Els prescindibles

Una de les meves últimes traduccions amb ajust inclòs ha estat l'última pel·lícula dirigida i protagonitzada per l'avi Sylvester Stallone (62 tacos té ja), de títol anglès The Expendables, i que a l'agost s'ha d'estrenar al nostre país.

Així d'entrada, quan me la van passar vaig pensar: "ei, a veure si amb la nova llei del cinema, la versió en català també es passa en pantalla gran". Però es veu que no, que les lleis de la Generalitat, es diguin Estatut o Llei del cinema, només serveixen perquè algú les faci servir de paper de vàter. Primera baixada de pantalons.

El títol anglès de la pel·lícula vol dir "Els prescindibles", i semblava un títol prou escaient vista la pel·lícula, on l'Stallone i els seus companys són un grup de mercenaris contractats amb enganys amb l'excusa de carregar-se el dictador d'una petitíssima illa-república bananera del Carib (la fictícia illa de Vilena), quan de fet l'objectiu real és un 'renegat' de la CIA que s'ha quedat per ell el negoci de la droga a mitges amb el dictador, negoci amb el qual fins aleshores es finançava la pròpia CIA. Que radikal, aquest Stallone! Acusant la CIA de finançar-se amb drogues! A veure si resultarà que és comunista!

Ara bé, resulta que en castellà, algun il·luminat ha decidit que aquest títol potser era poc 'comercial', poc 'viril', o potser directament no entenia la paraula 'prescindibles' i va decidir, com fan sempre els castellans, posar-li un títol lamentable com ara Los mercenarios. I esclar, amb l'excusa que quan arribi en català la gent ja tindrà la referència del castellà i per no crear confusionisme (i perquè ens agrada abaixar-nos els pantalons, diguem-ho clar), la versió en català al DVD o si algun dia la posen a TV3 com a 'gran cagarruta dels divendres', es dirà... Els mercenaris.

Una altra cosa digna de comentari és que, clar, amb 62 anys l'Stallone ja no està per segons quines coses, i durant la gravació es va trencar el coll, amb la qual cosa el rodatge va quedar parat una temporadeta.

També és curiós que en el tràiler que havia vist abans de posar-m'hi tenien un paper destacat l'Arnold Schwarzenegger i en Bruce Willis, que a la pel·li només surten en un cameo de poc més de tres minuts. Bé, ja se sap que qui no enganya és perquè no vol, sobretot en el món de la publicitat.

Bé, en resum, ho sento pels fans catalans de l'Stallone, que no podran veure el seu heroi renegant i massacrant en català, perquè això de la llei del cinema era un bluf.

I res més, només que amb l'edat que té ja l'Stallone, a la propera pel·li potser enlloc d'allò de "no me siento las piernas" haurà de dir "no me aguanto los pedos".