dissabte, 19 de febrer del 2011

El blues de la reserva - Capítol 5

El meu Déu té la pell fosca

Em van tallar les trenes en nom de Jesús
per fer-me semblar blanc
Em van arrencar la llengua en nom de Jesús
perquè no pogués dir la veritat
Em van arrencar el cor en nom de Jesús
perquè no tingués sentiments
Em van arrencar els ulls en nom de Jesús
perquè no pogués veure la realitat

tornada:
I tinc una notícia per tu
però no sé per on començar
Sí, tinc una notícia per tu
El meu Déu té la pell fosca
El meu Déu té la pell fosca

Em van tallar les trenes les sotanes negres
però sé que em tornaran a créixer
Em van arrencar la llengua les sotanes negres
però sé que parlaré fins al final
Em van arrencar el cor les sotanes negres
però sé que encara tinc sentiments
Em van arrencar els ulls les sotanes negres
però sé que veig la realitat


(es repeteix la tornada)


La Chess no sabia quin dels membres dels Coyote Springs s’assemblava més al lleó covard mentre entraven a la ciutat de les maragdes, Seattle. El trajecte des de la zona de descans de l’Indi John fins al centre de Seattle havia durat sis hores, perquè la camioneta blava no volia anar a més de seixanta quilòmetres per hora.

"La camioneta no vol anar a Seattle, oi?" va preguntar en Junior.
"Potser la camioneta és l’única que té seny," va dir la Chess.

La camioneta va anar fins al centre i va trobar el motel Súper 8, just al costat del túnel de rentat l’Elefant Rosa. Els Coyote Springs estiraven el coll per veure-ho tot: l’Agulla Espacial, les muntanyes Olímpiques i de les Cascades, l’oceà. Cap d’ells no havia estat mai a Seattle, i la gran quantitat de gent que hi havia els va espantar. Sobretot la gran quantitat de blancs.

Nota: per no tenir problemes per temes de drets d'autor, he decidit suprimir gran part dels capítols mentre miro de buscar alguna editorial interessada a publicar-lo. Si t'interessa llegir-lo, escriu-me a marc(arrova)barrobes.cat i te l'enviaré sencera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada