FINS ON, PARE?
De vegades, pare, tu i jo
som com un cavall coix
que no pot arribar a la meta
per molt que s’hi esforça, s’hi esforça
De vegades, pare, tu i jo
som com un guerrer
que només es pot pintar la meitat de la cara
mentre l’altra meitat plora i plora i plora
tornada:
I et vull preguntar, pare
si saps fins on haurem d’arribar?
I et vull preguntar, pare
si saps fins on ens caldrà anar?
Fins on, pare, fins on, pare
fins que ho sapiguem
Fins on, pare, fins on, pare
fins que ho sapiguem
De vegades, pare, tu i jo
som com dos vells borratxos
que es passen tota la vida als bars
empassant-se mentides i més mentides
De vegades, pare, tu i jo
som com fantasmes bruts
que porten tots els dies els mateixos llençols
i una part de nosaltres mor i mor i mor
(es repeteix la tornada)
De vegades, pare, tu i jo
som com un cavall coix
que no pot arribar a la meta
per molt que s’hi esforça, s’hi esforça
Els Coyote Springs van tornar a la reserva índia spokane sense gaire toc de trompetes. En Thomas conduïa enmig del silenci de darrera hora de la nit, la mena de silenci que espanta els visitants de la ciutat. Va aparcar al gual de casa i la resta de membres de la banda es van despertar, mentre els fars de la camioneta il•luminaven un indi vell i borratxo tirat a la gespa.
"Qui és?" va preguntar en Víctor. "El teu pare o el meu?"
"No és el teu pare," va dir en Junior. "El teu pare és mort."
"Ai, sí, no?" va preguntar en Víctor. "Bé, doncs de qui és pare?"
"El meu pare tampoc no l’és," va dir en Junior. "També és mort."
Els Coyote Springs van baixar de la camioneta, van caminar fins a l’home tirat a la gespa i li van donar la volta.
"És el teu pare, no?" va preguntar en Junior a en Thomas.
En Thomas es va ajupir per veure’l de més a prop.
"Sí, és ell," va dir en Víctor. "És el vell Samuel."
"Respira?" va dir en Junior.
"Sí."
"Bé, doncs deixeu-lo aquí," va dir en Víctor.
Nota: per no tenir problemes per temes de drets d'autor, he decidit suprimir gran part dels capítols mentre miro de buscar alguna editorial interessada a publicar-lo. Si t'interessa llegir-lo, escriu-me a marc(arrova)barrobes.cat i te l'enviaré sencera.
dilluns, 19 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada