundari (Mark Ruffalo). Doncs bé, potser algú m'hauria d'explicar en què es basen per decidir quins són els actors principals i quins els secundaris en una pel·li, perquè ho he comptat i la Bening té 277 entrades de diàleg, i en Mark Ruffalo en té 383. I així doncs? Per què se'l considera secundari? Ah, esclar... deu ser perquè és el 'dolent' de la pel·lícula, el perdedor, el pecador que posa en perill la sacrosanta institució del matrimoni.
Ah, i esclar, tot i que d'entrada semblava que la traducció podia tenir pressa perquè potser la posarien als cinemes també en català... al final no. Ooooooooooooooooooooh! Que estrany!
Veus com va bé saber frases fetes? Si vols t'envio tot el meu recull!
ResponElimina